Des de 2015, el Iemen viu una guerra civil declarada. I aquesta guerra silenciada pel món occidental, ha convertit el país en la major emergència humanitària del món.

Algunes dades:

• Més de 21 milions de persones (el 83% de la població) necessiten ajuda humanitària urgent.
• 3 milions i mig de desplaçats interns.
• 475.000 nens i nenes que pateixen desnutrició aguda
• Més de 60.000 víctimes, entre morts i ferits
• Més de 5.000 nens i nenes morts o ferits
• Més de mig milió d'embarassades estan en risc sever de morir per la manca d'aliments o complicacions durant el part per la seva precària situació de salut.

Abans de la guerra, el Iemen ja era el país més pobre del Pròxim Orient i depenia en un 90% de productes externs i de l'ajuda humanitària per sobreviure. Ara, amb el bloqueig que pateix el país per part de l'Aràbia Saudita, Estats Units, Gran Bretanya, França i Emirats Àrabs, la situació s'ha convertit en una catàstrofe.

Segons denúncia la presidenta i cofundadora de l’ONG ‘Solidarios sin Fronteras’, Eva Erill, “21 milions d'iemenites, dels 26 que té Iemen, necessita a dia d'avui ajuda per menjar i accedir a aigua o a medicines”.

Aquesta ONG catalana és l'única de tot l’estat espanyol que treballa exclusivament sobre el terreny al Iemen i és l’única que, en circumstàncies excepcionals, ha pogut entrar al país tot i el bloqueig d’ajuda humanitària que pateix el territori.

Les dades que arriben des del Iemen són terribles: més de 60.000 morts i ferits i moltíssims d'ells nens i nenes (2542 infants morts i més de 2300 ferits). “Iemen ha fet un retrocés en el temps, i el grau de malnutrició de molts infants no es vivia al país des de feia més de 10 anys”, diu Erill.

Segons l'últim informe d'UNICEF, 1 infant mor al Iemen cada 10 minuts (144 al dia) per malalties que es poden prevenir i tractar com el còlera, la tos ferina, les diarrees, la deshidratació aguda ... Molts d'altres pateixen amputacions i ferides greus de diversos tipus per mines anti-persona, bombes sense esclatar ...

Hi ha 3 milions i mig de desplaçats (i la xifra augmenta cada dia), molts d'ells vivint en camps de refugiats que proliferen al llarg i ample de tot el país sense serveis de cap tipus.

Es bombardegen ports, aeroports, torres de telecomunicacions, carreteres, ponts, escoles, hospitals, universitats, gasolineres, instal·lacions d'aigua, estacions elèctriques, magatzems, fàbriques, centres comercials, granges ... tot val en aquesta guerra.

La coalició de països àrabs recolzada per Estats Units i diversos països europeus ha llançat bombes a casaments, enterraments, mercats... “I algunes de les majors massacres han estat sistemàticament ignorades pel món, que no li ha dedicat més enllà d'uns segons d'atenció”, remarca la mateixa líder de l’ONG.

Els aliments i l'aigua potable escassegen (l'aigua s'ha d'extreure mitjançant perforació del sòl i no hi ha combustible per a això) o els preus s'han disparat (el preu del blat i de l'arròs ha pujat un 44%, la gasolina un 180% , alguns productes fins i tot han incrementat en un 200% el seu preu).

Les medicines no són suficients per als milers de ferits que hi ha (més de 40.000 malalts de càncer no tenen accés a tractament), més de 3000 escoles han tancat i moltes han estat bombardejades.

“Parlem de la major epidèmia de còlera de la història i de la major fam del segle en més de 100 anys. Aquest país abans de la guerra ja era molt pobre i no existia classe mitjana. Ara, els països més rics estan matant a un dels països més pobres del món”, denuncia Erill. Tot això comporta que, per exemple, el nombre de nens i nenes sense escolaritzar hagi augmentat d'1 milió abans del conflicte, a més de 4 milions.

Projecte d’ajuda alimentària

El bloqueig que pateix el país impedeix enviaments d’ajuda humanitària. És per això que aquesta petita ONG, nascuda el 2013 arrel del conflicte i per part de tres persones voluntàries, Faten, Noelia i la pròpia Eva, envia diners a Fatem perquè ella s’encarregui de comprar i distribuir caixes amb aliments a les famílies que viuen al carrer o en escoles abandonades, a famílies desplaçades, en camps de refugiats o en zones on la fam fa estralls.

“Faten visita prèviament el lloc on realitzem cada repartiment, i elabora la llista de les famílies amb més necessitats. Posteriorment coordina la compra de les caixes de menjar i amb ajuda d'alguns col·laboradors de total confiança, distribueix l'ajuda”, explica Erill. Afegeix: “Tots els repartiments de menjar es documenten amb fotografies on es veuen les famílies amb les caixes de menjar que reben. Hem alimentat a més de 20.000 persones a Sana'a, Amran, Taiz, Raydah, Hodeidah i Al Dorihimi, un 70% d'elles són nens i nenes, i seguim sense descans”.

Projecte d’aigua potable

L’altre projecte que té aquesta ONG és el d’aigua potable. “Treballem per portar aigua potable a les famílies iemenites que malviuen en camps de refugiats. Per això hem creat un grup a Teaming, una plataforma de microdonacions solidàries per internet on cada persona que s'uneix al grup dóna 1 € al mes, que es destina íntegre al projecte #AguaParaYemen. Al Iemen, l'aigua s'extreu de pous, (alguns privats, altres en mans dels diferents actors polítics en el conflicte) i el seu preu, amb el bloqueig del país, està un 133% més alt que fa 1 any, impagable per als iemenites.

Omplir els 14 dipòsits cada mes costa a l’ONG uns 1.700 euros. “De moment hem aconseguit que unes 4.500 persones tinguin accés a aigua potable. Això són uns 224.000 litres al mes, més de 2 milions i mig a l'any”, diu Eva.

Reconstrucció de cases a Socotra i projecte educatiu

Erill també ha explicat que estan duent a terme projectes d'instal·lació de tancs d'aigua potable, d'ajuda alimentària i de reconstrucció de cases a l'illa de Socotra, "arrasada per dos huracans". Un altre dels projectes que té en marxa l’ONG és el d’evitar que les famílies treguin les nenes de l’escola. “Quan les famílies són molt pobres i no poden alimentar-les, moltes vegades aquestes nenes es donen en matrimoni amb la idea errònia que l'altra família les alimentarà”, diu la pròpia presidenta.

Segons Erill, “en realitat qui es casa amb la nena sol ser un home més gran que elles i la vida de la nena es converteix en un infern d'abusos, vexacions, violacions, embarassos primerencs...”. Davant d’aquesta situació, explica Eva, una mestra de l'escola ‘Abdullah Albaradoni Scholl’ on hi assisteixen 525 nens i nenes va demanar ajuda a l’ONG.

“Les mestres observaven com cada dia anaven menys nenes a l'escola, però es van adonar que si l'escola proporcionava algun aliment, les famílies s'esforçaven per portar-les (potser era l'únic àpat del dia)”, explica Erill. És així com, amb l’ajuda d’una pediatre, s’ha establert un esmorzar diari per a les 525 nenes que conté hidrats de carboni, calci, proteïna, fruita...

Projectes com els d’aquesta ONG ajuden a mantenir la supervivència del territori. Am tot, no sembla que hi hagi cap mena de voluntat per part dels organismes governamentals implicats a solucionar el panorama que viu el país. “El problema és que occident està venut a Aràbia Saudí per qüestions econòmiques”, denuncia Eva.