Dani Celma: “Guanyar la batalla al feixisme és que el seu discurs no arribi als nostres barris i pobles”

La Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és una plataforma que es va articular a Catalunya per plantar cara al creixement de la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada. D’aleshores ençà, el moviment popular s’ha enxarxat amb centenars d’entitats del país, també d’àmbit europeu i internacional, amb un objectiu clar: aturar el feixisme i desmuntar el seu discurs d’odi.

En un temps en què l’extrema guanya terreny arreu, des d’UCFR creuen que és urgent unir forces per combatre-la a tots els espais, sense excepció. En parlem amb el Dani Celma, membre de la plataforma.  

Com de gran és l’amenaça del feixisme avui, en quin moment estem?

És molt gran, perquè no estem parlant d’una amenaça específica de Barcelona, Vic o Ripoll només, sinó que és a escala mundial. Tenim Bolsonaros, Trumps, Orbans, Vox a l’Estat espanyol és la tercera força… A nivell de representació política de l’extrema dreta, la situació és molt preocupant. 

I més enllà de l’esfera política?

Pel que fa al carrer, també estem més exposades al feixisme i veiem com han augmentat les agressions a les persones que etiqueten com a diferents. En els darrers anys, almenys pel que fa a les lleis, hem aconseguit més drets, i això també ha activat el reaccionarisme. Ja sabem que l’extrema dreta és el braç armat del capitalisme i del poder, a qui no li interessa que hi hagi més diversitat. 

Amb quines estratègies intenten arribar els discursos feixistes als nostres barris i pobles?

Arriben de manera més fàcil que abans gràcies al tema comunicatiu. Tenen molta presència a les xarxes socials, sobretot a les més noves, les que més consumeixen els joves, com TikTok o Instagram. A banda, tenen al seu servei aquests pseudoperiodistes, que ara tenen milions de seguidors, i no dubten a llançar notícies falses que arriben a centenars de milers de persones, i, és clar, moltes acabem donant versemblança a aquestes mentides. És l’era que estem vivint, en què moltes persones es creuen les fal·làcies de l’extrema dreta.

I no només tenen presència a les xarxes.

No, l’altre dia mateix vaig veure en un programa d’actualitat d’Antena 3 en què parlaven de robatoris i acusaven directament, sense embuts, a magrebins i llatins. Si des d'un programa de la televisió generalista escampen aquest discurs, com volem que no augmenti l’extrema dreta? La seva forta presència als mitjans de comunicació i a les noves plataformes tecnològiques és una de les claus per estendre aquest discurs d’odi.

Davant d’això, com s’ha de reaccionar?

Una de les coses que cal aconseguir des de l’antifeixisme és arribar a aquests mitjans i plataformes per desmuntar i contrarestar les seves fal·làcies. Malauradament, no tenim tanta presència com tenen els seus discursos, que veiem i escoltem diàriament. No tenim aquesta força ni aquests altaveus.

Cal anar més a l’una per plantar cara?

Segons la nostra manera de veure les coses, és primordial unir-nos i actuar. Si hem detectat que tenim un problema comunicatiu amb l’extrema dreta i que s’està donant molta veu a discursos feixistes, cal actuar i, per exemple, trobar-nos amb periodistes i buscar des de baix les persones que plantin cara a aquest odi. I, sobretot, pensar com ens organitzem des dels barris i els pobles per enxarxar-nos a tots els nivells, local i global. L’antifeixisme s’ha d’organitzar.

Per fer-ho, plataformes com UCFR tenen un paper cabdal.

Nosaltres sempre intentem imbricar-nos a barris i pobles i estar molt atents si en un barri, per exemple, sorgeix alguna entitat o casal d’extrema dreta, com va passar amb el Tramuntana al barri del Clot. I, aleshores, teixir una xarxa de persones que estiguin decidides a lluitar contra el feixisme. Estem convençudes que la immensa majoria de la gent és antifeixista, però ens ho hem de creure més i unir-nos contra aquest odi per viure una vida millor, amb tota la diversitat que existeix i les maneres de viure-la.

La diversitat ha de ser una de les banderes del moviment antifeixista?

