Mentre que Espanya ja ha vacunat a més del 5,5% de la població, és a dir, a 1.266.700 persones -amb la previsió d’arribar al 70% de la població inoculada a finals d’estiu- no tots els països poden garantir aquestes xifres. El 75% de les dosis de les vacunes administrades fins al moment ha anat dirigit a tan sols 10 països. Mentrestant, 130 estats no han rebut cap vacuna i es contempla que no aconsegueixin la immunitat fins al 2023 o, fins i tot, més enllà.

Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha creat el programa Covax, una col·laboració per l’accés equitatiu mundial a les vacunes, aquest no està sent igual. Per exemple, dels 2.000 milions de dosis que hauria de rebre Àfrica durant aquest any 2021, de moment, ha rebut un 1,31%.

De la distribució desigual de les vacunes i de la situació de les campanyes d’inoculació als països més empobrits parlem amb Joan Peris, director de Farmamundi, una ONG nascuda el 1991 per la cooperació al desenvolupament i l’acció i emergència humanitària.

El 75% de les vacunes administrades s’ha repartit entre 10 països, mentre que 130 estats no han rebut cap dosi. A què es deu aquesta desigualtat entre països?

És un tema amb arrels molt profundes i històriques, amb molts factors que expliquen aquesta desigualtat. Són qüestions econòmiques, en gran part, i interessos polítics i geoestratègics els que fan moure el món. Una de les principals causes, i que tractem de combatre des de Farmamundi -sobretot a Centreamèrica- és la desigualtat entre els diferents grups o classes socials. Aquesta hauria de ser la base del desenvolupament humà sostenible per garantir els drets humans.

Quina és la situació actual de la vacunació als països més pobres?

Tan sols uns pocs països rics han pogut finançar les empreses que han fabricat les vacunes, aconseguint un accés a les dosis que no tots tenen. Hi ha 130 països que no tenen perspectiva de poder accedir-hi fins al 2023 o més enllà.

Nosaltres estem ubicats de Centreamèrica al Salvador, Nicaragua, Perú i Equador, també tenint algunes intervencions a Haití; i d’Àfrica treballem a la República del Congo i Mali; i fem altres intervencions a Iemen, Síria, Palestina, Kènia o Moçambic, per exemple. I tots aquests països tenen problemes amb la vacunació.

La desigualtat no només es queda entre continents. Dins l’Àfrica no hi ha equitat entre països, per exemple, el 93% de les vacunes s’han administrat al Marroc.

Hi ha un conjunt de fortes debilitats i carències com per poder fer front a la vacunació de tota la població. Nosaltres treballem al Congo i a Mali i tenen contextos molt complicats. Al Congo, hi ha un conflicte bèl·lic des de fa cinquanta anys i recentment hi ha hagut uns incidents que han acabat amb la mort de l’ambaixador italià. També està ressorgint l’Ebola al nord-est del Congo, on estem presents... Hi ha una gran feblesa institucional i una grandíssima manca d’accés a la informació. Hem de posar tots els mitjans possibles per a tothom.

Si a Europa o a l’Estat espanyol s’està col·lapsant el sistema i no estem podent reaccionar perquè ens falta personal i equip... imagineu-vos allà. No hi ha finançament i cobra molta importància la liberalització de les patents, un tema que des de Farmamundi estem treballant activament.

Quina és la importància de liberalitzar les patents?

Nosaltres fem un seguiment a Sud-àfrica i a l’Índia per sol·licitar la liberalització de les patents perquè els estats puguin accedir-hi. L’OMC (Organització Mundial del Comerç) té l’AADPI (Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual) que permet la liberalització o anul·lació de les patents. És per un fi humanitari, per poder produir les vacunes a preu de cost i aconseguir, així, una vacunació majoritària.

Tot i que l'Àfrica es troba dins del programa Covax de l’OMS, només s’han administrat l’1,31% de les vacunes. Aquest any es pretén enviar 2.000 milions de dosis per vacunar al 20% de la població. Funciona el programa Covax?

