David Mora: “Els valors que guien la nostra filosofia de cooperació són la transparència i la proximitat”

Una reflexió que es repeteix entre les persones que viatgen a l’Àfrica és que el continent sempre et posa a lloc. Això és el que van sentir des del primer minut que van trepitjar l’Àfrica els membres de Superant Fronteres, una associació lleidatana que es va crear el 2022 i que, d’aleshores ençà, ha bolcat els seus esforços a Gàmbia per millorar les condicions del país, especialment en l’àmbit sanitari.  

En poc més de dos anys, Superant Fronteres ha dut tota mena equipament sanitari i ambulàncies a Gàmbia, on ha fet xarxa i ha establert vincles que han permès a l’entitat implicar-se cada dia més amb el país i la seva gent. Per conèixer més a fons el projecte, parlem amb el David Mora, un dels fundadors de l’associació. 

Superant Fronteres va néixer per accident?

Pràcticament, es podria dir que sí. Vam començar aquesta aventura el 2022 sumant-nos a un projecte de la secció britànica de la International Police Association (IPA), perquè alguns de nosaltres som Mossos d’Esquadra. Ens va arribar que els britànics estaven organitzant una expedició a Gàmbia per dur-hi vehicles d’emergències, i ens hi vam voler sumar. 

Us vau organitzar en molt poc temps.

En qüestió d’un parell o tres de mesos, vam comprar una ambulància, la vam preparar per al viatge, la vam omplir fins dalt de material sanitari i ens vam afegir al comboi britànic, gairebé com una aventura. I així vam arribar a Gàmbia, no sense dificultats, perquè el viatge té la seva complexitat.

Per tant, el viatge va ser el primer repte.

Per a nosaltres va ser un cop fort. No tant el fet d’arribar a Gàmbia, com tot el camí i les dificultats amb què et vas topant. Travessar la part del Sàhara Occidental, Mauritània, el Senegal… Tot plegat té les seves dificultats. 

Malgrat tot, vau decidir continuar endavant amb l’associació.

Sí, perquè ens va agradar molt l’experiència. I, a partir d’aquí, vam consolidar els contactes que havíem fet abans de marxar i els que vam fer a Gàmbia, on vam visitar hospitals, vam parlar amb diversos col·lectius i vam poder copsar les diferents necessitats que hi havia. El fet de conèixer la realitat de Gàmbia i de l’Àfrica ens va motivar i va despertar en nosaltres aquestes ganes de tirar endavant el projecte. 

Quina va ser la vostra primera impressió en trepitjar l’Àfrica?

Un cop fort, perquè vens de Catalunya i veus aquestes realitats, i t’adones i entens moltes coses, com el fenònem de la immigració, dels caiucs… De cop, entens moltes coses. Això ens va motivar a donar continuïtat a Superant Fronteres. Aleshores, vam obrir una mica més el cercle, vam captar més amics i voluntaris per fer activitats, per recaptar diners pel projecte i també per sumar-se als viatges a Gàmbia. A poc a poc, et vas involucrant en el projecte, amb el país i la seva gent. En l’últim viatge, el novembre passat, vam baixar nou persones.

Una expedició que vau batejar com l’operació Garbinada 2024.

Gràcies a la complicitat d’hospitals de Lleida, d’empreses i de diferents donants privats, vam aconseguir omplir d’equipament sanitari un contenidor marítim de quaranta peus. A més, vam comprar tres ambulàncies que vam baixar per carretera. Tot plegat es va destinar a cinc hospitals repartits al llarg i ample de Gàmbia, amb qui, per descomptat, ja havíem contactat prèviament i ens havien expressat les seves necessitats. 

A quines zones de Gàmbia heu estat presents?

