Autoorganització i resistència popular en defensa de l’habitatge a Reus

El passat 28 de febrer, prop d'una cinquantena de persones convocades pel Sindicat de l’Habitatge de Reus (SHR) i altres col·lectius socials es van fer fortes davant del bloc de pisos el Baluard, al nucli antic de la ciutat, per aturar el desnonament que pesava sobre una família amb tres menors –de 2, 6 i 10 anys– al mateix bloc d’edificis. 

No és la primera vegada que passa. De fet, el cas del Baluard és un molt revelador de la pressió a la qual es veuen sotmeses moltes persones i famílies de la capital del Baix Camp perquè no les facin fora de casa seva. Una pressió que no és fàcil de suportar, tenint en compte que sovint –com en aquest cas– ve acompanyada de coaccions i intimidacions de la propietat per forçar la seva sortida.

L’edifici era propietat d’un banc i va ser comprat per una família de multipropietaris que vol expulsar de les seves llars a les diverses famílies que s’hi allotgen des de fa més d’un any i així poder fer negoci amb la renda dels pisos. Amb tot, de vegades els missatges amenaçadors i les actituds intimidatòries per part de la propietat –en el mateix edifici han arribat al punt de sabotejar el pany de les portes per impedir-ne l'accés– fan efecte. 

Aquest va ser en el cas de la família amb tres menors que, tot i veure com la pressió popular va aconseguir aturar el seu desnonament a finals de febrer, dies després va acabar abandonant la seva llar davant les intimidacions, coaccions i una nova ordre de desnonament prevista per al mes de març. 

“El Baluard és un exemple molt clarificador que no podem permetre que es faci negoci amb l’habitatge, no pot ser que la vida d’una família vulnerable depengui dels escrúpols de qui compri un pis”, exposa el Miquel, membre del SHR, qui denuncia sense embuts “una violència creixent i constant” que pateixen les famílies, però també el moviment en defensa de l’habitatge que lluita perquè les cases siguin per viure-hi, no per fer negoci.

Reus pateix els estralls de la crisi de l’habitatge

En els darrers anys, Reus és un dels molts exemples de com l’accés a l’habitatge ha esdevingut un problema central en la vida de les persones. La ciutat ha patit un increment dels preus de lloguer i de compra, fet que ha impactat directament en les dificultats per mantenir un habitatge, castigant especialment les persones i famílies més vulnerables. 

“La situació de l’habitatge a Reus ha empitjorat moltíssim en els últims anys per aquest augment desorbitat dels preus de lloguer i de compra; evidentment, a Barcelona és molt més descarat, però a ciutats com Reus i Tarragona també s’ha notat molt”, explica el Miquel, membre del SHR. 

De fet, la capital del Baix Camp ha emergit com una de les ciutats catalanes –la segona, només superada per Barcelona– amb més demanda d’habitatge, fet que ha influït directament en l’escalada dels preus. Totes les zones del municipi han experimentat un increment important del valor de l'habitatge en els últims anys. 

La saturació de l’habitatge a Barcelona, l’increment dels lloguers de temporada o la pressió que generen els allotjaments turístics han estat factors que han empitjorat la situació al municipi. Així, segons diversos estudis, el preu mitjà del lloguer ha passat d’uns 430 euros al mes a 630 euros en els últims cinc anys.

El SHR, punta de llança de la defensa del dret a l’habitatge 

Precisament, va ser fa cinc anys que, en resposta a aquesta crisi galopant de l’habitatge, va sorgir el SHR. “Potser no era un moment tan dur com l’actual, però l’habitatge ja era un problema molt real, especialment pel que fa a l’exclusió absoluta d’una part de la població que s’ha topat amb moltes dificultats per garantir el seu dret a l’habitatge”, assenyala el membre del sindicat.

Per això, en els seus inicis el SHR es va articular per defensar especialment a la població amb menys recursos, sobretot migrant, qui tenia més dificultats per accedir o conservar l’habitatge. Des que es va crear, però, el sindicat ha hagut d’evolucionar, perquè també ho ha fet el problema de l’habitatge, i ampliar el seu abast. “És una evidència que la problemàtica afecta cada cop més persones i d’una forma més bèstia”, denuncia el Miquel. 

També s’han agreujat pràctiques com el racisme immobiliari, que impacta directament contra la població migrant, que sovint no pot accedir a un pis encara que se’l pugui pagar arran d’aquesta actuació discriminatòria. 

En aquest context, el SHR s’ha vist obligat a eixamplar el seu radi d’acció per no deixar ningú enrere. Una lluita que s’ha construït a partir de l’autoorganització de la classe treballadora i del sindicalisme, l’aposta del moviment per lliurar la batalla en defensa del dret a l’habitatge. 

“No ens volem limitar a ajudar o solucionar un cas d’acord amb eines legals o assessorament, sinó que l’objectiu és guanyar conflictes i posar sobre la taula que hi ha una confrontació real entre la gent que té moltes cases per especular i la gent que no té casa pròpia”, raona el Miquel. “Busquem eines per lluitar conjuntament i fer una causa col·lectiva per guanyar, com ho faria un sindicat laboral”, rebla.

Fronts oberts contra especuladors i rendistes  

La defensa de les famílies que viuen al Baluard no és l’única lluita que tenen per davant al SHR. A principis d’abril està previst el desnonament de la Col·lectiva, un espai autogestionat i per a la comunitat, que abans era un local abandonat del BBVA i que des del 2022 és la seu del sindicat i altres col·lectius que hi desenvolupen acció política, sindical, de suport mutu i de voluntariat. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de La Col•lectiva, Reus (@lacol.lectivareus)

Des de l’entitat bancària i la Fiscalia han intentat portar la Col·lectiva a judici en nombroses ocasions, però el passat mes de febrer els col·lectius socials van poder celebrar l’absolució de nou persones encausades per l’expropiació del local. 

