José Luis Rodríguez: “Ens falta molt per assumir que som una societat diversa”

L’intercanvi, la cooperació entre persones i l’aprenentatge mutu són valors que regeixen l’acció de Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, una entitat nascuda el 2014, amb seu a Salou, que treballa per assolir la cohesió social i construir una societat millor. L’entitat té com a àmbits d’actuació els municipis tarragonins i la zona central del Senegal, d’on provenen la majoria dels socis de l’entitat i que compta amb una diàspora molt important i arrelada a Salou. 

Avui, repassem la tasca i l'ideari de l’entitat amb el José Luis Rodríguez, membre fundador i actual tècnic de projectes. 

Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre neix en un context molt determinat.

A Salou, la immigració sempre ha tingut una presència molt rellevant. Com a dada, el 2011 a Catalunya el percentatge d’immigració no arribava al 15%, mentre que a Salou estava per sobre del 30%. I té especial importància la diàspora senegalesa, que és molt nombrosa. Jo havia treballat com a tècnic de polítiques migratòries i tenia ganes de fer coses relacionades amb la cooperació. 

El 2014, coincidint amb un moment de molta criminalització del col·lectiu immigrant, un grup de persones que havíem donat suport a la defensa dels drets civils del col·lectiu i defensa jurídica decidim crear l’entitat, també per fer projectes al Senegal. 

Bona part dels socis de l’entitat formen part d’aquesta diàspora senegalesa.

Sí, són persones que havien promogut accions de codesenvolupament a les seves poblacions d’origen. Els que arriben a la zona del camp de Tarragona, a diferència de Girona i Barcelona, venen de regions centrals del Senegal. Aleshores, per això decidim donar suport a projectes d’aquesta zona del país, sobretot lligats al desenvolupament de zones rurals. Ara bé, som una entitat petita i, per exemple, construir un hospital queda lluny del nostre abast, i ens centrem en treballar per organitzar aquestes poblacions i impulsar-hi accions.

Com és la realitat de la zona del Senegal on treballeu?

Nosaltres ens hem concentrat sobretot a la zona de Mbacké, que és coneguda arreu del Senegal per les seves dures condicions climàtiques, perquè hi fa molta calor. A més, hi ha molta influència d’una confraria religiosa, que té la seva capital allà, i hi ha un fort despoblament rural per motius laborals i religiosos. Es tracta d’una zona bastant pobra. Les poblacions on vam començar a treballar, per exemple, no tenien xarxa elèctrica.  

Font: Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

I una economia molt lligada al clima.

Sí, com passa a bona part del Senegal, hi ha una alta dependència econòmica de l’època de pluges. És a dir, que gairebé tota l’activitat econòmica es concentra en aquesta època, sobretot el que és la venda del cacauet. I la resta de l’any tot està molt aturat. Per això molts joves han d’anar cap a la ciutat a cercar algun tipus d’ingrés per contribuir a l’economia de les seves famílies.

Una de les primeres tasques de Cooperació Activa va consistir a promoure entitats locals.

Sí, el nostre primer plantejament és promoure entitats locals, com una mena d’associacions de veïns, que ens facin de contraparts a les zones susceptibles d’acollir projectes. I el que fem és treballar amb la gent local d’allà com mestres, persones del Poste de Santé, entre altres, per fer un diagnòstic de la situació i conèixer què s’està fent i quins programes s’estan aplicant en àmbits que volem treballar, com el sanitari, l’educatiu i l’agrícola, quins dèficits tenen i detectar quines són les necessitats i el que es pot dur a terme o no.

També ens reunim amb administracions i institucions públiques per saber què tenen pensat impulsar i quines ajudes hi ha. Alhora, això coincideix amb una convocatòria que guanyem de l’Agència Catalana de  Cooperació al desenvolupament i que ens dona un primer impuls per començar projectes com el sanitari.

Quins mena de projectes són?

A grans trets, en l’àmbit sanitari treballem tot el que és el desenvolupament de la xarxa d’atenció primària i maternoinfantil a zones rurals. Intentem que cada poble tingui un local on hi pugui treballar personal d’infermeria i auxiliars. També apostem per la millora de la qualitat educativa per lluitar contra l’abandonament escolar i amb problemàtiques vinculades com el matrimoni precoç. A nivell agrari, potenciem tot el que és l’emprenedoria i la sobirania alimentària. Tot això ja ho plantegem el 2014, d’una manera molt humil.  

No és fàcil treballar en l’àmbit sanitari en un país com el Senegal.

Al Senegal la sanitat no és gratuïta i la gent la percep com un luxe econòmic que no es pot permetre. S’ha de fer un treball de conscienciació perquè la població entengui quelcom semblant al que aquí és l’atenció primària, que entengui que si té un problema de salut ha d’anar a l’ambulatori, perquè no en tenen costum. Tot plegat coincideix que el Govern llança una campanya de mútues i nosaltres ho hem fomentat, però ens ha costat conscienciar la gent, no ha estat fàcil.

Font: Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

I pel que fa a l’educació?

Inicialment, el nostre projecte educatiu anava destinat a lluitar contra el matrimoni precoç, però és una realitat tan legitimada a nivell local que ens vam adonar que no ho podíem plantejar així perquè els resultats eren contraproduents i ho vam fer a través de l’educació. Vam pensar que si aconseguim que el màxim de nenes vagin a l’escola fins als setze anys altres realitats com el matrimoni precoç canviaran. Per això cal fer un procés comunitari, implicar líders comunitaris, parlar i debatre per tal de construir legitimitat i treballar a partir d’aquí.

