L’any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, centenars de milers de persones van fugir camí cap a França. En una petita localitat del sud del país, la infermera Elisabeth Eidenbenz va idear un espai on les dones poguessin donar a llum i criar els seus nadons en condicions de pau, lluny dels inhòspits camps de refugiats on havien anat a parar els exiliats. Fins al moment, la taxa de mortalitat dels nadons era elevadíssima, prop del 95%. Naixia així la Maternitat Suïssa d’Elna.

Des de 2011, quan esclata el conflicte a Síria, més de 5 milions de persones han hagut d’abandonar casa seva. Un dels països limítrofs és Jordània i fins allà s’han desplaçat 1,2 milions de refugiades, tot i que només n’hi consten registrades oficialment 650.000. Associacions com Arab Women Organisation, amb la col·laboració de socis internacionals, treballen per guarir les ferides de les refugiades sirianes en territori jordà, oferint-los el dret de reprendre les seves vides.

Tot i l’obertura inicial, tant la França del 1939 com la Jordània del 2016 han acabat tancant els passos fronterers. Davant d’això, és la solidaritat ciutadana la que ha acabat donant resposta a la crisi humanitària.

A Elna i a Mafraq, les refugiades comparteixen moltes coses. Són dones que fugen de la barbàrie, de l’horror, de l’arbitrarietat i de la indefensió. Unes i altres són alhora les protagonistes de dos exercicis de solidaritat internacional centrats a retornar la dignitat a qui ha perdut casa seva i el país, però també la confiança per tirar endavant.

L’Associació Catalana per la Pau ha volgut construir un diàleg entre aquests dos episodis separats per gairebé vuitanta anys i 4.000 quilòmetres. L’exposició 'Barcelona-Elna. Alep-Mafraq. 'Refugiades de Lluny i de Prop' s’inaugura el 24 de febrer al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. S’hi podrà veure fins el 29 de març a la Sala Gran.