Famílies en lluita pels drets de les persones preses

“No són bèsties, són persones!”. El crit ressona a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir que s’aturin les contencions mecàniques i les immobilitzacions contra la població reclusa a les presons catalanes. Coincidint amb el Dia dels Drets Humans, famílies de preses i organitzacions de drets humans es van concentrar davant del Palau de la Generalitat per reclamar que no es modifiqui la circular, aprovada fa tot just uns mesos, que limita l’aplicació dels mitjans de contenció i s’adequa a les recomanacions de diferents organismes nacionals i internacionals. 

La circular 2/2021, emesa pel Departament de Justícia el maig del 2021, se centrava a substituir la contenció física i la subjecció mecànica a un llit per un mecanisme de desescalada de la tensió mitjançant contenció verbal i ambiental, entre altres. Per a casos extrems, preveia l’aïllament provisional en una cel·la encoixinada. 

Totes elles, mesures encaminades a reduir les contencions, dotar-se d’un protocol més respectuós amb els drets humans i les garanties jurídiques i adaptar la normativa vigent a les demandes d’entitats de drets humans, institucions i organismes internacionals com el Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa. 

Llargament esperada, la nova circular responia a una vella reivindicació i una feina col·lectiva de familiars de persones preses, entitats i organismes, que durant anys havien exigit tendir cap a una política de contenció zero i posar fi a l’abús de les contencions mecàniques i immobilitzacions, pràctiques que poden arribar a constituir tortura si no s’apliquen d’acord amb les normatives internacionals de prevenció. 

La revisió de la normativa, a estudi

L’actual consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va anunciar fa unes setmanes que revisaria la circular i el protocol en considerar que “no és operatiu”. Una declaració que va en la línia del que demanen col·lectius i sindicats de funcionaris de presons, contraris a una circular que, asseguren, havia provocat un repunt de les agressions a funcionaris.

En una roda de premsa, entitats defensores de drets humans com Irídia o l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), entre altres, van assegurar que “és erroni” vincular el canvi en el model de contencions a l’augment d’agressions a funcionaris, com han denunciat els sindicats de presons. 

Davant d’aquesta postura, la consellera es va reunir amb les organitzacions defensores de drets humans el dijous 16 de desembre, com ja havia fet el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Sergi Blàzquez, per transmetre la voluntat del departament d’escoltar-les i “treballar plegades” per sumar cap a l’objectiu comú, que és “la garantia dels drets humans a tots els nivells”.

“La política del Departament de Justícia té en el seu ADN la defensa dels drets humans en tots els àmbits que gestiona. En concret, i pel que fa als centres penitenciaris i de justícia juvenil, es tracta de defensar els drets humans dels interns i també dels treballadors públics”, ha expressat en un comunicat.

Justícia assegura que la circular “està en revisió” i ja compta amb un esborrany que ha sumat aportacions dels equips directius de centres i els comandaments professionals amb més responsabilitat de les presons, com ho faran també els representants sindicals dels treballadors. L’objectiu, expliquen, i així es va transmetre a la reunió, “és tendir a la contenció zero”, per això “qualsevol actuació estarà adreçada a obtenir les màximes garanties per a les persones internes i per als professionals, i acompanyada del criteri mèdic”, exposen.

“Les contencions mecàniques s’han d’acabar perquè són una crueltat i una tortura; les apliquen els funcionaris amb total llibertat i impunitat, sense supervisió d’una psiquiatra, ni un metge, ni ningú”, explica, per la seva banda, la Gracia Amo, fundadora de l’Associació Famílies de Presos de Catalunya i mare de l’Eduardo Laratta, que va morir a la presó de Brians II el 18 d’octubre del 2016, una mort que avui encara està intentant esclarir.

Famílies organitzades pels drets de les persones preses

D’ençà de la mort del seu fill, la Gracia es va implicar en la defensa els drets de la població reclusa i el suport a les seves famílies a través de l’associació. “Tenir un familiar a la presó desestructura qualsevol família, per això ens centrem a acompanyar-les, perquè sovint ens sentim molt soles”, expressa. 

