Ghassan Saliba: "L'explosió a Beirut ha demostrat l'absència de l'Estat en tots els nivells"

Mentre la investigació que està duent a terme el govern del Líban sobre la gran explosió que es va produir fa unes setmanes a Beirut, i que ha causat tant de dolor arreu del món, algunes organitzacions del país, així com voluntaris i voluntàries de totes les nacionalitats, continuen treballant a la zona afectada per tractar de suavitzar les conseqüències d'aquest desastre davant la incapacitat de l'Estat per donar resposta.

Des de Catalunya també s'està posant un petit gra de sorra a través d'entitats, com ara l'Associació Catalunya-Liban. A Xarxanet parlem amb el seu president, el Ghassan Saliba, perquè ens expliqui quines han estat les conseqüències de l'explosió, quina és la situació actual, quina ha estat la reacció de la població libanesa i com queda el panorama polític després de l'explosió i de mesos i mesos de protestes al carrer. Si vols saber com ajudar, en aquest enllaç t'expliquem com fer-ho.

Després de l'explosió, en quina situació es troba Beirut?

L'explosió al magatzem de 2.700 tones de nitrat d'amoni, el 4 d'agost, ha deixat la ciutat de Beirut, sobretot els barris al voltant del port, en total destrucció. Podem dir, lamentablement, que Beirut és una ciutat devastada. L'explosió ha causat més de 200 morts, prop de 7.000 ferits i 300.000 persones sense habitatge. A això cal sumar els danys en botigues, comerços, i diferents tipus d'empreses. Les imatges de la destrucció són desoladores.

Quina va ser la resposta de l'Estat?

L'explosió i les seves conseqüències han demostrat l'absència de l'Estat a tots els nivells, la seva resposta és gairebé nul·la. Es limita a anunciar les ajudes procedents de diferents països. Davant de la cara fosca de l'explosió i la incapacitat de l'estat, està una altra cara, la del poble mobilitzat, organitzat en grups de voluntaris i voluntàries, procedents de tot el país, del sud, del Nord i de la mateixa ciutat de Beirut.

Quina feina estan realitzant?

Amb pocs mitjans estan intentant reemplaçar l'absència de l'estat, en la distribució d'aliments, en l'àmbit sanitari, en la neteja dels carrers, treure els enderrocs, els vidres trencats, i avaluar els danys en els edificis i habitatges. Una d'aquestes organitzacions, el Secours Populair Libanais (SPL), a part de dur a terme les tasques d'ajuda a la població, ha posat els seus vint centres sociosanitaris, i el seu hospital del Nabatieh, a disposició de les persones afectades, en allotjament temporal, per respondre a les necessitats sanitàries.

La reacció de la població libanesa ha estat tot un exemple en un moment tan difícil.

Tot el país, libanesos, persones refugiades sirianes i palestines, treballadors i treballadores immigrants, estan mobilitzades per a socórrer i ajudar de forma voluntària. Cal destacar que entre les víctimes de l'explosió hi ha treballadors sirians, de Bangladesh i d'altres nacionalitats. Cap mitjà parla d'aquestes víctimes, ni de les voluntàries del Servei domèstic, organitzades en el Sindicat de Treballadores i FENASOL, i de diferents nacionalitats. Estan al carrer participant com qualsevol altre ciutadà en les tasques de la solidaritat.

Com es troba la població?

La població libanesa porta més d'un any mobilitzada. La revolta del 17 d'octubre de 2019 és una de les contínues mobilitzacions contra un règim corrupte, una classe política confessional aliada a l'oligarquia financera i el poder bancari. Són els que han governat des del final de la guerra civil, fa gairebé trenta anys, sempre en governs mal anomenats d'"unitat nacional". En realitat la unitat és d'interessos de corrupció, de robatori i del repartiment de les propietats i riqueses de l'estat, o millor dit el robatori de les propietats del poble libanès.