De moment és una declaració de bones intencions, però no s’estan veient els resultats. Fa uns dies, el secretari de l’OMS deia que no podia quedar ningú enrere a la vacunació; deixar els països més desfavorits sense vacunar és molt poc intel·ligent. És un avanç indiscutible i, per exemple, contra altres malalties greus com el VIH, que han colpejat molt fort a aquests països, l’OMS no havia generat mai una iniciativa com Covax, així que l’hem de valorar molt positivament. Ara està el gran repte de fer-ho possible, de materialitzar la vacunació a tots els països.

Qui hauria de posar aquests recursos?

Aprofito per fer una demanda internacional perquè s’elevi la quantitat de recursos dedicats a l’acció humanitària i a la cooperació. Els trenta-quatre països més rics del món formen part de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), i vint-i-nou d'aquests formen el CAD (Comitè d’Ajuda al Desenvolupament). La mitjana de recursos que destinen aquests països és del 13%, Espanya dedica només un 2,39% i hi ha una necessitat immediata de dedicar-hi més recursos.

Per elevar el focus, Espanya dedica un 0,21% de la renda enfront del 0,7% acordat a les Nacions Unides, sent la mitjana del CAD de 0,4%. Al final de la legislatura actual s’hauria d’arribar a aquest 0,4%. A més, aquest desembre va pujar la destinació de recursos a la salut, però és un fet puntual i no a llarg termini, com és important que ho sigui.

El G7 s’ha compromès a repartir els excedents de les vacunes als països més pobres, tot i que no ha indicat quan es farà. És suficient?

No és una qüestió de dir que els excedents es repartiran, això és pensar d’una manera holística i individualista. S’ha de pensar en una producció ad hoc de les necessitats que hi ha al món. La pandèmia és un exemple clar que les persones estem connectades i que ens hem d’ajudar els uns als altres. Tenim un entorn global i intercomunitari i seria molt poc intel·ligent no fer una intervenció global. Totes les persones som iguals i necessitem materialitzar-ho.

"Ens hem de posar les sabates dels altres i fer una intervenció internacional perquè passarem la pandèmia, però no tots en les mateixes condicions".

Les institucions estan fent tot el possible per aconseguir una igualtat en la vacunació?

De moment no, hi ha una mirada molt a curt termini i en primera persona, molt individualista. No totes les persones estan al mateix nivell, s’invoca el "primer em protegeixo jo i després la resta" i acabem en un repartiment desigual de les vacunes. Ens hem de posar les sabates dels altres i fer una intervenció internacional perquè passarem la pandèmia, però no tots en les mateixes condicions.

Existeix algun mecanisme legal per garantir l’accés a les vacunes?

Es tractaria d’aconseguir la liberalització de les patents. L’OMC té la capacitat d’intervenir sobre les empreses que tenen una patent i liberalitzar-la per produir les vacunes i poder garantir-les. Ho seguim intentant, però, per exemple, el govern espanyol no ha votat a favor.

Ara ens centrem en la Covid, però que els països més pobres no rebin els mateixos medicaments o no en les mateixes condicions, no és un problema nou. És un tema estructural?

Uneix tots els requisits. És un problema polític on també intervé l'economia, hem vist la resistència de determinats estats amb els quals treballem per interessos polítics, i això menysprea i disminueix la sol·licitud d’ajuda. Però que els països més empobrits no tinguin accés a medicaments només deixa més vulnerabilitat.

Hi ha una gran inequitat i desigualtat a nivell mundial, que a poc a poc es va revertint gràcies als mitjans de comunicació, sent conscients del problema, fent aliances amb estats o pactes multilaterals com l’OMS, l’ONU, OMC, etc. però cal una aliança global per combatre-ho tot.

Les comunitats indígenes tenen encara més complicat l’accés a les vacunes.

És un problema amb l’estructura. Tenim un coneixement profund i proper dels indígenes de Nicaragua del sud i del nord. I al Perú, a la zona de l’Amazònia, conscienciem de la importància de prevenir i protegir.

