Aquest concepte turístic està “creixent molt de pressa”, especialment entre els viatgers europeus i nord-americans, tot i que “encara no disposem de dades concretes sobre el nombre de viatgers solidaris a Espanya, on té un gran èxit”.

Les destinacions preferides pels espanyols són a l’Amèrica Llatina, atesa “l’afinitat lingüística i cultural”, i destaquen fonamentalment el Perú i Cuba, com també Hondures, Bolívia, l’Equador, El Salvador, Nicaragua, el Brasil, Mèxic i Guatemala. En el continent africà, amb el qual hi ha “una proximitat geogràfica relativa”, hi ha diversos projectes oberts a les localitats marroquines d’Ouarzarzate, Skoura, Azrou o Ifane, a més de països com el Senegal, Tanzània i Mali.

A l’Àsia hi ha menys quantitat de projectes, atesa la llunyania, encara que aquests se centren a la Xina, Cambodja, Taiwan i l’Índia, en aquest darrer cas, gràcies a la Fundació Vicente Ferrer. El perfil d’aquests viatgers és el de persones d’entre 20 i 35 anys, o a partir de 45 anys, amb un nivell social mitjà-alt, professionals liberals –sovint relacionats amb l’educació– i “certa consciència social”.