Els ajuntaments solidaris amb el Poble Sahrauí clamen per una solució democràtica per al Sàhara Occidental

La CCASPS, que aplega els ajuntaments catalans solidaris amb el Poble Sahrauí, ha emès una declaració en què denuncia que el conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc ha servit de context per aprofundir en les vulneracions de drets de les persones migrades i refugiades i no ha apropat la resolució del conflicte que pateix la població del Sàhara Occidental des de fa dècades.

Fa tres mesos, el passat mes de maig, les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc van experimentar una escalada de tensió que va derivar en una greu crisi humanitària a Ceuta, amb prop de 12.000 persones creuant cap a territori espanyol davant la passivitat de les autoritats marroquines. 

L’hospitalització “per raons estrictament humanitàries” a La Rioja de Brahim Gali, president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i líder del Front Polisario, admesa per l’Estat espanyol, va fer saltar l’espurna i va enervar el Marroc, que, al seu torn, va respondre obrint el pas a la frontera ceutí i permetent l’entrada a territori espanyol de milers de persones. 

Tot plegat va provocar un seguit d’imatges colpidores, amb milers persones, famílies senceres i infants posant en risc les seves vides per travessar la frontera, davant la inacció de les forces de seguretat marroquines. La zona va viure una crisi migratòria sense precedents i va fer escalar encara més el pols diplomàtic entre els dos països. 

L’Estat espanyol es va afanyar a desplegar l’exèrcit i militaritzar la frontera per frenar l'onada migratòria a l’enclavament, on nombroses entitats van denunciar vulneracions greus dels drets humans, com les milers de devolucions en calent sense cap base legal que es van produir aquells dies. 

Avui, es calcula que uns 2.000 migrants, molts d’ells menors d’edat, segueixen atrapats a Ceuta i malviuen carrer, sense alternativa, en una ciutat que encara pateix un col·lapse derivat de la crisi fronterera del mes de maig.

Tanmateix, el conflicte diplomàtic entre els estats espanyol i marroquí ha baixat d’intensitat, però segueix portant cua perquè es va tancar en fals. En el fons de la qüestió sura, un cop més, la situació del Sàhara Occidental. En el seu moment, el Marroc va advertir que la crisi amb Espanya anava més enllà de l’hospitalització de Gali i tenia relació amb l’ocupació del Sàhara, el darrer territori per descolonitzar de l’Àfrica. 

L’entitat demana observació internacional i fer via cap a un referèndum

Davant d’aquesta situació, la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) ha emès un comunicat denunciant que, un cop més, aquesta pugna diplomàtica s’ha utilitzat “per a la vulneració dels drets de les persones migrants i refugiades en benefici” de les dues parts del conflicte i “la situació d’ocupació i d’exili del Poble Sahrauí ha tornat a quedar invisibilitzada”. 

La Coordinadora, fundada el 1996, fa més de dues dècades que treballa per acompanyar i donar suport al Poble Sahrauí en el procés de recuperació de la seva llibertat a través d’un referèndum d’autodeterminació i posar fi al conflicte. La seva tasca posa de manifest el compromís i vinculació dels ajuntaments catalans amb la causa sahrauí.

La declaració de la CCASPS subratlla que l’Estat espanyol i el Marroc sí que es posen d’acord quan es tracta de la gestió de les fronteres a canvi de polítiques econòmiques i comercials. A tall d’exemple, exposa que en els darrers cinc anys Espanya ha venut armes al Marroc per valor de 92,5 milions d’euros, uns 12,5 durant el 2020. 

Així, la Coordinadora expressa la seva preocupació per “l’abandonament del poble sahrauí” i reclama que es cerqui, d’una vegada per totes, una solució pacífica i democràtica per al Sàhara Occidental. 

Per tot això, l’entitat denuncia la venda d’armes de l’Estat espanyol al Marroc, especialment lesiva per la situació d’escalada del conflicte armat al Guerguerat, localitat fronterera a l'extrem sud del Sàhara Occidental, arran de la violació dels acords per l’alto el foc del 1991 per part del Regne del Marroc.

Alhora, la CCASPS posa el focus en l’ús de l’externalització de fronteres i de les polítiques migratòries com a contrapartida a polítiques econòmiques i comercials que vulneren els drets de les persones migrants i refugiades i abonen l’empobriment del poble sahrauí i l'espoli il·legal dels seus recursos naturals.

Tanmateix, la Coordinadora considera urgent l’establiment d’un mecanisme d’observació i protecció dels drets humans de la població sahrauí per part de la Missió de les Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). Per això, demana a les administracions, governs locals, al Govern de Catalunya i d’Espanya, a les institucions europees i a Nacions Unides que siguin agents actius per a promoure’n la inclusió, així com que vetllin per preservar l’esperit pacífic, desmilitaritzat i democràtic en la resolució del conflicte del Sàhara. 

Igualment, l’entitat reclama a Nacions Unides que cobreixi la plaça d’Enviat Especial per al Sàhara Occidental, vacant des del 2019, per abordar i liderar el camí cap a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que, recorden, preveu la Resolució 690 del Consell de Seguretat de l’ONU que data del 1991.

Finalment, la CCASPS insta l’ONU i a totes les parts del conflicte, a implicar-se de manera activa per garantir la seguretat i integritat de la població sahrauí i cercar una solució al conflicte que compleixi amb les resolucions dictades i la legalitat internacional. De la mateixa manera, demana al Govern del Marroc i el Front Polisario que avancin en el procés de pau que ha de culminar amb la celebració del referèndum d’autodeterminació del Poble Sahrauí.