Des de l’any 2016, el servei d’atenció i denúncia d’Irídia ha atès un nombre de casos de violència policial elevat i han assumit com a litigis cinquanta-vuit casos greus d’enfrontament entre persones amb cossos policials. El total actual és de seixanta-cinc.

Fa sis anys que està en marxa el seu servei d’atenció i denúncia, amb assessorament jurídic i acompanyament psicosocial, amb l’objectiu de portar la impunitat a judici i acabar amb aquests atacs violents, però actualment es troben remant a contracorrent, segons explica Andrés García, codirector d’Irídia: “Necessitem gent per conservar aquest servei l’any vinent. Ara mateix no és sostenible”. Per aquest motiu neix la campanya ‘Ara, drets humans!’.

Un dels reptes de la campanya és assolir el total de dues mil sòcies, per aconseguir aquest objectiu principal: garantir que el servei d’atenció i denúncia tingui una sostenibilitat a llarg termini. “Hem de comptar amb un gran equip de persones treballant perquè el volum de feina és alt. Des de psicòlogues, advocades, persones que atenen el telèfon… tothom compta” afirma Andrés García. Actualment, aquest servei d’atenció i denúncia no compta amb el suficient suport, ja que les administracions públiques només cobreixen el 20% del cost total.

Situació actual de violència institucional

El concepte sobre el qual treballa Irídia, i se centra la campanya ‘Ara, drets humans!’, és la violència institucional: l’ús de la força il·legítim i il·legal per part de l’Estat que genera dany a una persona. Segons assenyala Irídia, els agressors són membres de qualsevol cos policial, funcionaris de centres penitenciaris o agents de seguretat privada fent funcions de seguretat (en gestió d’espais públics com per exemple, el cos de vigilància del transport públic).

Tal com afirma Andrés García, normalment reben trucades de persones que requereixen el servei diàriament. Aquestes situacions generen en les víctimes una sensació que aquell agent que t’hauria d’estar protegint i garantint drets, com és l’Estat, està infligint un maltractactament o una agressió. Des de situacions vexatòries fins a casos molt greus.

“No és el mateix patir una agressió d’aquest tipus a l’espai públic, a què et passi privat de llibertat en una presó”, comenta Andrés García. Actualment, segons dades proporcionades per Irídia, cent vint-i-dos agents de cossos policials i catorze funcionaris de presons o agents de seguretat de la via pública estan en procés d’investigació a nivell penal. “La impunitat s’ha anat transformant i canviant. Això és un primer pas. Realment s’està avançant”, declara Andrés García.

Quin és el procés d’acompanyament a les víctimes?

El primer pas que duu a terme és una atenció telefònica perquè la víctima pugui compartir el que ha passat i se li donin unes primeres indicacions. Segons la gravetat del cas, se li proporciona visita amb una psicòloga per fer una mica de seguiment: se l’atén, se li explica la situació i els procediments, se l’ajuda a interposar la denúncia i es recopilen proves (imatges de càmeres de videovigilància, testimonis…). El següent pas és que la persona enllesteix presentant la denúncia o una queixa al síndic de greuges.

Després d’aquesta primera visita es planteja com continuar. Des d’Irídia sempre es fa un acompanyament jurídic i seguiment del procés de la denúncia, es proporcionen recursos i advocat particular. A més, es realitza una avaluació psicosocial per detectar si la persona necessita visites en el seu acompanyament.

En tots els casos considerats greus o representatius socialment, des d’Irídia s’ofereix assessorar el procés judicial i psicològic sencer. Aquest compromís de l’entitat pot ser d’anys. Malauradament, poder proporcionar aquest acompanyament sencer a totes les víctimes és inviable, segons explica Andrés García.

Per donar força a la campanya, han presentat un espot on es representa la crua realitat d’aquesta situació: persones ingressades a urgències d’un hospital que just han estat víctimes de violència policial i un advocat silenciant les causes reals. S’ha realitzat de la mà de la Cooperativa Bruna com a producció audiovisual, amb l'actriu i cantant Yolanda Sey i l'actor Pep Cruz i un seguit de persones voluntàries i l’equip d’Irídia.