Solidarios Sin Fronteras no només ha de fer front a l’emergència humanitària més greu del món, la que es viu al Iemen, sinó que també ha de lluitar contra la indiferència i la invisibilitat d’un país immers en una cruenta guerra que dessagna la població des del 2015.

“Una de les nostres principals dificultats és trobar gent que vulgui donar suport a un país que no surt a la televisió ni als mitjans”, assegura amb resignació l’Eva Erill, directora d’aquesta petita ONG catalana, l’única de l’Estat espanyol que té presència al Iemen. Aquest 2 de juny, l'entitat organitza la setena Festa Solidària pel Iemen, amb activitats i actuacions musicals per recaptar fons i continuar salvant vides al Iemen.

Parlem amb l'Eva Erill per posar llum a la dramàtica situació del país i a la difícil tasca que duu a terme Solidarios Sin Fronteras.

La del Iemen és una de les pitjors crisis humanitàries del món.

L’emergència humanitària que pateix el país és la més greu que hi ha actualment al planeta, juntament amb Palestina i el Sudan del Sud. El Iemen està en guerra des del març del 2015, ja fa nou anys. Des de fa un any i escaig, els bombardejos es van interrompre momentàniament, però això no vol dir que la guerra hagi acabat. De fet, cap dels dos bàndols ha respectat plenament el cessament de les hostilitats i el conflicte està lluny de finalitzar.

La situació, però, ha millorat respecte a anys enrere?

El Iemen ja era un dels països més pobres del món abans que esclatés la guerra, i pocs mesos després de començar el conflicte la situació humanitària ja va esdevenir terrorífica. La pausa dels atacs aeris es va produir perquè l’Aràbia Saudita, que lidera un dels bàndols amb el suport dels Estats Units, el Regne Unit i França, entre altres, volia acabar amb una guerra que no ha pogut guanyar en nou anys i que li ha provocat enormes pèrdues. Amb tot, la tragèdia continua i l’aturada dels bombardejos ha portat altres problemes.

En quin sentit?

Sense els bombardejos, els nens van tornar a sortir als carrers, però el país està ple de mines antipersones i artefactes que no han explotat. El resultat és que el nombre d’infants mutilats i morts ha augmentat molt en el darrer any.

A més, des de fa pocs mesos han tornat a caure bombes al país.

Sí, arran del suport a Palestina i els atacs i els atacs i segrestos de vaixells comercials que han dut a terme els houthis, que controlen la capital i la zona del nord, on viu la major part de la població, els Estats Units i el Regne Unit han tornat a bombardejar el país. Amb tot, el problema de fons és que la del Iemen és la guerra més silenciada, oblidada i menystinguda per part de governs i mitjans de comunicació. Ningú en parla i pocs estan disposats a ajudar.

A Solidarios Sin Fronteras us hi vau bolcar des del primer dia.

Nosaltres vam néixer el 2015, pocs mesos després que esclatés la guerra, i som l’única ONG espanyola i catalana creada per ajudar el Iemen. Som una entitat dirigida per tres dones i ho fem de manera voluntària des del primer dia. Fem ajut humanitari a la població, sense cap intermediari, amb l’objectiu principal de protegir dones i infants.

Com ajudeu la població en un context tan difícil?

Tenim en marxa projectes per proporcionar alimentació i aigua potable a famílies i dones amb criatures. Un dels problemes és que moltes dones s’han desplaçat dels seus pobles, arrasats i bombardejats, cap a les ciutats, pensant que tindrien més possibilitats, però és tot el contrari. Aleshores, de manera espontània, s’han format camps de persones desplaçades arreu del país. Nosaltres els oferim alimentació i aigua potable.

"Fem ajut humanitari a la població, sense cap intermediari, amb l’objectiu principal de protegir dones i infants".

Un altre dels problemes és l’aparició de malalties i infeccions.

Sí, el 2016 el Iemen va patir la pitjor epidèmia de còlera de la història. Van haver de passar quatre anys perquè comencés a baixar el nombre de persones infectades, i ara ens hem trobat amb un rebrot de la malaltia. Des de Solidarios Sin Fronteras estem instal·lant dipòsits d’aigua en aquests camps de desplaçats i actualment en tenim uns cinquanta de dos mil litres cadascun. Donem aigua a unes 8.500 persones.

La protecció dels infants és un altre dels vostres objectius.

Una de les conseqüències de la guerra és que s’han disparat els matrimonis infantils. Abans del conflicte, es calcula que estava al voltant del 17%, mentre que avui ha augmentat fins al 70%. Això ha passat perquè les famílies no es poden fer càrrec de les seves filles, ni poden enviar-les als carrers a demanar o a vendre pel perill de violència i violacions que poden patir. És molt dur, però donar-les en matrimoni és el mal menor. Pel que fa als nens, també s’ha disparat el reclutament de nens soldat que són enviats al front.

