Clam unitari a Barcelona per dir prou al racisme

“Hem de demostrar que som més que els feixistes i els racistes i que podem acabar amb aquesta xacra si ens mobilitzem totes plegades”, exclama la Iolanda Maurici, membre de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Coincidint amb la jornada de l’ONU contra el racisme i responent a la crida internacional de #WorldAgainstRacism, la plataforma, formada per centenars d’entitats, ha convocat una gran manifestació aquest dissabte a les 12 del migdia al Passeig de Gràcia de Barcelona per dir prou a totes les formes de racisme i odi. Alhora, en referència a la guerra d’Ucraïna, els organitzadors volen aprofitar l’altaveu de la protesta “per dir no a totes les guerres”.

La mobilització a la capital catalana és una més de les que s’han convocat a més de cinquanta ciutats d’arreu del planeta, en una jornada que vol expressar un clam unitari i inequívoc contra la intolerància. “Apel·lem a la unitat contra el racisme i el feixisme, estar plegades és l’única garantia contra els discursos d’odi, hem de sortir als carrers perquè el racisme i el feixisme són una amenaça per a tothom”, afegeix a Xarxanet la Iolanda Maurici.

Motius per alçar-se n’hi ha molts, diuen els organitzadors: el racisme institucional; la campanya de criminalització i estigmatització contra les persones migrants; el creixement de la LGTBI-fòbia i la islamofòbia; situacions vergonyoses com la de la Frontera Sud i tantes altres; l’ascens de l’extrema dreta arreu del planeta –també a l’Estat espanyol i a Catalunya– o la defensa dels drets i la regulació per a totes les persones, entre altres.

Per tot plegat, cal passar de les paraules a l’acció, apunta la membre de la plataforma, que reclama una demostració de força per situar la lluita contra el racisme i el feixisme “com una prioritat a les agendes polítiques”.

Tanmateix, els promotors alerten que la ultradreta avança a tot el món i cal posar-hi el focus perquè representa un perill per a tothom. “Una clara mostra que està guanyant terreny és que està entrant a les institucions, aquí a l’Estat espanyol, com acabem de veure a Castella i Lleó, o a les institucions europees”, diu Maurici, que remarca que l’espai ideològic de l’extrema dreta va més enllà dels partits feixistes i està contaminant partits que es diuen democràtics i legitimen polítiques racistes, excloents i LGTBI-fòbiques, entre altres.

“Els extremismes aprofiten qualsevol pretext, ja sigui la pandèmia, la crisi econòmica o la manca de feina i utilitzen la por de la població per vendre el seu discurs i impulsar múltiples discriminacions”, adverteixen. Moltes d’elles impacten directament contra  les persones migrades i aquelles que es troben en una situació administrativa irregular.  

En aquest sentit, la manifestació també servirà per donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa el moviment #RegularizaciónYa, que cerca mig milió de signatures per aconseguir la regulació administrativa d’unes 600.000 persones a tot l’Estat, a qui no s’està respectant els seus drets fonamentals. Així, hi haurà punts de recollida de firmes a diversos punts de la manifestació.

Racisme evidenciat en el sistema d’acollida

La Guerra d’Ucraïna també serà protagonista a la manifestació de dissabte, que vol fer sentir un clam conjunt “contra totes les guerres, en plural”, precisa Maurici. El conflicte que centra l’actualitat internacional des de fa setmanes ha evidenciat, un cop més, el racisme estructural que impregna les institucions, diuen des d’UCFR. 

“Estem molt enfadades amb el racisme en el sistema d’acollida de les persones refugiades”, denuncien. La celeritat amb què s’ha posat en marxa el mecanisme per acollir les persones que fugen d’Ucraïna contrasta amb el que passa en el cas d’altres persones refugiades.

“Ho celebrem i ens alegrem moltíssim que sigui així, però ha de ser així sempre, no només quan les persones refugiades tenen els ulls blaus; el contrast ens avergonyeix perquè guerres n’hi ha unes quantes i no estem rebent ni refugiades del Iemen, de l’Afganistan o de Mali, per exemple”, sentencia la Iolanda Maurici.

En aquesta línia, la Coordinadora Obrim Fronteres ha fet públic un manifest en què reclama “vies legals i segures i acollida digna per a totes les persones” i assegura que el conflicte d’Ucraïna ha demostrat que “quan es vol, es pot”. El manifest, al qual ja s’han adherit més d’una quarantena d’entitats, celebra la decisió d’emprar vies legals i segures per a les persones que fugen d’Ucraïna, però lamenten la “discrecionalitat de la solidaritat” dels estats europeus.

“Es veuen les costures del racisme institucional en el contrast entre les mesures establertes i l’absoluta manca de respostes que durant anys s’ha donat a les persones que arriben dels països del sud global cercant refugi”, resa el text.

Les entitats deploren que la directiva europea aprovada el 2001, que no s’havia utilitzat fins ara i que permet garantir en 24 hores la protecció de forma col·lectiva i per un període de fins a tres anys, es podria haver posat en marxa abans en altres situacions. Per contra, “les persones que arriben dels països del sud global esperen mesos per accedir a les cites d’asil, fer entrevistes individualitzades i tenir un permís de residència i treball que normalment arriba màxim als nou mesos o un any”, i sumen que el 95% de les sol·licituds són denegades. 

Així, les promotores del text exigeixen que es garanteixi el dret a migrar i a l’asil a totes les persones que es veuen forçades a desplaçar-se i l’accés a permisos de residència i treball en les mateixes condicions que qualsevol persona desplaçada des d’Ucraïna. “Les mesures implementades en aquesta ocasió demostren que quan es vol, es pot. Només falta que es vulgui per a tothom”, sentencia el manifest.