Gerard Tarrés: "En poques setmanes de voluntariat notes un canvi en els infants"

El Gerard Tarrés té 34 anys, és de Montmeló, i és un dels voluntaris d'ONGVoluntariado. L'entitat es dedica a la gestió i coordinació de voluntariats internacionals per aquells que vulguin viure una experiència local a través d’una participació en un projecte. La majoria de projectes són de caràcter educatiu i sociosanitari. Tarrés ens explica la seva experiència d'aquest tipus de voluntariats de curta durada:

Com va ser la teva experiència al voluntariat?

He fet dos voluntariats amb ONGVoluntariado, tots dos en escoles. El primer al 2018, a Guatemala, durant dues setmanes; el segon, aquest estiu, tres setmanes més a Nicaragua. A Guatemala feia sobretot tasques d'ajuda en el reforç escolar, mentre que a Nicaragua més feina administrativa. Segons els meus estudis i la meva feina, era en el que podia ajudar més. I ja estic pensant a fer un tercer.

Amb quines expectatives anaves?

La veritat és que al principi no tenia gaires expectatives perquè no sabia què em trobaria. Anava a l'aventura i no em vaig marcar gaires expectatives. Al segon, però, sí que em va afectar perquè em vaig trobar amb una situació pitjor a Nicaragua i em va sobtar molt. Vaig quedar tocat al veure el país després de la crisi de l'estiu de 2018. A més vaig, estar al departament més pobre del país.

Com t'ha canviat personalment aquestes experiències?

Et canvia molt. En dues setmanes els agafes molt d'apreci, als nens, als professors, a la família que t'acull. Et canvia la forma de veure les coses. Des de llavors li dono més valor a coses que abans potser no li donava.

Notes que els estàs ajudant?

Sí, et donen les gràcies els nens quan els ajudes a fer un exercici, per exemple. Amb la mirada ja t'ho diuen tot, i t'ho agraeixen. Sobretot els professors, que valoren molt que dediquis el teu temps de vacances a ajudar-los. Et fan feliç amb aquest agraïment.

Hi ha gent que no creu en els voluntariats curts.

Jo crec que encara que sigui poc temps, pots ajudar i molt. En el meu cas, el director de l'escola em va agrair moltíssim ajudar amb les tasques administratives. Era una feina que ja vam tenir feta a l'agost quan normalment la deixaven fins al desembre. Em va omplir i penso que aporto molt.

I amb els infants?

Aquelles setmanes, amb els nens i nenes que ajudes, te n'adones com van avançant. Al final tenen una persona més amb ells que els ajuden. És poc temps però molt aprofitat i tant tu com els infants treuen un profit molt gran.

Tens alguna anècdota que sempre expliquis quan parles de la teva experiència?

Quan vaig anar a Nicaragua, vaig aprofitar la proximitat de Guatemala i vaig anar uns dies perquè la persona amb la qual vaig anar el primer cop hi era allà. Vaig aprofitar per veure la família amb la que vaig viure, així com l'escola on vaig estar. I un any després s'enrecordaven i van venir corrents a abraçar-me. Això anirà amb mi tota la vida.

Què diries a una persona que dubta si fer aquest tipus de voluntariat?

L'animaria a que ho fes. Jo vaig estar a punt de fer-ho el 2009 i al final no em vaig veure amb cor. I ara penso que tant de bo ho hagués fet abans. Si té una petita por o dubte, endavant. És veritat que vas a un país diferent i molta gent va sola i potser no s'atreveix. Jo animaria a tothom a què ho fes.