Han instal·lat un règim de repartiment confessional, de clientelisme, aprofitant totes les ajudes externes, de cimeres de països donants (París 1, París 2, París 3, Ceders ....) per a augmentar les seves riqueses personals d'un costat, i aplicar una política neoliberal, salvatge en l'economia i en el social, en l'altre. Després de trenta anys en el poder, no hem vist cap canvi, ni millora social, falten les infraestructures (llum, aigua, transport), falta una escola pública de qualitat, i falta una sanitat pública de qualitat.

I aquesta situació ha estat pitjor en les darreres setmanes.

La crisi de Coronavirus ha demostrat, entre altres proves que pateix el poble libanès cada dia, la incapacitat de l'estat a donar respostes, simplement perquè la riquesa, els diners i les propietats del poble es reparteixen entre una classe política confessional i corrupta

Quin és el panorama polític ara mateix?

L'explosió de Beirut, ha tornat a posar a evidència el fracàs de tota aquesta classe política corrupta i del règim confessional. L'explosió és conseqüència de la corrupció. Com es pot deixar, des del 2014, durant sis anys emmagatzemat aquest tipus de material, en el Port de Beirut, en el centre de la ciutat? Hi ha moltes responsabilitats: les autoritats del Port, les forces de Seguretat, el mateix exèrcit que té a pocs metres una base naval, als successius ministres... Tot el sistema està acusat i té la culpa del què ha succeït.

Hi ha hagut diverses protestes a Beirut en els últims dies.

Molts i moltes libaneses han tornat al carrer, a les manifestacions, reclamant responsabilitats, però reivindicant un estat modern, no confessional, laic, democràtic, acabar amb tota la classe política confessional a través d'una nova llei electoral que elimini el repartiment confessional, que el Líban sigui una sola circumscripció i un sistema proporcional. És l'única manera que permet l'arribada pacífica d'una nova generació, i la regeneració de la política.

És un escenari viable?

Lamentablement, la classe política actual està enganxada al poder, i no està disposada a renunciar de forma civilitzada i pacífica. Continua maniobrant, ignorant la catàstrofe, la situació, les víctimes de l'explosió. D'una part, ha declarat l'estat de setge a Beirut, l'han posat sota el control de l'exèrcit i forces de seguretat, per intimidar i prohibir les mobilitzacions. I d'altra part, utilitzen a les potències estrangeres, tant Internacionals com regionals, per defensar-se, perpetuar el règim confessional i el seu poder polític i financer.

Què vol dir això?

Totes les intervencions polítiques i militars de França, els EUA, Anglaterra, Turquia, Iran, Israel etc... a vegades sota pretext d'ajuda humanitària o col·laborar amb les forces de seguretat libaneses en la recerca de la causa de l'explosió, van totes a salvar el règim confessional. Després de la dimissió del govern d'Hassan Diab, tornem a la història interminable d'un govern d'"unitat nacional", aquesta vegada amb imposició de les forces estrangeres.

La situació està molt tibant i radical, creiem en la voluntat popular, i les mobilitzacions continuaran d'una forma o una altra. El règim i la classe política està tan podrida, que difícilment es pot salvar. La història del Líban ens ensenya que cap força estrangera és capaç d'imposar-se sobre la voluntat del poble libanès, des de l'època colonial, a l'ocupació israeliana, la ingerència siriana, la presència dels marines nord-americans o els soldats francesos. Tots han hagut de fugir del Líban gràcies a la resistència organitzada del poble libanès.

Des de l'associació, juntament amb altres entitats, vau iniciar una campanya d'emergència.

Des del primer moment de l'explosió de Beirut, el Secours Populair Libanais es va posar en contacte amb la nostra associació, sol·licitant ajudes d'emergència, en material mèdic, equips mèdics, medicaments, aliments, i material de protecció per als voluntaris i voluntàries dels equips de Defensa Civil.

