L'any 2020, com a conseqüència de la pandèmia, un grup de persones van decidir engegar el projecte Health Warriors per portar menjar calent a les persones sanitàries. Un cop superat el moment més crític de la pandèmia, van decidir destinar aquest menjar a la gent que es troba en situacions vulnerables. A dia d'avui, l'ONG ha decidit involucrar-se amb la guerra d'Ucraïna. Per aquest motiu, hem entrevistat a Francesc Terns, cofundador de Health Warriors per a que ens expliqui per què han decidit redirigir el projecte i quina serà la seva implicació.

Què s’amaga sota el nom Health Warriors?

Health Warriors és un moviment ciutadà que va néixer just fa dos anys, el 16 de març de 2020 per ajudar a la crisi del coronavirus. El nom ens el vam inventar. Teníem molt clar que el volíem en anglès, però no té gaire significat. “Health” potser perquè anava dirigit als sanitaris al principi i “Warriors” perquè era una lluita contra la Covid-19, però va ser un exercici de dos minuts.

Amb quina finalitat va néixer?

Nosaltres ens vam centrar molt en els i les sanitàries que patien la situació d’emergència de la pandèmia. Des de Health Warriors volíem donar accés al menjar a gent de pocs recursos. Les persones sanitàries no tenien pocs recursos però sí que tenien una necessitat d’ànims i afecte amb el problema que tenien a dins de les UCI. Quan el nombre de pacients a les UCI va començar a baixar vam decidir encaminar el projecte cap a la gent més vulnerable.

Com vau aconseguir el menjar suficient?

Vam tenir la sort de tenir molt impacte a xarxes socials a través d’Instagram i ens van començar a contactar empreses com Danone o Heura. Empreses molt grans per ser quatre nois que intentaven ajudar d’alguna manera. Vam veure que havíem de destinar tots aquests recursos a gent que es trobava en situacions vulnerables perquè ja no tenia sentit portar un paler de llet a un hospital. Des del maig del 2020 ens hem centrat a donar el màxim de menjar a la gent amb pocs recursos dels barris de Barcelona.

Abans d’obtenir el menjar d’aquestes grans empreses com us ho fèieu?

Vam començar contactant amb restaurants explicant-los que volíem anar a hospitals per oferir menjar a les sanitàries. Les tres primeres vegades les vaig fer jo sol amb el meu cotxe i dos amics però no era escalable. Volíem arribar a molts més hospitals, molts més restaurants...i vaig tenir la sort que un taxista que es diu Jose em va dir: quants taxis necessites? Et fem nosaltres la logística, tu despreocupa’t d’això.

Tenia molt clar que si realment volíem tenir un impacte no podia estar jo sol. Vam quedar que ell s’encarregaria de la logística juntament amb el Toni i el Francesc i van acabar sent fonamentals.

I tot això ho fèieu de manera voluntària

Sí, sí i ara també, ningú hi guanya res.

Com us vau organitzar per a que aquest menjar arribés a la gent?

Al créixer tant pel que fa al volum de menjar vam veure que podíem ser una solució per les petites associacions de barri que potser no reben tantes ajudes. Va ser llavors quan vam pensar en ser les proveïdores de menjar d’aquestes associacions. Teníem molt producte però no volíem fer stock ni parlar o contactar directament amb la persona necessitada sinó que volíem aconseguir el màxim de menjar per donar-lo a aquestes petites associacions.

Creieu que tot i la vostra iniciativa encara queda molta gent sense atendre?

Pensa que una de cada quatre persones a Barcelona està en risc d’exclusió social. És a dir, tenen problemes per accedir a l’alimentació bàsica. Nosaltres hem donat en dos anys 400 tones, no és suficient. Però mai serà suficient perquè és un problema molt difícil de posar fi en aquest sentit però, des del nostre punt, tenint en compte que som molt humils, crec que hem fet molt en aquests dos anys. Hem contribuït a la causa.

Quines altres iniciatives teniu entre mans? He vist a la vostra pàgina web que esteu recaptant fons destinats a la guerra d’Ucraïna. Quina és la vostra implicació?

Des dels primers dies vam pensar que havíem de fer alguna cosa. Nosaltres ens definim com a persones que ajuden a persones. La majoria de les nostres persones receptores de menjar són immigrants i la majoria sense papers.

Per nosaltres una persona ja sigui d’Ucraïna, de Síria o de qualsevol altre lloc és una persona.

Quan va esclatar la guerra, tot i tenir molt clar que volíem ajudar, vam estar a l’expectativa per veure què necessitaven realment perquè els primers dies es va començar a enviar molt producte i vam decidir anar a preguntar què necessitaven. Jo estava a Madrid i vaig anar a la ambaixada i no em van donar ni la hora però després uns companys van anar al consolat de Barcelona i els van dir que el que necessitaven era treure el màxim de gent dels camps de refugiats. Vam valorar i vam veure que la solució era portar autobusos d’aquí cap allà per transportar-los.

Per què heu decidit redirigir el vostre projecte cap a l’ajuda a les persones refugiades?

Allà hi ha persones que d’un dia cap a l’altre la vida se’ls hi ha anat. Havíem de fer alguna cosa per a que tornin a tenir una vida digne fora del seu país fins que puguin tornar. És un altre partit, crec que molt més seriós i urgent ja que si vius aquí a Barcelona tens recursos per accedir al menjar.

Però estar a un camp de refugiats... m’imagino a una mare amb dos fills vivint a un centre comercial habilitat, amb el marit potser lluitant i sense saber que serà de la seva vida. La seva situació és molt més crítica que la pots tenir aquí a Barcelona actualment. Per tant, donarem tot. No per a portar el màxim de persones sinó per a que les que vinguin tinguin una bona vida.