Des de l’entitat intenteu fer front a aquestes problemàtiques des de l’escola.

Per a nosaltres és molt important que hi vagin, i així ho intentem pactar amb les famílies, perquè l’escola els alimenta i els protegeix, a més de formar-los, és clar. Per això tenim un programa amb les escoles amb el qual donem esmorzar complet, que hem dissenyat amb una pediatra, a 1.680 infants de tres escoles. Són criatures que abans s’arrossegaven i ara juguen al pati de l’escola, el canvi és bestial.

L’últim projecte és per a infants en situació d’extrema necessitat.

És un programa petit que fem per a nanos amb desnutrició greu que necessiten ajuda immediata, sigui una hospitalització, aliment o llet especial per pal·liar la desnutrició, per exemple. El que sigui fins que puguin sortir de la perillositat que suposa el seu estat de desnutrició. Quan poden sortir del projecte, fem un manteniment amb llet infantil i els donem una caixa d’aliments familiar. Immediatament, donem entrada a altres infants que ho necessiten.

En quines condicions desenvolupeu tota aquesta tasca?

En els nou anys que fa que estem funcionant, continuem sense poder accedir al país, perquè no es pot entrar atès que l’aeroport de Sanà està tancat des que va començar la guerra. Tampoc es pot enviar-hi res perquè no funciona cap empresa de transport. Tot plegat ens ha obligat a funcionar d’una determinada manera: només podem acceptar ajuts econòmics per fer-los arribar a la Faten, la dona que lidera el nostre equip allà, a través de l’únic banc que treballa al Iemen.

Suposo que no ha sigut fàcil trobar gent per treballar al Iemen.

No és gens fàcil. Som un equip molt petit i amb gent de molta confiança, perquè allà és molt difícil confiar en gent que no coneixes. Per tant, ens hem d’envoltar de persones molt properes. A banda, sempre treballem amb un perfil baix, sense cridar l’atenció, perquè pot ser molt perillós.

Qui domina gran part del país són els houthis. Què ens en pots dir?

Els houthis van donar un cop d’estat i van derrocar el govern reconegut internacionalment, tot just abans de l’inici de la guerra. Actualment, dominen el govern del nord i controlen el territori en què viu el 80% de la població. Arran del seu suport a la causa Palestina, es dona la incongruència que des d’Occident, sobretot des de l’esquerra, se’ls blanqueja i se’ls veu amb certa simpatia.

La realitat és molt diferent…

Tenen terroritzada la població i actuen de forma similar als talibans a l’Afganistan. És a dir, perseguint especialment dones i nenes i restringint els seus drets. Van fer una llei, per exemple, que prohibeix a les dones iemenites treballar o col·laborar amb organitzacions humanitàries internacionals.

"Els Houthis tenen terroritzada la població i actuen de forma similar als talibans a l’Afganistan".

La situació del Iemen sempre queda tapada per altres conflictes amb més ressò mediàtic.

El que passa és que sembla que mai és el moment que es parli del Iemen. Va ser el moment de Síria, ho va ser d’Ucraïna, ara és Palestina, però el moment del Iemen mai arriba. Una de les causes d’això és la venda d’armament de governs occidentals, també l’espanyol. Per una banda, Pedro Sánchez anuncia el reconeixement de l’Estat palestí, que està molt bé, però per l’altra continua venent armes a l’Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units, que estan massacrant la població del Iemen. Hi ha molta hipocresia.

Com us afecta a vosaltres aquesta invisibilització del que passa al Iemen?

Aquesta indiferència generalitzada ens suposa moltes dificultats per fer la nostra tasca. Qui donarà diners o suport a un projecte per ajudar un país en conflicte del qual ningú en parla? La majoria de la gent ni tan sols sap el que està passant al Iemen. És difícil recollir suports quan la gent té altres opcions per ajudar a països amb conflictes que surten cada dia a la televisió i als mitjans.

La gent que vulgui col·laborar amb vosaltres, com ho pot fer?

A través del nostre web i les nostres xarxes socials trobarà diferents vies per ajudar-nos. Ho poden fer aportant un euro al mes a través de la plataforma Teaming, on tenim tres grups oberts per a cada projecte que tenim al Iemen. També es poden fer aportacions puntuals o regulars amb targeta de crèdit, Bizum o PayPal. I, és clar, es poden fer socis de Solidarios Sin Fronteras i fer aportacions regulars.

Com veus el futur del país? Confies que algun dia pugui tornar a la normalitat?

Aquesta és la pregunta del milió. Penso que, a curt termini, serà molt difícil. La situació a Palestina ho ha tornat a sacsejar tot i ha generat visions molt extremistes sobre el Iemen, fruit del desconeixement. Uns veuen ara el Iemen amb simpatia i altres el consideren un estat terrorista. L’única solució que veig, i està lluny de complir-se, és que Occident surti del país i s’aturi d’una vegada el comerç d’armes que tants beneficis treu del conflicte.