Ens vam posar en contacte amb les altres entitats amb les quals portem treballant junts des de fa molts anys, amb l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO per a dur a terme una campanya de solidaritat en dues direccions: una de solidaritat popular de donacions i l'altra amb les Institucions, Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament, Ajuntament de Barcelona, i el Fons Català de Cooperació, amb les quals hem tingut el suport i voluntat de totes elles per aportar en aquesta campanya d'emergència.

No ha estat la primera.

Com Associació Catalunya-Líban, des de la invasió israeliana del 1982, fa 38 anys, organitzem campanyes d'ajudes d'emergències i projectes de cooperació amb el poble libanès, sempre a través del Secours Populair Libanais, constituïda en 1974. És l'única organització no governamental laica i present en tot el territori libanès.

Explica'ns com està funcionant.

En pocs dies, enviem al Secours Populair Libanais, la primera quantitat que hem aconseguit gràcies a les donacions populars de centenars de ciutadans i ciutadanes, de treballadors i treballadores de Catalunya. Segurament el mes de setembre farem el segon enviament. Aquests diners enviats seran per a la compra de material mèdic, medicaments, aliments i material de protecció per a les voluntàries i els voluntaris del SPL.

Reiterem una vegada més la nostra crida com ACL, i altres organitzacions com ACP, Fundació Pau i solidaritat de CCOO, i de les Institucions que ens donen suport. Qui vulgui col·laborar en aquesta campanya, ho pot fer als comptes oberts a través de les pàgines web de l'ACP i la Fundació Pau i Solidaritat, i a al compte de l'Associació Catalunya-Líban: IBAN: ES60.2100.0647.9302.0044.4324

Com ho esteu vivint des de Catalunya?

Tant els libanesos com els amics del Líban i les persones solidàries, viuen amb molta preocupació el desenvolupament de la situació al país. Ens preocupa la situació humanitària, les conseqüències devastadores de l'explosió, les persones mortes, ferides, les persones que han quedat sense casa; ens preocupa la situació provocada pel coronavirus, amb més de 10.000 persones afectades, i un increment de casos i de defuncions, en un moment en què els serveis sanitaris són insuficients en general i falta material sanitari, manquen llits, etc.

A això se li suma la crisi econòmica i social, la taxa de pobresa, l'atur, la carestia de la vida a conseqüència de la devaluació de la moneda i el 'corralito' no declarat per part dels bancs.

Quines preocupacions us transmeten els ciutadans libanesos que es troben vivint a Catalunya?

Ens preocupa el futur del país, que per culpa d'una classe política confessional i corrupta l'ha deixat a mercè dels interessos de les potències Internacionals i regionals. Tots temem que el desenvolupament de la situació porti a una tensió i confrontació en el territori, com en les aigües del Líban, en el mediterrani oriental, on vivim la concentració de vaixells i de flotes militars de les grans potències.

Temem sobre el futur de les nostres famílies, dels nostres joves, que la majoria estan buscant una oportunitat per marxar del país. La gent preparada, qualificada, no té la perspectiva de viure en pau, com a ciutadans i ciutadanes, en un país modern, laic, democràtic i just.

En quina situació es troben els ciutadans libanesos a Catalunya?

A conseqüència de la situació, la comunitat libanesa a Catalunya, sobretot els nouvinguts i els estudiants, no poden disposar dels seus diners per una decisió arbitrària de l'oligarquia bancària. Des d'octubre del 2019 els bancs no permeten l'enviament de transferències a l'exterior. Les famílies que disposen d'estalvis en el banc, la classe mitjana que cobreix les despeses dels seus fills i filles que estudien a l'estranger, no disposen dels seus estalvis.

La població libanesa, tant a l'interior del país com en l'exterior, en la diàspora, viuen una situació de preocupació sobre el futur del país, sobre el seu propi futur i sempre amb l'interrogant, i la pregunta: com podem ajudar per salvar al nostre país?