Llavors totes les donacions que rebeu van destinades a la guerra d’Ucraïna o repartiu els diners amb el vostre projecte inicial?

100%. Estem donant tot i més perquè aquí a Barcelona ajudem a gent que està en risc de vulnerabilitat, o que no pot accedir cada dia a comprar-se menjar, però la realitat és que el sistema públic de Barcelona que es dedica a ajudar a aquesta gent està prou bé. No passaràs gana a Barcelona si t’ho proposes. Hi ha molts menjadors socials, moltes ajudes...la realitat a Ucraïna és una altra esfera, no té res a veure.

Teniu pensat col·laborar d’alguna altra manera?

Sí. Ahir vam aconseguir els diners pel primer autobús i quasi segur que ja tenim el segon però al final nosaltres tenim molt clar que no volem portar a la gent aquí i oblidar-nos d’ella. La idea és, tot i portar menys persones cap aquí, destinar una part dels recursos a reconstruir les vides d’aquestes persones que portem cap aquí.

L’ajuda a Ucraïna no acaba quan arriben a Barcelona sinó que volem estar amb elles, ajudant-les a construir una nova vida perquè la que tenien allà ja no existeix.

Llavors vols dir que quan traslladeu a les persones refugiades ja teniu prevista la seva instal·lació?

Sí, tenim moltes famílies voluntàries que s’han mobilitzat per acollir a aquestes altres famílies refugiades. Juntament amb elles anirem al consultat per fer tot els temes burocràtics. Com està sent molt lent tot el tema de la documentació, el que farem serà portar les famílies cap aquí i enllaçar-les amb les famílies barcelonines que les estan esperant amb els braços oberts.

La gent no pot quedar-se gaire més temps allà perquè és una situació crítica. Per això estem garantint que on es quedin estiguin bé i mirar d’inserir-les laboralment. Hi ha tantes coses que estan en el aire pel que fa a aquestes famílies...

Us heu marcat algun objectiu? Ja sigui a curt o a llarg termini?

Una cosa és el meu objectiu, el qual és molt alt per assegurar-me que no paro de buscar els recursos, i una altra és la realitat. A mi m’agradaria portar deu autobusos cap allà i si caben 60 persones per autobús doncs 600 persones. Sé que és complicat perquè no és només això, sinó què fas amb la gent quan arriba aquí. No ens centrarem en autobusos per saber si el projecte ha sigut un èxit o un fracàs sinó que el projecte ja ha sigut un èxit perquè ha mobilitzat a la gent.

Com creus que afecta a la gent ajudar en iniciatives com la vostra?

Aquestes persones s’han adonat que elles també poden ser la solució. La majoria de problemes del món no els resolen els governs, primer els resolen les persones i després els governs els hi donen forma. Ajuden a que tot estigui millor però el primer efecte és a través de les persones. Hem tingut donacions de moltes persones, pensa que hem arribat al finançament del primer autobús amb persones com nosaltres. Hi ha hagut molta gent que ha donat diners.

A part d’aquesta gent particular que dona diners, col·laboreu en xarxa amb alguna altra entitat?

Amb entitats no perquè cada una està enfocada en la seva pròpia tasca però potser ara quan marxem cap allà, ens associem amb alguna com fundació Áurea per a que ens donin els productes per anar cap allà. Però amb fundacions no hem fet cap acord de col·laboració, sobretot perquè aquest nou projecte l’hem engegat fa sis dies. També estem esperant la resposta del sector de restauració, que ens està ajudant bastant.

Què esteu fent per recaptar diners?

Hem estat a Palo Alto Market i vam organitzar festes solidàries. Nosaltres intentem que la recaptació de diners sigui un intercanvi entre el que nosaltres oferim i que la gent s’ho passi bé. No volem demanar sense oferir res. També és més fàcil per a que la gent tingui ganes de col·laborar.

Quin creus que és el següent pas?

Al final, i és una realitat, les donacions particulars que ha fet la gent amb 10, 30, 40 o 100 euros, no poden arribar a més. Tenim un límit com a societat. El que estic intentat, i crec que és el futur, és que empreses vulguin donar suport. El primer pas és molt necessari amb gent particular per a que es visibilitzi la iniciativa però després aquestes persones ja no donen més de sí, ja han donat tot el que podien i necessitem empreses privades que vulguin portar aquet projecte a un altre nivell. Amb un altre nivell vull dir portar més gent i ajudar-la en la seva instal·lació igual de bé o més.

Si no tenim ajuda econòmica per part d’una empresa per a que financi un autobús o un altre que pagui la manutenció d’una família durant un mes...si no tenim això no tindrem tan impacte. És un engranatge molt més gran que el s’aconsegueix amb les donacions particulars. No és fàcil.

Com creus que beneficia el voluntariat?

Som set que portem el projecte però sense els milers de voluntaris que hi ha hagut aquests anys no estaríem aquí. Nosaltres ens devem a la gent que ha fet que puguem arribar tan lluny. I quan dic que som persones que ajudem a altres persones, és cert. Allò bo del projecte és veure que cada vegada hi ha més persones que volen ajudar perquè veuen que poden tenir un impacte a través de Health Warriors. No hem hagut de buscar voluntaris. Potser perquè ho hem comunicat tot des d’Instagram d’una manera diferent.

Jo defineixo Health Warriors com una ONG millenial perquè ens centrem a Instagram i això és bo per a que la gent jove vegi que no és tan carca el món del voluntariat. Que pots molar i passar-t’ho bé. La mitja dels nostres voluntaris està en els 23 anys, és gent molt jove. Poder impactar de manera positiva a gent que està creixent i s’està formant és molt enriquidor. Tot això fa que el projecte sigui un èxit.