Dignificant l’espera

Un equip format per diveres persones catalanes i refugiades ha donat vida a Eko, un espai diürn per a les 1.200 refugiades que habiten el camp militar de Vasilika, al nord de Grècia. Aquest centre de dia es troba fora del camp militar i dóna continuïtat als projectes que es portaven a terme al desallotjat camp d’Eko Station, d’on provenen les persones que van ser traslladades a Vasilika el passat 13 de juny. El camp d’Eko Station estava ubicat en una benzinera prop de la frontera amb Macedònia, tancada el mes de març passat, i en ell es va forjar un fort sentiment de comunitat entre les refugiades i els equips de solidaritat internacional, amb una elevada presència de catalans i catalanes.     

Eko consta d’uns 4.000 m2, la majoria en zones exteriors, però també hi ha una nau que acull l’escola i l’espai de dones, a més d’un magatzem. Aquest centre de dia es troba molt a prop del camp de Vasilika, a uns 300 metres, fet que permet que les famílies i infants hi puguin arribar d’una forma segura i còmoda. 

“L'objectiu bàsic és treballar conjuntament amb les persones refugiades de la comunitat d'Eko per dur a terme projectes que els permetin viure l'espera amb més dignitat”, explica en Guillem Cabra, un dels catalans que ha gestat el projecte. Actualment ja han entrat en funcionament l’escola, l’espai de dones,  l’espai infantil, varies zones comunitàries i la biblioteca. Pròximament s’inaugurarà la cuina, l’anomenada Eko Kitchen- i la zona d’ordenadors i connexió a internet. El projecte s’ha ideat a partir de les necessitats de les pròpies persones refugiades, “treballant colze a colze amb elles per construir un espai segur i lliure on desenvolupar les seves vides fora del camp militar”, puntualitza Cabra.

“L'objectiu bàsic és treballar conjuntament amb les persones refugiades de la comunitat d'Eko per dur a terme projectes que els permetin viure l'espera amb més dignitat”

“Penso que el nou Eko és un gran projecte i dono les gràcies a tots els voluntaris que hi estan treballant perquè fan una feina fantàstica amb infants i adults”, comenta en Feras Al Malat, un jove sirià que des del 21 de febrer es troba estancat a Grècia, on actualment hi ha més de 58.000 persones atrapades. Al Malat treballa activament dins del projecte, fent de traductor de l’àrab a l’anglès, ajudant en la construcció d’infraestructures, donant un cop de mà amb l’organització de l’escola i tocant cançons per als infants. Tal com explica la Sílvia Rodríguez, que ha fet de voluntària a Vasilika i al nou espai d’Eko durant el mes d’agost, “s’ha de ser conscient que les persones del camp arrosseguen molt esgotament i, per tant, s’ha de reconèixer l’esforç que fan les que participen del projecte i no jutjar les que no ho fan”.

La vida en una antiga granja de pollastres

De les 1.200 persones que viuen a Vasilika, una granja de pollastres reconvertida a camp de refugiats, 162 són menors de 6 anys, entre ells 12 nascuts aquest 2016. El menjar que es reparteix és poc variat i de vegades es troba en males condicions, una situació que les pròpies persones refugiades han denunciat fent vagues de fam. L’assistència mèdica està limitada a unes poques hores al dia i la gent amb malalties cròniques no segueix cap tractament. Les dones embarassades no reben cap tipus de seguiment i són operades per cesària, sent retornades al camp pocs dies després del part. L’espai no consta de sistema de clavegueram i això origina grans bassals amb l’aigua dels banys i de les dutxes, provocant un olor molt desagradable. Les persones que van amb cadira de rodes tenen dificultats per moure’s pel pati, ja que està ple de pedres, i els infants i els adults han de tenir especial cura en entrar al camp, perquè just per davant hi travessa una carretera. Aquestes són algunes de les condicions de Vasilika, potenciades per les altes temperatures d’estiu i l’angoixa dels mesos d’espera.

“L’arrencada del nou espai d’Eko ha sigut un punt d'esperança o de revifalla per al seu dia a dia”

“A nivell emocional es nota molt la desesperança d'una gent que fa mesos que espera que obrin les fronteres per continuar el viatge cap a Europa fugint de la guerra”, denúncia Guillem Cabra, que afegeix que “l’arrencada del nou espai d’Eko ha sigut un punt d'esperança o de revifalla per al seu dia a dia”.

“Estem perdent el nostre futur i el dels nostres infants”

Segons les últimes informacions que han rebut els voluntaris independents, es parla d’un pla de 5 anys de durada pel camp de Vasilika. “Ens preocupa que el govern grec estigui treballant en terminis tan elevats, és una mostra més de la inoperància de les institucions per solucionar el conflicte i acollir les refugiades a Europa”, puntualitza Cabra.

L’equip que gestiona el nou espai d’Eko és conscient que aquest projecte no soluciona el problema de fons, “que és el tancament de fronteres i, amb ell, l’estancament a Grècia”, matisa en Guillem Cabra, “per això, un dels nostres objectius és denunciar les polítiques de la Unió Europea i els estats europeus que permeten que desenes de milers de persones estiguin malvivint i gairebé morint en camps que vulneren tots els Drets Humans”.

En Feras Al Manat denuncia que hi ha persones bloquejades a Grècia des de fa més de 6 mesos i reclama l’obertura de les fronteres i que el sistema per demanar les sol·licituds d’asil s’agilitzi, sentenciant que “estem perdent el nostre futur i el dels nostres infants”.