El Salvador ha patit massa anys de violència. Què cal fer per revertir aquesta situació?

La violència armada, social o institucional del present és inherent al procés que hem viscut i té una clara relació amb la impunitat dels fets del passat, amb la manca de transparència i la corrupció. És imprescindible resoldre aquestes causes estructurals, que dessagnen dia a dia al nostre país, per poder avançar cap a una pau duradora que és impensable sense justícia social, sense construir un model de vida sostenible i respectuós amb el nostre entorn i sense violències de cap tipus, incloent la violència contra les dones que continua sent una constant a casa nostra.

Hi ha una memòria històrica a què es deu respondre, perquè a El Salvador hi ha molt dolor ocult en els rius de l’oblit i de la impunitat. Tota la societat salvadorenca hem de convertir-nos en muntanyes per rebre, entre les fulles de les branques dels seus arbres, els vents del patiment del dolor i la memòria de totes les víctimes, per així entre totes i tots mitigar el seu dolor.

Amb el pas el temps, ¿Què creus que va sortir malament dels Acords de Pau de 1992?

En els temps de la guerra ens semblava una utopia possible que a El Salvador construiríem una societat igualitària, democràtica i lliure. Els Acords de Pau signats el 1992 a Chapultepec, poèticament molt excelsos i imponents, s’orientaven en aquesta direcció, però encara que va haver èxits importants, l’Acord es va tancar sense integrar entre d’altres, dos temes medul·lars. En primer lloc, les causes de la guerra, la injustícia social, i en segon lloc, encara que no menys important, la reconciliació. La pau no només s’escriu, cal lluitar per ella, construir-la i mantenir-la.

¿Com veus els últims passos que s’estan donant en el camp de la reconciliació?

El Salvador avui és un país sense guerra, però també sense pau. La Llei d’Amnistia, va postergar el càstig a la impunitat. La declaració d’inconstitucionalitat de la llei va obrir novament el camí, per la veritat i la justícia. Però l’Assemblea Legislativa va voler promulgar una altra llei disfressada de reconciliació, que no era més que una altra llei d’amnistia.

Crec que és possible trobar un punt de trobada entre els drets d’uns (les víctimes) i els interessos dels altres (els victimaris) i esperem que la presumible devolució de la nova llei per la Sala El Constitucional a l’Assemblea Legislativa obri una nova oportunitat per a una veritable Llei de Justícia Transicional a El Salvador. Un altre pas necessari ha estat la condemna del coronel Montano a Espanya que trenca el mite que els militars són inviolables i deixa proves evidents de les responsabilitats penals per part de l’Alt Comandament de llavors.

Has viscut moments essencials de la història moderna del Salvador, com recull el teu llibre “Del ejército nacional al ejército guerrillero”. Si haguessis de triar un moment, quin seria de tots ells?

La meva vida està plena de molts moments que m’han anat transformant i impregnant de consciència, el meu procés de vida ha estat molt ric en grans experiències i lliçons apreses. De militar em vaig convertir en guerriller i avui em sento profundament unit a les víctimes lluitant per la reconciliació.

Però si de totes aquestes experiències he de triar una, seria la vivència en la Villa El Rosario a Morazán. Va ser el meu punt d’inflexió. Aquest fet canvia la meva vida per sempre gràcies al qual, considero la dignitat de la desobediència. Com a capità de l’Exèrcit salvadorenc m’havien ordenat aniquilar al voltant de 5000 éssers humans, entre dones i homes de totes edats. No vaig acceptar aquesta ordre. Aquell dia vaig descobrir que la desobediència té dignitat.

40 anys després, segueixo lluitant per mantenir aquesta dignitat i segueixo lluitant colze a colze amb centenars d’homes i dones de tot el món amb un objectiu tan necessari com imprescindible per al nostre poble: contribuir a assolir la reconciliació nacional, el que constitueix una condició indispensable per assolir la pau.

Aquesta entrevista es va publicar al número 9 de 'Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador': https://www.huacalong.cat/nahuat-num-9-cat/