En les dues últimes setmanes, tres persones han mort a les presons catalanes. El primer cas, també el més mediàtic, va ser el del magnat nord-americà John McAfee, el creador del primer antivirus comercial, que s’hauria llevat la vida el passat 22 de juny a la presó de Brians 2, segons ha determinat l’autòpsia preliminar.

Pocs dies després, el 27 de juny, un intern de la presó de Puig de les Basses que estava en règim d’aïllament va morir a conseqüència d’un incendi, en què van quedar ferides quatre persones més. Aquesta persona havia denunciat males praxis dins dels centres penitenciaris, alertant en diverses ocasions sobre possibles situacions de maltractament mentre estava en règim d’aïllament.

També es trobava en situació d’aïllament penitenciari, en un Departament Especial de Règim Tancat (DERT), la noia de 19 anys, que els funcionaris de Brians 1 van trobar aquest dissabte al matí a la cel·la on estava aïllada. Tot i que encara no s’ha confirmat de manera oficial, tots els indicis apunten que la noia, que complia 27 mesos de condemna, s’hauria suïcidat.

Els DERT: una problema que ve de lluny

“Pensem que és important posar el focus en el fet que aquestes morts s'han produït en règim d’aïllament penitenciari, és aquí on rau el principal problema”, exposa a Xarxanet la Mireia Salazar, advocada i coordinadora de l’àrea de presons d’Irídia, que destaca l’elevat nombre de morts que es produeixen a les presons catalanes, que encara és més elevat, subratlla, en situacions d’aïllament.

“La situació de privació de llibertat que comporta la presó té característiques especialment lesives tant per la salut física com la salut mental de les persones, i això s’incrementa considerablement en el règim d’aïllament”, assenyala Salazar.

En aquest context, Irídia i un reguitzell d’altres organitzacions defensores dels drets humans com l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l’Associació de Familiars de Presos a Catalunya i Justícia i Pau, entre altres, han reclamat, un cop més, que s’acabi amb l’aïllament penitenciari.

És una exigència que ve de lluny. Malgrat que, com expressen al comunicat, gràcies a la incidència del treball de les entitats s’ha aconseguit que es produeixin certs canvis pel que fa a aquest règim, com la reducció del nombre d’hores d’aïllament quan les persones estan en primer grau -però no en el cas d’aquelles que estan sancionades-, “la situació continua sent molt greu”.

I és que, com recorda la Mireia Salazar, el règim d’aïllament és “una mena de presó dins de la presó”. L’advocada d’Irídia explica que les persones estan que el pateixen estan aïllades en solitud a la seva cel·la, on poden estar-s’hi entre 18 i 20 hores al dia, alhora que se’ls imposen moltíssimes limitacions, a l’hora de participar en activitats de tractament, per exemple, que són essencials per complir la funció resocialitzadora i reinseridora de la presó, o pel que fa al contacte amb persones de l’exterior, com familiars o persones properes.

“Tot plegat suposa un increment de la pena privativa de llibertat, que de per si ja implica molts condicionants, per això creiem que cal deixar enrere aquest règim, que és del tot obsolet”, rebla Salazar.

Les entitats qüestionen el règim d’aïllament i la seva aplicació

No obstant això, no només no s’ha deixat enrere sinó que, sovint, se sobreaplica, com alerten les entitats, que exposen que l’ús del règim d’aïllament prolongat a l’Estat espanyol i a Catalunya ha causat preocupació en organismes internacionals, com el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides.

Alhora, recorden que les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos, conegudes com a Regles Mandela, prohibeixen l’aïllament superior a 15 dies consecutius, "un termini àmpliament superat en nombroses ocasions a causa del compliment de primers graus prolongats i de sancions acumulades”.

“Sabem que un aïllament perllongat més de 15 dies genera conseqüències físiques i psíquiques irreversibles per a les persones, i tenim la sensació que s’està sobreaplicant i en molts casos en què és evident que no és una mesura gens adequada, com per exemple en persones internes amb problemàtiques de salut mental”, subratlla la Mireia Salazar.

Tanmateix, les entitats denuncien que no resulta gens fàcil posar llum a la realitat del que succeeix als DERT, uns espais envoltats d’una enorme opacitat que en dificulta la fiscalització. “Si ja de per si és complicat tenir informació sobre el que passa a la presó, tot i que és cert que s’han fet avenços en aquest sentit i ho valorem positivament, clarament podem dir que se’ns fa molt difícil saber el que passa realment als DERT”, assegura l’advocada d’Irídia.

Els suïcidis van augmentar un 60% el 2020

Un altre dels punts sobre el que incideixen les entitats és sobre l’increment dels suïcidis a les presons. El de John McAfee i el de la interna de Brians 1 elevarien ja a quatre els casos de persones que s’han llevat la vida a les presons catalanes en el que portem de 2021. Una situació preocupant, tenint en compte que l’any passat els suïcidis van augmentar un 60%, enfilant-se als onze, quatre d’ells de persones que estaven en règim d’aïllament, segons les dades del Departament de Justícia de la Generalitat.

Irídia i la resta d’entitats reclamen que aquestes morts s’investiguin a fons, es duguin a terme recerques profundes, rigoroses i ràpides sobre les causes i es prenguin mesures cautelars per preservar tota prova sobre els fets. “Ens sembla un element cabdal perquè cal tenir en compte que darrere d’aquestes pèrdues hi ha familiars que en el seu dia a dia no poden estar amb aquestes persones privades de llibertat i són morts que es donen en una situació d’opacitat com és la presó, sota custòdia de l’Administració”, recalca Salazar.

En aquest sentit, les entitats també demanen que es generi un protocol eficaç de comunicació a familiars de persones mortes a la presó, que ha d’implicar el Departament de Justícia, la fiscalia i els jutjats. Salazar exposa que sovint les famílies i persones, davant d’una realitat tan dura, es troben amb “una situació de desinformació per part de l’Administració, que genera una angoixa afegida i aviva aquests fantasmes i dimonis sobre les circumstàncies de la mort, quelcom que no és desitjable per a ningú”, conclou.