En una guerra, la pitjor part sempre se l’endú la població civil. Vides i projectes queden truncats i invisibilitzats pel soroll de les armes, com ha passat a la República de l’Alt Karabakh, un territori autoproclamat independent objecte de disputa des de fa dècades entre Armènia i l’Azerbaidjan. L’episodi més recent va ser l’anomenada Guerra dels 44 dies, iniciada per la invasió de l’Alt Karabakh per part de l’Azerbaidjan, amb el suport de Turquia. La contesa va enfrontar armenis i àzeris a la regió entre finals de setembre i principis de novembre del 2020.

Els 44 dies que va durar el conflicte van suposar la devastació de bona part del territori de la República de l’Alt Karabakh, també coneguda com a República d’Artsakh o Nagorno-Karabakh, i va segar la vida de desenes de civils per l’ús indiscriminat de les armes, segons va fer palès en un informe Amnistia Internacional, i va provocar la fugida de milers de karabakhianes. En total, es calcula que van morir unes 6.000 persones.

Per mirar de superar el conflicte, que es va tancar en fals arran d’uns acords de pau patrocinats per Rússia, i contribuir a la construcció de pau a la regió, dues entitats catalanes han engegat una iniciativa per reprendre la reconstrucció d’una escola bressol al poble de Chldran, un projecte que, com tants i tants, va quedar aturat per la guerra en aquesta zona rural del país. L’Associació Armènia a Catalunya Ararat i l’ONGD Al Karia s’han unit per recuperar aquest equipament per a la població, una necessitat històrica per al poble.

El context d’un conflicte que ve de lluny

Moltes infraestructures de la República de l’Alt Karabakh van quedar devastades i danyades pel conflicte, que va fer tornar a ressonar els tambors de guerra en aquesta regió del Caucas, que fa dècades que pateix de valent el fet de ser un territori enmig d’una disputa que ve de lluny.

El Sarkis Hakobyan, president d’Ararat, explica a Xarxanet els orígens d’un conflicte que es remunta molt temps enrere. Hakobyan també és Jove Ambaixador a Espanya de la diàspora armènia, un poble històricament perseguit i que va patir un terrible genocidi perpetrat per l’Imperi Otomà entre el 1915 i el 1923.

Hakobyan relata que Iósif Stalin, líder de la Unió Soviètica (URSS), va concedir el territori de l’Alt Karabakh, de cultura i majoria de població armènia, a l’Azerbaidjan, un país històricament enfrontat a Armènia pels seus lligams amb Turquia. Durant l’època soviètica, el territori va conservar una certa autonomia dins el territori àzeri.

A finals dels anys vuitanta, però, a l’Azerbaidjan va prendre força un moviment nacionalista antiarmeni que va resultar en persecucions i matances contra la població armènia, com la que es va cometre a Sumgait el febrer del 1988. En resposta, la població armènia de l’Alt Karabakh va conformar un moviment a favor de la lliure adhesió del territori a Armènia i, eventualment, l’autodeterminació de la república per decidir lliurement el seu futur.

Poc després va arribar el col·lapse de l’URSS i el 1991 es va celebrar un referèndum a l’Alt Karabakh que es va resoldre, gairebé per unanimitat amb el 99,8% dels vots favorables a la independència del territori, una decisió que comptava amb el suport d’Armènia. Això va derivar en l’inici d’una nova guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan que va durar entre el 1991 i el 1994.

El conflicte va acabar amb la victòria d’Armènia i la constitució com un Estat independent de facto de la República de l’Alt Karabakh, malgrat que no va comptar amb cap mena de reconeixement internacional. Durant vint anys, el territori va continuar en disputa, atès que l’Azerbaidjan no va acceptar mai la seva independència.

Prop de dues dècades després, el setembre del 2020, es va produir la invasió de l'Azerbaidjan, que va resultar en la Guerra dels 44 dies. Un conflicte brutal que va causar estralls al territori i va acabar amb uns acords de pau patrocinats per Rússia, que van consagrar les victòries militars àzeris i cessions de territori després de sis setmanes de combats. Va ser un acord “increïblement dolorós per al poble armeni”, com va reconèixer el primer ministre del país, Nikol Paixinian.

Habokyan, però, deixa clar que per al seu poble “el conflicte no està resolt, perquè Armènia creu que s’ha de solucionar de manera pacífica i pactada, mentre que l’Azerbaidjan sempre l’ha volgut tancar a través de les armes, imposant la seva força militar”.

Construcció de pau i superació del conflicte

Per intentar curar ferides, mirar cap endavant i persistir en la superació del conflicte, les dues entitats catalanes han treballat plegades amb l’objectiu de fer realitat el projecte de reconstrucció de l’escola bressol de Chldran. Va ser Ararat qui va anar a buscar Al Karia, una entitat amb gairebé vint anys d’experiència en cooperació a qui el projecte va encaixar molt bé.

“Com a entitat sempre hem tingut una especial sensibilitat amb les minories culturals perquè acostumen a ser col·lectius perseguits per la majoria; així, al Perú estem amb les quítxues, al Marroc amb les amazigues, al Senegal amb els poulars; i per tant ens encaixava molt bé dins les nostres línies estratègiques, que són infància, dona i joventut, i alhora ens va motivar molt”, assegura el Xavi Barreda, president d’Al Karia, que destaca que aquest és el primer projecte català de cooperació que realitza una intervenció a l’Alt Karabakh.

L’objectiu, a banda de rehabilitar l’escola bressol, és clar, és posar una mica de llum i fer visible un conflicte molt silenciat als mitjans de comunicació, com fa palès el Xavi Barreda, que expressa la seva contrarietat perquè ningú està ajudant l’Alt Karabakh: “parlem d’un conflicte totalment abandonat i invisibilitzat, i creiem que no pot ser que en altres processos d'invasió, com el d'Ucraïna, es bolqui tota la comunitat internacional i després tinguem altres realitats que sembla que a ningú li importen”.

Per tirar endavant el projecte, les dues entitats compten amb una subvenció de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, on hi viu un gruix de persones migrades d’Armènia, i han posat en marxa una campanya de micromecenatge a través de Mi grano de arena per recollir aportacions de la comunitat i la ciutadania.

A banda, Barreda recorda que existeixen resolucions favorables a la solució pacífica del conflicte i en solidaritat amb el poble armeni per part del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, entre altres. “És una altra de les raons per les quals ens hem implicat, perquè existeixen suports institucionals per afavorir aquest tipus de projectes que ajuden a superar el conflicte i a construir una cultura de pau”, rebla el president d’Al Karia.