Marçal Abella: "De vegades costa fer entendre que la justícia social és un tema global"

LaviniaNext
Autor/a: 
Dani Sorolla
 Font: Marçal Abella
El Marçal Abella, president d'Alpicat Solidari, en una visita a la Baixa Kunda. Font: Marçal Abella.
 Font: Marçal Abella
Un dels projectes de l'entitat és Joves Solidaris, en què han participat alumnes de l'INS Manuel de Montsuar. Font: Marçal Abella
 Font: Marçal Abella
Els horts comunitaris de la cooperativa de dones que Alpicat Solidari ha impulsat a Gàmbia. Font: Marçal Abella

Marçal Abella: "De vegades costa fer entendre que la justícia social és un tema global"

Autor/a: 
Dani Sorolla
LaviniaNext

Resum: 

El president d’Alpicat Solidari ens apropa la tasca de l’entitat a Gàmbia, a la zona de la Baixa Kunda, i al poble d’Alpicat, a la comarca del Segrià, on gestiona el Banc d’Aliments, entre altres projectes.

Alpicat Solidari és una entitat que va sorgir sota el paraigua de l’Ajuntament d’Alpicat, un municipi situat a la comarca del Segrià (Lleida). Ben aviat, però, un grup de persones de la societat civil va decidir fer un pas endavant i agafar les regnes de l’entitat.

Al llarg dels anys, han desenvolupat una tasca ingent a la Baixa Kunda, una zona de l’interior de Gàmbia, on, entre altres accions, Alpicat Solidari ha aixecat una escola, un centre de salut i ha posat en marxa una cooperativa de dones.

La cooperació al desenvolupament és només un dels eixos de l’acció de l’entitat, que també treballa per sensibilitzar sobre la situació dels països del sud, especialment al jovent, i contribuir al benestar dels habitants d’Alpicat mitjançant l’acció social. En parlem amb el seu president, el Marçal Abella.

Alpicat Solidari va néixer com un projecte de l’Ajuntament del poble.

El 2005, des del consistori es va posar en marxa aquest projecte per donar sortida al compromís d’aportar el 0,7% del pressupost a projectes de cooperació. Aleshores no es tractava d’una ONG, sinó que era una entitat vinculada a l’Ajuntament.

I això va canviar per l’impuls d’un grup de persones del poble.

Així va ser. Dos anys després que es posés en marxa l’associació des de la societat civil vam presentar un projecte per deslligar Alpicat Solidari de l’Ajuntament. Vam ser uns veïns del poble qui vam iniciar aquest camí i, a partir d’aquí, ja vam inscriure l’entitat com a ONGD, ens vam integrar a la Coordinadora d’ONG de Lleida i tot plegat. És a dir, vam agafar les regnes del projecte.

Quins objectius us vau plantejar?

Quan es va fundar, l’entitat va néixer per vehicular el 0,7% i es va decidir engegar projectes de cooperació a Gàmbia, a la Baixa Kunda, d’on provenen alguns veïns d’Alpicat. Es va fer un viatge per valorar on i com es treballaria. I com a un dels primers projectes es va decidir construir una escola primària, perquè la que hi havia estava en ruïnes. Paral·lelament, gràcies als recursos del Premi Natura, que es va guanyar el 2006, es va poder abordar la construcció d’un centre de salut a la Baixa Kunda.

I quan agafeu les regnes seguiu en la mateixa línia?

Quan entrem nosaltres el 2007 l’escola ja gairebé estava enllestida, i el centre de salut estava ja en plena construcció. I gràcies al fet que l’Ajuntament es compromet a seguir col·laborant amb nosaltres, vam poder seguir amb tot el que s’havia fet. Hi vam enviar una persona cooperant durant un any per donar sentit al que s’havia dut a terme, anar més enllà del totxo i ampliar la nostra tasca allà.

O sigui que hi ha hagut una evolució a l’entitat.

Sí, perquè al principi ni nosaltres mateixos teníem els coneixements necessaris per tirar endavant. Amb els anys, no diria que ens hem professionalitzat perquè no som professionals, però sí que hem après moltíssim. També ha entrat gent formada en cooperació, ara, per exemple, hem pogut contractar una persona tècnica per treballar amb nosaltres.

Ha canviat la vostra filosofia pel que fa a la cooperació?

Sí, ens vam enfocar molt més a la formació que no pas a la construcció d’infraestructures. De vegades sí que en seguim construint, però ho fem per poder formar la població d’allà i empoderar-la. En aquest sentit, tenim un projecte d’una cooperativa de dones que vam impulsar el 2012 perquè puguin treballar productes manufacturats i horts comunitaris a través d’un sistema de microcrèdits.

I ha funcionat bé?

Molt bé, perquè avui les dones estan recollint molts fruits de tot plegat. Hi ha unes 160 dones treballant a la cooperativa i enguany tenim la idea d’iniciar un projecte d’empoderament en oficis pel jovent de la zona. Ara mateix estem en la fase del diagnòstic i estem molt il·lusionats per tirar-lo endavant.

Com és la Baixa Kunda, aquesta zona de Gàmbia on treballa Alpicat Solidari?

Parlem d’un territori de l’interior de Gàmbia, a uns 400 kilòmetres de la capital. És una zona rural on les infraestructures no estan prou desenvolupades. Quan vam arribar, els nens i nenes que acabaven la primària es topaven amb moltes dificultats per accedir a la secundària perquè l’institut més proper estava a uns trenta kilòmetres. I ja no parlem d’estudis superiors, que encara és més difícil.