L’Associació Famílies de Presos de Catalunya també ofereix suport emocional, econòmic i legal a les persones preses i vetlla perquè la sortida de la presó es produeixi en un entorn acollidor i estable que faciliti la recuperació de la persona privada de llibertat. “Perquè, evidentment, les presons ni recuperen, ni reinsereixen”, rebla.

La Carmen Ripollés també és membre activa de l’associació i no dubta a assegurar que a les presons catalanes han de millorar pel que fa al respecte dels drets humans: “Hi ha una manca de transparència, dificultats per accedir als advocats i moltes altres situacions que segur que no coneixem perquè la informació que es dona és nul·la”.

Des del Departament de Justícia recorden els nombrosos controls –interns i externs– i de totes les instàncies que auditen el sistema penitenciari català, a banda d’un interès propi per garantir els drets humans de les persones internes. A partir d’aquí, si hi ha algun fet que s’ha d’investigar, com passa amb qualsevol fet delictiu, si cal intervé l’autoritat judicial i el centres posen a disposició tota la informació necessària. 

Una altra reivindicació central de famílies i entitats és acabar amb l’opacitat que, diuen, sempre ha envoltat els centres penitenciaris. Les famílies necessiten saber què passa rere els murs de les presons i també es mobilitzen per exigir que s’obri un canal d’informació “real i directe” per saber realment què passa a les presons. “La informació que tenim és mínima i arriba amb retard; les famílies tenim dret a aquesta informació perquè són els nostres fills i filles els que estan i els que es moren allà”, diu la Gracia Amo.  

La fundadora de l’entitat posa el focus en els controvertits Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), cel·les d’aïllament on els presos poden arribar a estar tancats durant 21 hores al dia i només poden sortir al pati una vegada. 

La duresa de la pandèmia en un context de privació de llibertat

Totes aquestes deficiències, subratllen des de l’Associació Familiars de Presos de Catalunya, s’han agreujat amb la pandèmia, que ha impactat en la situació de la població reclusa i ha afegit duresa a la privació de llibertat. La Carmen Ripollés s’ha encarregat de recollir tota la informació sobre l’afectació del virus als centres penitenciaris: “Hem pogut comptabilitzar més de 2.300 casos positius durant el 2021, que és moltíssim”, revela.

Confinaments molt durs, quarantenes llargues, mòduls sencers tancats, restricció de les comunicacions amb l’exterior són algunes mesures que s’han imposat als centres penitenciaris per contenir la crisi sanitària, expressen des de l'entitat. 

Amb tot, des del departament de Justícia recorden que, des de l’inici de la pandèmia, es van habilitar telèfons específics d’atenció a les famílies per cada àmbit territorial, on aquestes poden trucar per accedir a tota la informació que precisin, i també parlar amb el referent del seu familiar al centre penitenciari on està intern. A més, afegeixen que cada cop que hi ha una situació d’aïllament es dobla el nombre de trucades telefòniques disponibles per reforçar els canals de comunicació amb les famílies. 

L’aïllament dins l’aïllament arran de la covid ha estat especialment feixuc  per a les persones recluses, convenen des de l’associació: “Les visites per a les preses són aires de llibertat, quan hi vaig em diuen que oloren carrer”, comenta la Gracia. 

I per als que surten, les coses tampoc són fàcils. Convé recordar que el principi rector i la raó de ser de la presó és la reinserció, no obstant això, les famílies creuen que més aviat contribueix al contrari, a cronificar la precarització i l’estigma que implica la sortida del centre. “La reinserció és molt difícil perquè la presó encara es vincula a un estigma molt gran”, diu la Carmen Ripollés.

L’Associació Famílies de presos de Catalunya continuarà al peu del canó, donant suport a les preses i defensant els seus drets, exigint la prohibició de les contencions mecàniques i un millor accés a la informació, entre altres. Han anunciat que es mobilitzaran tots els mesos fins que s’escoltin les seves reivindicacions.