El Centre Delàs analitza com ha contribuït l’OTAN a la construcció d’un món més insegur

Aquest mes de juny, Madrid va ser escenari de la cimera l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), una trobada en què l’aliança va definir el seu nou Concepte Estratègic, que posa el focus en reforçar la dissuasió i la defensa, i va assenyalar Rússia com l’amenaça més important i directa a la qual s’enfronta l’aliança. 

El contingut del full de ruta de l’OTAN de cara al futur més immediat no ha estat cap sorpresa. En la línia del que hem vist a escala global arran de la guerra d’Ucraïna, l’Aliança ha doblat l’aposta: més armes i més diners per a pressupostos militars. Les conclusions de la cimera celebrada a la capital d’Espanya i l’esperit del nou acord queden paleses a l’informe ‘OTAN, construyendo la inseguridad global’, elaborat recentment pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

El document, treballat a través de l’anàlisi d’investigadores i col·laboradores de l’entitat en capítols breus, dibuixa una fotografia actualitzada de l’aliança militar i la seva estratègia de seguretat en el present, tenint en compte la situació global de crisis simultànies i la tensió creixent que es viu a conseqüència de la invasió d’Ucraïna. 

Una radiografia que s’aborda des de diferents mirades i perspectives, com la històrica, la de gènere i la de la justícia climàtica. Tot plegat conforma el rol i la influència de l’OTAN en l’establiment d’una “seguretat bel·licista, que no ha fet més que construir un món amb més guerra, major militarització i, per tant, més insegur”, assegura l’informe.

Una organització allunyada dels seus objectius fundacionals

‘OTAN, construyendo una inseguridad global’ es proposa fer un repàs i una posada al dia del paper que l’organització ha jugat –i juga en l’actualitat– per a la pau i la seguretat global des de diversos enfocaments crítics, com la cultura de pau, el feminisme o la seguretat humana, que habitualment es deixen de banda. 

Així, entre altres propòsits, l’informe tracta de posar llum en els objectius reals de l’Aliança, plasmats en els seus Conceptes Estratègics, que cerquen promoure “una concepció àmplia de la defensa” per estendre l'àmbit d’actuació de l’OTAN i respondre a les noves amenaces, no sempre de naturalesa militar; així com l’intent de flexibilitzar el sotmetiment a les Nacions Unides, advocant pel que es qualifica de “desregulació jurídica de la guerra”. 

Aquesta estratègia ha portat l’OTAN a ampliar el seu àmbit geogràfic d’actuació més enllà del marc definit en el Tractat de l’Atlàntic Nord. En els seus setanta-tres anys d’existència, l’Aliança ha lliurat o participat en guerres de forma permanent, com en els casos de Iugoslàvia, Líbia o l’Afganistan, entre altres.

En aquest sentit, el document remarca que bona part de les intervencions polítiques i militars de l’OTAN allunyades dels territoris dels seus estats membres han servit per promoure canvis de règims en relació amb els seus interessos. Un fet que, a banda d’atemptar contra la lliure determinació dels pobles, entra en flagrant contradicció amb els seus objectius fundacionals, fixats el 1949. És aquest camí el que, diu l’informe, ha transformat l’Aliança en “una organització agressiva i imperialista”. 

Ucraïna: un retorn a la casella de sortida

Aquesta manera d’actuar ha marcat també el rol de l’OTAN en la recent invasió russa d’Ucraïna. Més enllà de la rotunda condemna que mereix l’acció de la Rússia de Vladímir Putin, que, de retruc, ha servit per legitimar el paper de l’Aliança, no es pot ignorar la responsabilitat que aquesta ha tingut en l’esclat del conflicte. 

S’hauria arribat fins aquí si l’OTAN hagués respectat el compromís de no expandir-se cap a l’est després de la caiguda del mur de Berlín i no intentar incorporar Ucraïna a l’Aliança Atlàntica? Mai ho sabrem. 

Tanmateix, la resposta al desafiament rus ha estat “impulsar una guerra subrogada a Ucraïna” per tal de resoldre per la força un conflicte que s’ha interpretat com el primer assalt d’una nova guerra freda que enfronta l’OTAN, per una banda, amb Rússia i la Xina, per l’altra. “L’Aliança retrocedeix i torna a la casella de sortida de la seva història, fet que no deixa dubtes respecte a la seva funció: l’OTAN és la millor solució als problemes provocats per la pròpia OTAN”, rebla l'informe

Una de les raons de tot plegat, apunta el document del Centre Delàs, rau en la subordinació als interessos i les directrius dels Estats Units (EUA) que implica pertànyer a l’OTAN. No només pel que fa a l’àmbit de la defensa, sinó en molts altres com la política exterior i les relacions amb la resta de països del món. En aquest sentit, es descriu com “un error colossal” identificar els interessos d’Europa amb els dels EUA i rebutja el sotmetiment al perillós lideratge nord-americà.

D’aquesta manera, formar part de l’OTAN implica integrar-se en un bloc militar que avala la visió militarista del món, com l’estatunidenca, que prioritza les respostes militaritzades per sobre d’altres a l’hora d’afrontar els conflictes, de la mateixa manera que suposa alimentar la necessitat d’un procés continuat de rearmament. 

Seguretat energètica i crisi climàtica

Així mateix, el text destaca la seguretat energètica com una de les motivacions principals que mouen l’acció de l’OTAN en les missions que ha dut a terme. L’Aliança considera que la limitació del subministrament d’energia i com un risc per a la seguretat molt rellevant. I actua en conseqüència.  

Les sancions imposades a Rússia, la inestabilitat en zones de producció i trànsit d’energia, l’esgotament dels recursos naturals i la competència creixent en la demanda han esdevingut preocupacions centrals per a l’OTAN. Per això, l’informe considera que no serà una sorpresa que les operacions militars de l’Aliança vagin en la direcció d’assegurar la seguretat energètica, com ja passa actualment.

Tampoc es vol passar per alt la innegable contribució de l’OTAN a la crisi climàtica. En particular, el document planteja com una rentada d’imatge verda els plans de reducció d’emissions anunciats per l’Aliança, així com l’enfocament securitari, lluny de qualsevol aproximació relacionada amb la justícia climàtica, amb el qual s’aborda el canvi climàtic. “La pròpia existència de l’Aliança contribueix a sostenir el model colonial d’explotació del planeta i de despossessió de les majories, que són la base de la crisi climàtica”, assevera el document.

Alhora, l’informe adverteix contra la “nova deriva securitària en relació amb les migracions” que planteja l’estratègia de l’OTAN. Aquesta mirada sobre els grans desplaçaments humans planteja les migracions com un problema de seguretat que s’ha de combatre per la via militar. A tall d’exemple, s’assenyala Turquia per les seves pràctiques per contenir els moviments de persones sota l’estratègia defensiva de l’Aliança.

Finalment, l’entitat canvia l’enfocament més analític per incloure una proposta alternativa provinent de la societat civil i basada en la cultura de pau i de seguretat humana, formulada per experts de l’International Peace Bureau (IPB) i la Fundació Internacional Olof Palme. Sota el títol ‘Seguretat Comú 2022: Pel nostre futur compartit’, la proposta planteja la necessitat imperiosa de dibuixar una arquitectura de seguretat per bastir la pau al continent europeu i evitar més guerres.