"Tenim unes 160 dones treballant a la cooperartiva i ara volem emprendre un projecte d'empoderament en oficis per al jovent".

Hi ha molta escola corànica, però escoles on la religió no sigui el centre de tot n’hi ha moltes menys. I en aquest sentit l’escola que vam construir funciona molt bé, ara hi ha uns 600 alumnes i altres entitats i organitzacions d’allà han replicat el model de l’escola. I es va construir un institut força gran que ha permès als alumnes que volen continuar amb els seus estudis a la secundària.

Tot ho heu fet braç a braç amb les autoritats locals.

Sí, l’escola que vam construir és un centre públic, que gestiona el Govern. Nosaltres hi fem activitats paral·leles amb persones voluntàries d’Alpicat Solidari, però sempre sota la pròpia direcció del centre. Pel que fa al centre de salut, el Govern d’allà també va aconseguir finançament per ampliar el projecte, que avui és un complex amb sales de consulta, de maternitat, etc.

Parlem del voluntariat d’Alpicat Solidari.

Per a nosaltres és molt important i ens ha impulsat com a associació. Per exemple, el 2015 vam signar un conveni amb la Universitat de Lleida i durant l’estiu alumnes de fisioteràpia viatgen a la Baixa Kunda amb professors o tutors per fer les seves pràctiques. Enguany reprenem aquest projecte després de l’aturada per la covid i hi aniran uns 50 alumnes.

També vau construir un allotjament per a les persones voluntàries a la Baixa Kunda.

Sí, ho vam tirar endavant perquè vam veure que era una necessitat que teníem. I el cert és que ens ha suposat un gran impuls. Ara bé, volem deixar clar que no hi enviem persones voluntàries per fer el que sigui. No cerquem aquest tipus de voluntariat, sinó que ens asseiem amb la persona que demana fer un voluntariat per saber què vol fer realment i si a nosaltres ens encaixa ho tirem endavant.

A banda de fer cooperació, Alpicat Solidari té altres línies de treball?

També fem educació per a la transformació social, que engloba accions amb escoles i instituts. Per exemple, amb l’Institut Manuel Montsuar de Lleida tenim un projecte que durat tot un curs escolar i que es divideix en tres fases. La primera, de formació a l’alumnat, que iniciem a finals d’octubre fins al març; després es fa un viatge sobre el terreny del jovent, els professors i un membre d’Alpicat Solidari.

Amb quin propòsit?

És un projecte de sensibilització i interculturalitat perquè el jovent conegui la realitat de la Baixa Kunda. Un cop estan allà, durant una setmana van cada matí a l’escola i l’institut i comparteixen estones amb el jovent d’allà, parlen de les seves respectives realitats i posen coses en comú. Després del viatge, els alumnes esdevenen agents sensibilitzadors, fan xerrades i van als mitjans a explicar-ho.

Una altra branca de la tasca de l’entitat és l’acció social al poble d’Alpicat.

En aquest àmbit, el que fem és gestionar el Banc d’Aliments d’Alpicat, que formalment és de l’Ajuntament, però nosaltres gestionem el dia a dia amb el nostre voluntariat. És una iniciativa que va sorgir arran de la crisi econòmica del 2008 i que, amb el pas del temps, hem vist la necessitat de mantenir i ampliar.

Com ha rebut el poble d’Alpicat la tasca solidària que dueu a terme?

En general la rebuda ha estat molt bona. Ara bé, sí que és cert que algunes persones ens diuen que perquè treballem a Gàmbia quan aquí hi ha tanta necessitat també. Crec que s’ha de fer molta pedagogia en aquest sentit, perquè de vegades costa fer entendre que la justícia social és un tema global, que no només s’ha d’ajudar la gent més propera.

Com podem col·laborar amb Alpicat Solidari?

L’aportació econòmica sempre està oberta mitjançant la possibilitat de fer-se soci de l’entitat. I per a nosaltres és clau el voluntariat, tothom que vulgui ajudar serà molt ben rebut. Per exemple, pel projecte del Banc d’Aliments sempre necessitem persones voluntàries que ens donin un cop de mà.

Teniu dificultats per trobar persones voluntàries?

Pensa que el nostre perfil de persona voluntària és sènior, sovint és gent gran. I, esclar, amb la pandèmia hem hagut de renunciar a bona part d’aquest voluntariat perquè és la població més vulnerable. També és cert que estem satisfets perquè hem aconseguit atraure voluntariat més jove, per exemple hem implicat jovent de l’Institut d’Alpicat i enguany tenim una vintena d’alumnes que ens han ajudat preparant lots d’aliments per repartir i tot plegat.

I com us veieu en el futur?

Estem en un moment en què comptem amb persones molt implicades i amb ganes de treballar. Ara estem en ple procés de planificació estratègica organitzacional i ho estem treballant amb una cooperativa de Barcelona, que ens està ajudant a fer el diagnòstic. I aquest ha estat el primer any que hem pogut contractar una persona tècnica, per tant, tot això ens ajuda a professionalitzar-nos una mica més. La idea ara és posar en marxa un projecte d’empoderament per al jovent i seguir en la línia dels projectes que tenim en marxa.

Afegeix un comentari nou