Hem tingut l’oportunitat de conèixer diferents entorns. Fruit de la col·laboració amb una altra entitat, Alpicat Solidari, vam treballar a Baja Kunda, a l’interior del país, on vam deixar equipament i una ambulància a l’hospital d’allà. També hem col·laborat amb un parell d’hospitals més del país, l’Edward Francis Small Teaching Hospital, a Banjul, i amb l’hospital de la barriada de Fajikunda, a la zona de la capital. Així mateix, hem estat a la zona de l’Upper River, que és la zona al nord del riu Gàmbia. Hem voltat bastant, la veritat. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de @superantfronteres

Com definiries la manera de fer cooperació que teniu a Superant Fronteres?

Nosaltres gairebé tot just estem aterrant en aquest món i segur que ens falta molt per aprendre. Amb tot, si intentes anar a una convocatòria pública per obtenir alguna ajuda, de seguida t’adones que l’enfocament s’allunya de l’assistencialisme, que no és el paradigma de la cooperació avui. Ara bé, també és veritat que hi ha realitats que no podem defugir. 

En quin sentit?

M’explico: Podem estar d’acord a fer projectes d’educació per a la transformació social i projectes de moltes classes, però si un dispensari mèdic o un poble no té una ambulància per portar una dona que està a punt de parir a un hospital, aquesta dona pot morir en el procés. 

És un bon argument.

Sovint tenim debats amb tècniques de la universitat o de cooperació de l’Ajuntament, que de vegades ens diuen que això que fem és assistencialisme. D’acord, però nosaltres sempre que parlem amb associacions de persones africanes d’aquí, per posar un exemple, sempre ens demanen una ambulància per al seu poble, més que res perquè ens han conegut per aquest tema, que potser és el més cridaner de tot el que fem. Per tant, tot això contrasta una mica amb aquesta visió que hi ha ara sobre la cooperació. 

També posaves l’exemple de la febre per la construcció de pous.

Exacte, durant un temps es va posar de moda aquest tema de la construcció de pous. I també es deia que no s’havia d’anar a construir pous, sinó crear consciència a les comunitats per gestionar els seus recursos de manera adequada, etc. Això està molt bé, però la realitat és que si no es construeix un pou, no hi haurà aigua. Per tant, primer construïm el pou i després ja treballarem per assolir aquesta transformació social. 

Així, quins diries que són els valors que guien l’actuació de Superant Fronteres?

Els valors de la nostra manera de fer i d’entendre la cooperació són la transparència i la proximitat. És a dir, que la gent que col·labora amb nosaltres, siguin administracions, empreses o particulars, ens tinguin al costat i tinguin clar que cada euro que recollim anirà íntegrament destinat als nostres projectes. A l’associació tots som voluntaris, no tenim personal ni una estructura que suportar. Els viatges ens els paguem nosaltres. I un altre aspecte molt important per a nosaltres és el seguiment i l’avaluació de tot el que fem. 

D’aquí a pocs dies torneu cap a Gàmbia.

Sí, perquè va quedar pendent acabar una part del projecte, que té a veure amb la formació per a l’ús dels aparells que vam portar. Vam baixar sis ecògrafs i, clar, hi ha hospitals com el de Baja Kunda on no hi ha metges i el personal no sap utilitzar aquest equipament. Anem a formar-los perquè no volem que tot plegat quedi com un acte voluntarista. És una formació que vam haver d’ajornar perquè un dels metges que havia de viatjar cap allà es va posar malalt. Marxem el dia 24 de març amb un metge especialista i una ginecòloga.

El viatge també servirà per fer els primers passos d’un nou projecte.

Sí, aprofitarem per començar a treballar en un projecte que estem estudiant arran de la demanda d’una ONG d’allà amb qui hem establert un vincle molt important. La idea és construir un hospital en una zona on avui no hi ha cap equipament sanitari. És un projecte a mitjà-llarg termini, a tres o quatre anys vista, i la veritat és que estem molt il·lusionats.

"Àfrica té les seves normes i tempos. Aprens a desprendre’t de la visió occidental i a adaptar-te".

Us plantegeu enfocar la vostra ajuda en àmbits més enllà del sanitari?

