La voluntat d’annexió del 30% de Cisjordània anunciada fa setmanes pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha situat, un cop més, a Israel sota el focus internacional. Emmarcat en l'anomenat “pla de pau” dissenyat per l’administració dels Estats Units (EUA) de Donald Trump, el projecte annexionista ha despertat recels i rebuig en bona part de la comunitat internacional, que s’hi ha pronunciat en contra.

De fet, aquesta reacció, unida al context actual de pandèmia mundial, els dubtes que han sorgit als EUA i les dissensions internes han deixat el projecte enlaire i n’han retardat l’aplicació, que havia de començar el passat 1 de juliol.

Amb Israel al centre del debat, l’Escola de Cultura de Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya han elaborat un informe conjunt en què analitzen l’actual conjuntura del conflicte i reclamen als estats de la Unió Europea (UE) que suspenguin el comerç d’armes amb Israel, després de fer-ne un estat de la qüestió.

“Sempre és pertinent plantejar aquest assumpte perquè la vulneració de drets als palestins per part d’Israel són constants, però ara és un moment propici per tot el que s’està parlant respecte al pla d’annexió de nous territoris a Cisjordània”, explica a Xarxanet Ainhoa Ruiz Benedicto, una de les autores del document, que signa amb la Pamela Urrutia Arestizábal i el Jordi Calvo.

Un estat de la qüestió

L’informe, titulat ‘¿Moment decisiu? La importància de frenar el comerç europeu d’armes amb Israel’, repassa la situació que es viu a hores d’ara a la zona, en permanent conflicte. Alhora, exposa els “greus impactes de les polítiques israelianes sobre la població palestina”, agreujats per la controvertida iniciativa de Netanyahu.

El document repassa les nombroses reaccions des de l’àmbit internacional que han mostrat el seu rebuig al pla d’annexió, que van des de Nacions Unides, els països àrabs, europarlamentaris, càrrecs i els principals països de la UE.

Però una cosa són les paraules i l’altra, els fets. Per a Ruiz Benedicto, amb Israel plou sobre mullat: “aquest país acumula un historial molt extens de denúncies per haver incomplert tractats sobre drets humans, però la realitat és que mai ha passat gran cosa”.

Per això, l’informe exigeix prendre mesures i recorda als estats de la UE que la compravenda d’armes amb Israel contravé compromisos adquirits en el marc de la legislació internacional, europea i, en alguns casos, nacional.

Així ho exposa la investigadora del Centre Delàs: “Els països europeus estan incomplint les seves pròpies obligacions en matèria de comerç d’armament, per exemple, pel que fa a la Posició Comuna sobre Exportacions de Tecnologia Militar i Equipaments que es va signar el 2008 i regula 8 criteris bàsics per a la no-exportació d’armes i material militar a països que no els compleixin… i Israel clarament els està incomplint”, raona Ruiz Benedicto.

Armes provades en combat

Sovint, quan es parla del comerç d’armes, el focus se centra en la venda, i, en aquest sentit, el document de les tres entitats també vol posar l’accent en les importacions d’armes a Israel: “des del nostre punt de vista el més denunciable en aquesta matèria és la compra d’armes a Israel per part dels estats de la UE”, apunta la investigadora.

I és que, de totes les armes que produeix la indústria militar israeliana, el 75% s’exporten, en bona part a països d’Europa, i només el 25% es queden al país, apunta l’informe. Així, Israel se situa com una de les principals potències mundials pel que fa a la venda d’armes.

“Israel té molt bona reputació com a exportadora d’armes pel fet que el material incorpora el segell de ‘provat en combat’, és a dir, utilitzat contra la població palestina”, explica Ruiz Benedicto, que afegeix: “D’aquesta manera, les armes que els països europeus compren a Israel serveixen per consolidar l’annexió territorial i abaratir els costos de l’ocupació militar i la repressió al poble palestí”.

Per no parlar de la manca de transparència que envolta aquestes operacions. “Hi ha una opacitat total, no sabem en què es basen per prendre decisions respecte al comerç d’armes amb Israel”, denuncia la investigadora, que afirma que molts Estats s’escuden en l’excusa de la seguretat nacional per no rendir comptes. A banda que “no es tenen en compte les recomanacions de les entitats de la societat civil, que són els que fan anàlisis independents sobre aquests assumptes”, rebla.

L'Estat espanyol no en queda al marge

I pel que fa a l’Estat espanyol? L’informe fa un estat de la qüestió de la relació comercial entre els dos països i destaca que entre 2008 i 2019, segons dades oficials, el volum d’exportacions d’armes a Israel va fregar els 18 milions d’euros. Pel que fa a la compra d’armament, el país hebreu és el tercer exportador d’armament a Espanya, malgrat que les operacions han caigut considerablement des del 2012.

Tanmateix, Ruiz Benedicto destaca que el desembarcament de PSOE i Podemos al Govern d’Espanya el 2020 no ha canviat les coses. “En aquest sentit, els socialistes controlen el ministeri de Defensa i no han trencat mai amb les polítiques que practicava el PP”, explica, tot lamentant que Podemos “no sigui més crític”.

En conseqüència, el document de les tres entitats reclama, tant als Estats membres de la UE com a l’Estat espanyol en particular, que reaccionin i prenguin mesures davant les vulneracions que representa el pla d’annexió del Govern d’Israel, així com les polítiques d’ocupació preexistents, que han institucionalitzat la discriminació cap al poble palestí.

Entre aquestes mesures, demana la suspensió del comerç d’armes amb Israel, tant pel que fa a les importacions com a les exportacions, per tal de complir amb els compromisos adquirits en el marc de la legislació internacional, europea i nacional. A banda d’això, també exigeix a l’Estat Espanyol més transparència en tot el que fa referència al comerç d’armament i garanties pel que fa al compliment de la legislació en aquesta matèria.