I tant, cal organitzar-nos a barris i pobles, des d’esplais a grups de castellers, gent migrant, del col·lectiu LGTBI… Hem de ser totes i representar tots els papers de l’auca. No pot ser, per exemple, que lluitem contra islamofòbics sense que comptem amb persones musulmanes, o contra la transfòbia sense persones trans dins la nostra organització. Per tant, es tracta de fer gran el moviment i unir totes les diversitats presents a l’antifeixisme. La lluita és de totes i s’ha de lliurar conjuntament. Perquè totes lluitem contra el mateix. No hi ha una altra solució.

"Hem de fer gran el moviment i unir totes les diversitats presents a l’antifeixisme".

Parlaves del Casal Tramuntana, que va tancar el 2015 després de molta mobilització i pressió popular del barri del Clot. Aquest és el camí?

Pensem que sí, tots plegats vam aconseguir que primer marxessin del Clot a la Verneda i després van desaparèixer. Durant un any i mig, vam rebentar qualsevol cosa que feien, des d’una publicació al seu blog a les seves trobades a un bar per veure els partits de la selecció espanyola. Tot ho vam desmuntar. A banda, vam fer concentracions i mobilitzacions de tota mena, paradetes informatives cada dissabte al mercat del barri explicant qui eren aquesta gent…

Al Clot tothom sabia perfectament què era el Casal Tramuntana i el cert és que la gran majoria del barri es va activar i comprometre en aquesta lluita. Mai havíem assolit una mobilització tan gran, i va funcionar.

En els darrers temps, hi ha veus que alerten d’una banalització del terme feixisme, hi esteu d’acord?

No soc especialista en la qüestió, però és cert que hi ha gent que a tot li diu feixisme, com a resposta fàcil. Nosaltres, en la mesura del possible, intentem diferenciar. Perquè, clar, si per exemple considerem que el Partit Popular (PP) és un partit feixista, llavors la meitat d’Espanya és feixista, i això no és així. Si anem pel brot gros i ho posem tot al mateix sac, correm el risc que es dilueixi. 

A nivell polític, a Espanya no hi ha un cordó sanitari amb Vox com passa a França amb el Front Nacional, per exemple. És una estratègia encertada?

Nosaltres, com a UCFR, ja vam anticipar que Vox agafaria molta volada, perquè tenen els suports, els diners i els altaveus. No ens vam equivocar. El fet d’aplicar un cordó sanitari mai ha estat un objectiu de màxims per a nosaltres, però ho veiem bé. El que sempre hem dit és que no s’ha de xerrar amb l’extrema dreta, hem d’evitar que els seus discursos entrin a la vida real dels barris.

El cordó sanitari ha de ser el de la gent, si ho fem només a nivell polític, a la gent del carrer, als de baix, no ens serveix de res. Guanyar la batalla al feixisme és que el seu discurs no arribi als nostres barris i pobles.

"El cordó sanitari contra el feixisme i l'extrema dreta ha de ser el de la gent".

És un error caricaturitzar el feixisme?

Això és menystenir-lo, i pensem que és un error. Estan aconseguint fer arribar el seu missatge a tot arreu i això vol dir que ho estan fent bé, per desgràcia. El que hem de fer és actuar contra això, el problema és que ens falten mans per fer tot el que voldríem.

Una bona iniciativa, com fa, per exemple, l’Amical de Mauthausen, seria anar a les escoles i fer xerrades al jovent explicant què és l’extrema dreta i quins perills comporta. L’educatiu sempre ha estat un àmbit que pensem que cal treballar. Ja hem col·laborat alguna vegada amb la Unió Sindical de Treballadors d’Ensenyament de Catalunya (USTEC) en aquest sentit.  

I pel que fa als mitjans de comunicació, com creieu que s’ha de tractar l’extrema dreta?

Com a UCFR, ja uns anys, durant l’època en què va agafar volada la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, ja vam fer un comunicat advertint que no s’havia de donar espai a l’extrema dreta als mitjans de comunicació, sobretot parlàvem dels mitjans públics. Quan va sorgir el fenomen Vox, això no es va fer i els mitjans n’anaven plens, abans fins i tot que tinguessin representació parlamentària.

Ara que la tenen, i teòricament hi ha l’obligació de donar-los veu, el que no pot ser és que monopolitzin el discurs i ningú amb cara i ulls rebati els seus discursos i les seves mentides, amb dades i arguments. Si no ho fem, i ja ho hem vist, el seu missatge feixista i racista corre com la pólvora.