Si tira endavant aquest projecte de l’hospital, que segur que sí, també volem establir-hi una base permanent de l’associació. Un espai multifuncional que pugui acollir voluntariat per treballar a l’hospital, però també per incidir en diferents aspectes d’educació per a la transformació social. Per exemple, Gàmbia és una de les zones endèmiques de mutilació genital femenina, i aquest és un dels aspectes que volem treballar. 

Comptar amb un espai propi us pot obrir moltes possibilitats.

La idea és aquesta, a partir d’aquesta infraestructura, podrem fer formacions enfocades a altres problemàtiques i oferir un espai per a altres ONG que estan més enfocades a la transformació social, més que a la cooperació en sentit estricte. 

Amb quines dificultats us heu topat per fer la vostra tasca?

Les primeres són el desconeixement i la inexperiència. Entrar en un món com aquest és tot un repte i un bany de realitat. És a dir, tu pots pensar que el teu projecte està de conya, però després et presentes davant d’una administració i et diuen que falta això i allò. Amb tot, hem estat capaços de mobilitzar molta gent amb les activitats que hem fet. Et parlo de particulars, però també d’empreses. Hem organitzat esmorzars i dinars solidaris, i la veritat és que la bona resposta per part de tothom ens ha sorprès molt positivament. 

Hi ha algun moment vinculat amb l’associació que us hagi marcat especialment?

Un tema curiós va ser el moment d’escollir el nom. No sabíem quin escollir i al final va sortir Superant Fronteres. El que no ens imaginàvem és que seria tan premonitori, per totes les dificultats que et pots arribar a trobar travessant fronteres a l’Àfrica. Cada frontera té les seves particularitats i no és gens fàcil moure’s. En el nostre primer viatge, per exemple, ens vam quedar tres dies bloquejats a Tànger perquè no ens deixaven passar. I això et deixa bastant tocat i desmoralitzat.

Cal estar preparat i tenir capacitat d’adaptació.

Sí, les dificultats que hem tingut han estat, sobretot, pel nostre desconeixement. Hi vas amb la teva visió eurocèntrica i de seguida t’adones que Àfrica té les seves normes i els seus tempos. Això et marca i és un gran aprenentatge. T’ensenya a desprendre’t d’aquesta visió occidental i a ser capaç d’assumir i entendre que tot es mesura de forma diferent, que no estàs a casa teva i t’has de regir per les seves normes.  

En quin moment es troba l’entitat?

Ara estem en plena fase d’expansió. O ho intentem, perquè tots som voluntaris i tenim el temps que tenim. Hem de donar un impuls al compte d’Instagram i tenim un web en construcció. La idea és fer difusió del projecte i organitzar actes per explicar el projecte, intentar captar socis i fons per tirar endavant. Tenim vies obertes de col·laboració, en aquest sentit. 

Suposo que el projecte de construcció de l’hospital centrarà bona part dels vostres esforços.

Si tot va bé, la idea seria començar les obres a principis de l’any que ve, i abans que comenci l’època de pluges tenir fets els fonaments, el terreny, el clavegueram... La qüestió ara és lligar un bon projecte, trobar una bona empresa constructora d’allà, a més del finançament, permisos i tot el que faci falta. 

Què us ha aportat a vosaltres Superant Fronteres?

Moltíssima feina, però també molta satisfacció. Et dona una altra perspectiva i un altre sentit a la vida. Empatitzes molt més amb el patiment de tanta gent que es veu abocada a emigrar per fugir de realitats molt complicades. Un dels companys fundadors que té dues netes de nou o deu anys sempre comenta que se les ha d’endur a l’Àfrica perquè vegin el que hi ha. És submergir-te en un bany de realitat i adonar-te que som uns privilegiats, malgrat les dificultats que puguem tenir en el dia a dia. Donem per fet un gest tan senzill com obrir l’aixeta i que ragi aigua, però a la majoria del món això no ho tenen.