És tot un repte perquè, si ja ho és per a nosaltres, per a la població amb pitjor accés a la salut és més difícil. Molts llocs no tenen carreteres ni energia elèctrica per poder mantenir les vacunes o aigua per rentar-se les mans.

A Farmamundi fa vint-i-set anys que treballeu per garantir l’accés a la salut, i ara, lluitant contra la Covid-19.

Farmamundi està garantint les mesures de prevenció pel que fa a comunicació efectiva, en moltes comunitats on només arriba la ràdio i és molt útil per sensibilitzar i educar a la gent sobre la Covid-19. També en la dotació d’EPI (Equips de Protecció Individual), mascaretes, guants, pantalles... D’altra banda, està el tema de l’aigua, l’accés a l’aigua segura i a la desinfecció. Proporcionem higiene bàsica com sabó o gel desinfectant.

Fa vint-i-set anys que estem treballant en països i contextos molt diferents, centrats sempre a reforçar la salut i promocionant l’accés a medicaments i vacunes a nivell internacional, i aquest any, centrats en la Covid-19. Però no deixem d’assenyalar injustícies perquè estem en primera línia per poder subratllar les inequitats en l’accés a la salut.

En quins altres àmbits treballeu?

Des de Farmamundi treballem l’àmbit de la salut, treballem la governança, sobretot amb els ministeris de salut i cultura, per poder treballar amb els grups indígenes i que puguin conèixer i exigir els seus drets. Treballem braç a braç amb actors locals i institucions per deixar un solatge i unes capacitats instal·lades perquè puguin ser els protagonistes i acabar amb les desigualtats.

Coneixem la situació dels camps de refugiats, com pot ser Líban, Kènia, Kurdistan... són zones molt reduïdes en espai físic -la sala és habitació, cuina, etc. tot en una mateixa zona-, les condicions sanitàries i l’educació no són bones en un context normal i tot es veu agreujat per la Covid-19.

Fa divuit anys vau crear el Fons d’Acció Humanitària i d’Emergències (FAHE).

Des de Farmamundi acabem de treure la publicació del FAHE amb el que treballem des de fa divuit anys. És un fons privat des d’on hem fet catorze intervencions en tretze països, totes centrades en la Covid-19. El vam crear aplicant tots els estàndards de qualitat d’ajuda humanitària i som l’única entitat en l’àmbit farmacèutic que estem certificats com a associació pel desenvolupament per la Unió Europea, i la tenim fins al 2027. Estem molt orgullosos perquè hem demostrat que tenim fortalesa en tot el procés d’ajuda humanitària.

Animem a altres organitzacions privades i públiques, com als ajuntaments, a sumar-se al fons perquè independentment dels moviments econòmics que puguin haver-hi, des del Fons podem seguir ajudant. Aquest 2020 hem ajudat 100.000 persones en tretze països, tot adaptant-nos a la Covid-19 garantint l’accés als aliments, a l’abric i a la protecció enfront del clima, a l’aigua segura, als mitjans de protecció, etc.

Com ha ajudat el FAHE?

Volem sumar esforços perquè no som més que una bota al desert amb els recursos que tenim. Necessitem autonomia i rapidesa quan cal. Per exemple, a Hondures i Guatemala vam poder ajudar amb els huracans de l’hivern passat gràcies a la FAHE de forma immediata. Quan una persona perd una casa i ho perd tot, necessita ajuda com més aviat millor. La immediatesa pot fer la diferència, així que animem que contactin amb Farmamundi per formar part d’aquest club tan solidari.

Vull aprofitar per agrair a l’equip tècnic, que som 78 persones a València, però a les delegacions i les set seus internacionals arribem a ser unes 700 persones. Vull reivindicar la seva professionalitat perquè és qui fa possible tota la feina. I a la Junta Rectora i a les oficines de farmàcia amb qui treballem, que són 4.000 sòcies a l’Estat espanyol però més de 7.000 col·laboradores. És molt important reconèixer el compromís de la gent que fa possible tota aquesta tasca.