Amb tot, el local s’enfronta ara a una nova data oberta de desnonament. “És un espai molt important per a nosaltres, al qual li hem donat molta vida i ens permet organitzar-nos i tirar endavant”, diuen el membre del sindicat.

Actuacions com els reiterats intents d’expulsió dels col·lectius que s'allotgen al local són només una mostra de la creixent repressió que pateixen l’organització popular i el moviment en defensa de l’habitatge. 

“Ens volen expulsar de la Col·lectiva no només per fer continuar fent negoci amb l’habitatge, sinó per rebentar aquest espai popular, amb el SHR i amb l’organització de classe”, censuren des del sindicat, a qui ja han advertit que el dispositiu policial per desnonar el local “serà enorme i respon a una decisió política plenament conscient que busca desarticular-nos”.

Una repressió creixent que té conseqüències

En aquest sentit, des dels col·lectius en defensa de l’habitatge ja han hagut d’afrontar violència policial, coaccions i persecucions judicials. En aquest sentit, fa poques setmanes, el SHR va crear el grup de suport ‘Santa Anna absolució’, per recollir fons davant les causes obertes després d’un desnonament el passat mes de desembre al carrer Santa Anna.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Sindicat d’Habitatge de Reus (@shabitatgereus)

Enmig d’un impressionant dispositiu policial, un grup de persones es va reunir per protestar i intentar aturar el llançament, amb el resultat de dues persones detingudes –a una d’elles se li va imposar una ordre d’expulsió– i sancions que sumen uns 3.200 euros contra diverses activistes. “Va ser un desnonament brutal, amb una presència policial desproporcionada, que va acabar amb detencions i una vintena de denúncies amb l’excusa d’una ordenança contra el soroll”, assenyala el Miquel.

Aquesta i altres actuacions posen de manifest l’enduriment de la repressió contra els moviments per l’habitatge, com evidencien des del sindicat: “Fa uns anys era molt més fàcil aturar un desnonament, però d’un temps ençà això ha canviat i avui no dubten a muntar un desplegament policial bestial, amb agents amb metralladores, per expulsar una família amb una nena de dos anys, els és igual”.

A més, alerten que aquesta deriva repressora no es limita als col·lectius en defensa de l’habitatge, sinó que ha esdevingut una dinàmica generalitzada: “Els estats s’estan tornant més autoritaris arreu”, protesten. Davant d’aquesta escalada, des del SHR advoquen per ser més i ajuntar forces. “Només un sindicat més fort, amb possibilitats d’arribar més lluny i guanyar conflictes, és un sindicat amb més capacitat d’aguantar la repressió; per això és bàsic continuar lluitant, organitzant-nos, aprendre de les seves tàctiques i millorar les nostres”, expliquen. “I polititzar-ho tot, que la gent sigui conscient que aquest augment de l’autoritarisme i aquest auge reaccionari no és casual, sinó un intent que ningú pugui oposar-se al benefici privat; o responem conjuntament a tot això o se’ns mengen”, completa el Miquel. 

Objectiu: Acabar amb el negoci de l’habitatge

Per al sindicat, confiar que els representats polítics i les administracions solucionaran la crisi de l’habitatge ja no és una opció. Experiències polítiques que prometien molt i han acabat generant més frustració, o mesures que havien de solucionar el problema i no han permès millorar les coses, com la regulació de preus, plantejada amb el forat dels lloguers de temporada que han fet que els preus continuïn a l’alça. “Al final, al que realment dediquen diners des de l’estat i les institucions és a defensar especuladors i rendistes”, expressen.

Així, com ja fa temps que s’aposta des de la majoria dels moviments per l’habitatge, per al sindicat la solució a la crisi és clara i diàfana: acabar amb el negoci de l’habitatge. I no mesures parcials que mai acaben funcionant i només generen més frustració. Tampoc construir més habitatge, atès que aquest no és el problema, més tenint en compte que continuen havent-hi un gruix de pisos buits, en mans privades, per a l’especulació –es calcula que només a Reus n’hi ha uns dos mil–.

“Hem d’aconseguir que tots aquests pisos deixin d'estar en mans d'especuladors i rendistes, tampoc en mans de l'Estat, que continua desnonant dels seus pisos i apujant els preus, per estar a les nostres mans, de la gent que hi hem de viure”, resumeix el Miquel, qui té clar que “si algú pot recuperar els pisos i garantir que estiguin en mans de tothom, som els sindicats d’habitatge i les organitzacions de classe, no els polítics que ens estan venent fum”.

Sigui com sigui, les mobilitzacions per defensar el dret a l’habitatge continuen en marxa. Sense anar més lluny, aquest dissabte 5 d’abril s’han convocat manifestacions a ciutats de tot l’Estat –a Barcelona començarà a les 18 h a la plaça d’Espanya– sota el lema ‘Abaixem el preu dels lloguers, acabem amb el negoci de l’habitatge’. “La solució està a les nostres mans, de ningú més”, sentencia el Miquel. 

Ens arriben fotos de molts barris i municipis anunciant el #5A.

🙋 Vine a donar un cop de mà!
Busca les convocatòries més properes: https://t.co/bopsiShtXR pic.twitter.com/bZtdMVAnLQ

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) March 27, 2025