Més de nou-cents milions d'euros. És la quantitat que els estats de la Unió Europea (UE) van dedicar a les exportacions de material de defensa a Israel el 2020. Aquest fet viola els ‘8 Criteris de la Posició Comuna 2008/944/PESC’, la legislació que defineix la normativa que regeix el control de les exportacions de tecnologia i equips militars.

Aquestes transaccions, en el fons, tenen com a objectiu establir un tipus concret de relacions comercials i industrials, a més de permetre que la indústria israeliana tingui presència en els àmbits de producció i ajudes europees a les empreses armamentístiques.

Aquestes dades són extretes de l’informe ‘Negocis provats en combat. Exportar la marca ‘made in Israel’ per a mantenir l’ocupació i normalitzar la injustícia’, elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, concretament per les investigadores Alejandro Pozo Marín i Ainhoa Ruiz Benedicto.

L’objectiu principal de l’estudi és analitzar la marca 'made in Israel', l’expansió en l’àmbit global d’aquesta i la comercialització de productes provats en combat. Aquesta complicitat permet “el manteniment econòmic de l’ocupació a Palestina com l’expansió del model securitari israelià basat en murs, tanques i tecnologies de control”.

Israel, els Territoris Ocupats de Palestina i les seves respectives fronteres, són els territoris on es destina l’armament, un fet que proporciona ingressos, poder i complicitats. Exportar armes a Israel és un trencament de les legislacions de reducció de patiment i inestabilitat, vulnera els drets humans i prioritza el negoci a la seguretat, la concòrdia i la justícia, segons expressa l’informe, encara que és un fet normalitzat i incentivat.

Armes testades sobre la població civil

Palestina, sobretot la Franja de Gaza, fa anys que s’ha convertit en un “laboratori de proves de material militar israelià”: d’aquesta manera ho reclamen les autoritats d’Israel i ho difonen les empreses de la indústria armamentística, segons les investigadores Pozo i Ruiz plasmen.

La marca ‘provat en combat’ o ‘provat en terreny’, assignada a materials i productes militars testats sobre la població civil i els territoris ocupats de Palestina, és utilitzada com a valor afegit en el mercat de la seguretat i la defensa internacional, segons es plasma a l’informe. Que es duguin a terme aquests fets atroços només és motiu de condemna de la producció i compra de material militar.

I és que, tal com assenyalen a l'estudi, Israel compta amb una de les indústries militars més importants del món. Gràcies a les exportacions, expliquen, augmenten la producció i abarateixen els costos del manteniment de l’ocupació i la rellevància militar quant a potència a Orient Mitjà. Els seus principals proveïdors són França, Alemanya i, principalment, els Estats Units.

A més, els estats que fan negocis amb Israel, d'alguna manera, han col·laborat en la construcció de murs fronterers, tecnologies de vigilància i control de fronteres a diferents països, com Kenya, el Marroc, Corea del Sud, Xipre o Colòmbia, entre altres.

Un model que atempta i vulnera els drets humans

Les actuacions i els negocis de diferents països de la UE amb les empreses militars i de seguretat israelianes és un fet que cal revertir. Des de ‘Negocis provats en combat’, destaquen que aquestes transaccions faciliten l’accés d’aquestes empreses als mercats internacionals, contribueixen a la continuïtat d’exercir violència contra la població palestina i promocionar el model securitari israelià. Per tant, el que es fan és difondre l’èxit de les seves pràctiques.

Espanya, com a país pertanyent a la UE, participa en aquestes transaccions i negocis. Des de l’informe es condemna que les exportacions de material militar es duguin a terme “amb total impunitat i amb absència de rendició de comptes”.

Amb aquestes relacions, l’objectiu principal d’Israel és accedir al mercat espanyol o a tercers, com per exemple el llatinoamericà o l’àrab. A més, participar en programes industrials amb relacions amb l’OTAN i la UE també és motiu de benefici. Per la seva banda, les empreses espanyoles aconsegueixen promocionar-se gràcies a la ‘marca Israel’.

El model israelià, caracteritzat pel control de persones i fronteres

Segons les autores de l’informe, “Israel no sap traçar murs, se surt de la ratlla com un pàrvul, i així ho han dictaminat institucions arreu del planeta”. Les fronteres del país compten amb murs, de la mateixa manera que nombrosos països, un fet amb greus conseqüències per al desenvolupament de la vida. La majoria d’ells són aixecats per empreses israelianes.

Aquesta és només una de les proves que Israel aposta per la violència indiscriminada, una acció que s’hauria de condemnar i abolir, i no promocionar de la manera que s’està aconseguint a través de la indústria militar, armamentística i de seguretat.