Sis denúncies presentades per Irídia, per situacions de violència institucional, contra agents de la policia nacional del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona. Aquesta és la dada "preocupant" que se n'extreu de l'Informe CIE 2020 que ha publicat l'entitat i que avalua, a partir de la seva pròpia tasca, les vulneracions de Drets Humans detectades al centre ubicat a la Zona Franca durant l'any 2020.

Malgrat que el CIE de Barcelona ha estat tancat de manera temporal durant sis mesos pel context de pandèmia, Irídia - Centre de defensa dels Drets Humans ha interposat més denuncies contra agents encarregats de la custòdia que tot l'any 2019, quan se'n van presentar quatre. "És un augment preocupant", manifesta Andrés García, codirector de l'entitat de defensa dels Drets Humans.

García atribueix aquest augment a diversos factors, entre els quals especula amb alguns, com ara l'entrada d'un nou director interí al centre o la manca de qualificació dels agents per realitzar tasques de custòdia de persones. "Els agents no estan qualificats per dur a terme aquestes funcions, és l'únic espai de l'Estat on agents de policia nacional fan tasques de custòdia d'aquest tipus", manifesta García.

En total, Irídia està representant deu casos de violència institucional davant dels tribunals, tenint en compte casos oberts d'anys anteriors i d'altres casos que s'han anat tancant pel fet de deportar la persona víctima d'agressions i no poder continuar amb el procediment penal. En tots els casos, els interns relaten agressions físiques per part dels agents, així com un tracte vexatori i degradant.

Vulneracions dels Drets Humans

Tal com assenyala l'informe, les dues primeres denúncies es van interposar per fets produïts el mes de gener de 2020, és a dir, abans de la declaració de l'estat d'alarma, per dues presumptes agressions. Totes dues persones van ser expulsades sense haver-los pres declaració ni fet l'oferiment d'accions per part del Jutjat.

La tercera denúncia es va interposar per uns fets produïts en el context de pandèmia, també per una presumpta agressió. En aquest cas, es desconeix si la persona va ser deportada prèviament al tancament de la frontera o si va ser posada en llibertat.

Els altres tres casos denunciats són per fets que van tenir lloc en el context de reobertura del CIE a la tardor de 2020, una d'elles també per agressió, i les altres dues restants en un context d'aïllament per haver donat positiu en Covid-19. Els dos interns pels quals s'ha presentat denúncia descriuen unes condicions de quarantena absolutament inhumanes i molt degradants, tant pel mateix espai on es trobaven com també pel tracte rebut per part d'alguns dels agents.

Deportacions després de la denúncia

El codirector de l'entitat de defensa dels Drets Humans denuncia que, quan s'han presentat denuncies per maltractament, els jutjats no han actuat de manera ràpida, generant una situació d'impunitat, ja que almenys tres de les persones que estan representades, han estat deportades. "S'ha produït la deportació pocs dies després després d'interposar la denuncia, el qual genera un sentiment d'impunitat gran. Nosaltres el que demanem es que s'actuï amb celeritat i professionalitat", explica García.

Així mateix, tal i com assenyala l'informe, "la major part dels Jutjats no avaluen de manera correcta i urgent les mesures cautelars que se sol·liciten per evitar que la deportació anticipada
d’un denunciant suposi l’arxivament del cas".

L'informe també posa de manifest les mancances estructurals del sistema de defensa d’ofici. Irídia destaca la distància física entre l’advocat i la persona internada, l’absència de mecanismes de videoconferències, així com el fet que la traducció no estigui garantida en les comunicacions, com a motius que impedeixen el poder garantir un correcte sistema de defensa. "Creiem que això genera una indefensió a les persones", afegeix García.

D'altra banda, des d'Irídia es considera que l’actuació dels Jutjats de Control del CIE de Barcelona no ha estat l’esperada durant el context de pandèmia. El 16 d’Octubre de 2020, Irídia, juntament amb Migrastudium, van presentar una queixa sol·licitant el tancament cautelar del CIE davant la informació que diverses persones s’havien contagiat de Covid-19, i que, en cas de no dur a terme el tancament, el Jutjat dictés mesures de protecció en el marc de la pandèmia. A dia d'avui, no consta encara resposta per part de cap dels dos Jutjats de Control.

Demandes d'Irídia

Les conclusions de l'informe inclouen algunes recomanacions i demandes per part d'Irídia. Una d'elles és la necessitat d'una necessitat de major transparència en les dades referents a les deportacions i als internaments als CIE. "És necessari un sistema estadístic actualitzat mensualment amb les dades de persones detingudes per temes d'estrangeria i deportacions efectuades. La manca de transparència en aquest sentit complica la tasca de monitoratge de les entitats", explica García.

L'informe també inclou algunes de les demandes de les entitats, com ara un canvi normatiu, que es derogui la llei d'estrangeria i s'aprovi una llei de gestió dels processos migratoris respectuosa amb els Drets Humans, a més de dur a terme un procés de regularització de caràcter urgent de manera paral·lela. "Hi ha molta gent que fa molt temps que està vivint aquí en situació d'exclusió jurídica, social i econòmica fruit d'aquesta situació d'irregularitat prolongada", lamenta el codirector d'Irídia.

Si vols llegir l'informe sencer, hi pots accedir a través d'aquest enllaç.