Fernando Martín Berdón treballa actualment a les Brigades Internacionals de Pau (PBI), una ONG aconfessional i independent que té com a missió protegir l’espai d’acció de persones defensores dels drets humans amenaçades per la seva tasca a favor dels mateixos. PBI Colòmbia acompanya a persones, comunitats i organitzacions en perill, a més d’elaborar i difondre informació sobre el risc i la feina que desenvolupen aquestes entitats.

A Colòmbia, juguen un paper important en la interlocució amb autoritats civils i militars colombianes. Tanmateix, donen suport en la reconstrucció del teixit social mitjançant tallers d’autoprotecció i produeixen i distribueixen material informatiu amb l’objectiu d’explicar la situació del país.

El dia 2 d’octubre de 2016, els colombians i colombianes van rebutjar a les urnes l’acord de pau amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Per només 60.000 vots de diferència (50,2% pel "no" davant el 49,78% pel "sí") els partidaris del "no" van impedir en la consulta que el text pactat entre el president Juan Manuel Santos i Timochenko, el líder de les FARC, on se segellava l’acord de pau, tirés endavant. Un mes després del revocatori del poble colombià, Berdón ens explica quina és la situació actual al país.

1) Quin clima es viu a Colòmbia després del “no” a l’Acord de Pau?

El clima és d’incertesa. No se sap ben bé que succeirà amb l’acord en els propers mesos. Durant més de 22 anys el projecte PBI Colòmbia ha estat present al país, acompanyant a qui directament ha patit les conseqüències del conflicte armat i han sigut víctimes de diverses expressions de violència política. L’organització ha sigut testimoni, malauradament, dels efectes de la guerra i del seu impacte sobre qui incansablement defensa els drets humans i ambientals. Aquestes mateixes persones es troben entre les que han anat construint, un dia rere l’altre, propostes i alternatives per a un país més just i lliure de violència.

2) Llavors, quines raons han convençut als partidaris del “no”?

Des de PBI no entrem a valorar això.

3) D’acord. Creus que Colòmbia ha perdut una oportunitat històrica per segellar la pau?

No està clar que aquesta oportunitat s’hagi perdut. L’Acord Final ha sigut negociat en una taula de diàleg entre el Govern i les FARC durant quatre anys, això és cert. Però sobretot, ha sigut producte de la lluita i la feina durant dècades de les organitzacions de drets humans, de víctimes i d’altres moviments socials colombians. Com a societat civil, hem construït nombroses propostes de canvi i moltes d’elles es veuen reflectides en l’Acord Final. PBI Colòmbia se sent orgullosa de l’acompanyament fet durant aquesta llarga, difícil i perillosa negociació que a molts i moltes els hi ha costat la vida.

4) És just que Santos hagi rebut el Premi Nobel de la Pau?

Des de PBI no podem valorar aquesta pregunta.

5) Quin és el camí a seguir ara, després del rebuig a l’acord?

Nosaltres fem una crida a totes les parts i a la comunitat internacional perquè sota cap condició se suspengui l’alto al foc ni s’arribi a una nova situació de violència. En aquest moment, ens preocupen els efectes que pugui tenir aquesta inestabilitat política en la seguretat de la població civil. En particular, també ens preocupa la situació de risc de les comunitats més afectades pel conflicte i les organitzacions de drets humans que treballen a àrees rurals.

6) Hi ha por per un possible retorn de les FARC?

[...] No ho podem valorar, però sembla bastant lògic que la població vulgui que el conflicte acabi perquè en són les principals víctimes del mateix.

7) I l’opinió de les famílies de les víctimes sobre el procés de negociació? Quina és?

Les mateixes víctimes, a diferents regions i municipis del país on hi som presents, s’han manifestat molt positivament davant els acords en el plebiscit del 2 d’octubre. Això mostra l’aposta per a la construcció d’un país en pau i amb justícia social, obrint importants camins cap a la reconciliació, preferint el diàleg, a les armes. Des de PBI demanem qualsevol nou espai de diàleg que inclogui, des del principi, a les víctimes, a les seves famílies i a les organitzacions socials que els acompanyen.

8) Quin paper han jugat les entitats socials en la construcció de pau?

Les organitzacions durant molts anys han documentat i investigat casos, a més d’acompanyar a familiars en la recerca d’éssers estimats. Així doncs, la participació d’aquests moviments en els mecanismes de justícia transnacional (la Comissió de la Veritat, la Unitat Especial de Recerca de Persones Desaparegudes, la Jurisdicció Especial per a la Pau) serà àmplia i important.

L’Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans assenyala que l’assetjament a representants de les víctimes és reiterat, sobretot als qui acusen agents estatals. Segons algunes organitzacions socials, hi ha reformes polítiques de l’actual Govern que van en contra dels avenços en temes de drets humans acordats a l’Habana. Una seria el nou Codi de Policia, que criminalitza la protesta social, i l’altra la Llei de Zidres, que segons Oxfam, provoca efectes negatius pel que fa a la concentració i l’expropiació de la terra.

9) Qui hi està implicat en aquest procés?

Més de 600 comitès de partits polítics i moviments socials s’han registrat, en els mesos anteriors a la votació, per promoure el "sí" o el "no" a la pregunta. A més, moltes organitzacions de drets humans que recolzen les víctimes han desenvolupat campanyes de "pedagogia per a la pau" per explicar el contingut dels acords en zones rurals del país, en escoles i en barris populars.