Sou una entitat que feu una cooperació que promou els lideratges locals i fuig del paternalisme i l’assistencialisme.

No volem ser una ONG de blancs que venen al Senegal, atenen persones i després marxen perquè els problemes continuen. La nostra intenció des del primer dia va ser promoure projectes que neixin allà i segueixin allà quan no hi siguem. I això ho fem donant un reforç a les polítiques locals. I la gent el que ens va reclamar des del principi va ser sobretot treballar el tema de la sanitat. I, en aquest sentit, les mútues són una iniciativa de l’Estat a la qual nosaltres hem donat suport, per exemple.

Com és treballar amb les administracions del país?

Formalment tot és fàcil i sempre et diuen que sí a tot, però després a l’hora de fer coses la realitat és molt més complicada perquè sempre hi ha interessos. Si tu vols oferir medicaments tens problemes perquè un líder local controla la farmàcia privada, per posar-te un exemple. O tu vols fer una mútua i al sistema públic no li convé perquè cobra per l’assistència. 

Ara bé, nosaltres tot el que fem és dins del seu sistema, no fem res paral·lel o privat, sinó que ajudem a fer coses que ja tenen previst fer. I en aquest punt té molta importància la gent de la diàspora, que ajuden a obrir portes gràcies a contactes o relacions que tenen allà.  

Pel que fa a les persones arribades del Senegal a Catalunya, quins són els principals reptes a què han de fer front?

Salou és la segona ciutat de Catalunya de més de 20.000 habitants amb major percentatge d’immigració, després de Salt, i l’única on el col·lectiu majoritari és el subsaharià. I a excepció d’un cas el 2015, mai hi ha hagut cap mena de conflictivitat. La particularitat de Salou és que tenim una comunitat molt assentada, amb persones que fa molts anys que viuen aquí i ja han fet arrels. Sí que és cert que, inicialment, amb la crisi econòmica hi va haver un cert rebuig i una criminalització del col·lectiu, i vam haver d’actuar per defensar-los. 

Font: Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

A nosaltres el que sempre ens ha preocupat més en aquest sentit és la cohesió social, que no és la que hauria de ser. Per això ens hem centrat a remarcar que són gent d’aquí, reivindicar les aportacions de la diàspora i l’esforç del col·lectiu per formar part de la societat salouenca. I el seu lideratge en temes com la defensa dels drets humans. Es tracta d’evitar el que ha passat a altres països com França, per exemple, on la integració de les mal anomenades segones generacions no ha estat bona. 

Teniu projectes també en aquesta línia.

Sí, Africanitza’t n’és un exemple, amb què intentem donar la volta al rebuig i la discriminació des de diferents llenguatges artístics. Cal insistir en el fet que aquestes persones estan contribuint a construir una ciutat diferent, més oberta i solidària. Cal remarcar això, més que l’origen de les persones.

Encara cal fer molta pedagogia en aquest tema?

Sí, igual que a nivell de l’educació al desenvolupament. No compartim l’imaginari i l’ús que fan les grans organitzacions de l’Àfrica, aquesta visió assistencialista que és la que vol escoltar la majoria de la població i la que fa que la gent faci contribucions econòmiques.

Per exemple, si dius que vols fer una xarxa de centres sanitaris que funcionen dins l’estructura nacional segurament funcionarà menys que tenir un orfenat o un centre on la gent va a salvar altra gent. Nosaltres treballem per construir una imatge diferent d’Àfrica, sense oblidar mai les desigualtats socials. 

Com valoreu la cooperació del teixit social i els veïns i veïnes de Salou respecte a la tasca que fan entitats com la vostra?

Penso que, en general, aquí no hi ha una cultura de la cooperació. Hi ha entitats que tenen un cert nom i van fent, però la majoria de les petites s’han quedat pel camí i s’han dissolt. Per això sempre busquem no fer coses tan lligades a la immigració o als senegalesos, sinó coses més transversals a nivell de barri, potenciar el desenvolupament comunitari. I evitar que es formin guetos. Però sí que notem que hi ha una davallada en el que és la mobilització de l’associacionisme en el sentit més activista. 

Font: Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Creieu que hem avançat o retrocedit com a societat d’acollida?

Crec que tot anava força bé fins que va venir la crisi econòmica, quan es criminalitza i es deixa de banda un gruix de persones d’origen immigrant que podria haver fet d’amortidor per a les noves onades que han vingut després. Aleshores tot el que havíem avançat sobre interculturalitat i integració va desaparèixer. Tota la feina feta va quedar en res. 

Què hem fet malament?

Primer, cal integrar una realitat: manquen referents, i són molt necessaris. N’hi hauria d’haver als col·legis i a tot arreu, ara sembla que en comencem a veure als mitjans de comunicació i ja podem trobar persones negres a les tertúlies, per exemple, però segueix sent quelcom de bastant exòtic. A França això sí que ho han fet, no hi ha tertúlia si no hi ha persones que representin la diversitat del país. 

Aquí no hem fet aquest pas. 

No, encara no. Bé, ho hem fet a nivell d’anuncis però no a nivell de la realitat. O sigui, més enllà de fer anuncis, ens falta assumir que som una societat diversa. I crear aquesta realitat diversa, que el jovent vegi que no tothom és igual. És una carència, perquè el discurs hi és, però calen més referents a tots els espais perquè tothom tingui aquests miralls. De moment, el cert és que no hi són.

Quin futur albireu per a Cooperació Activa?

Som una entitat petita i consolidar els projectes ens està costant més del que pensàvem. De cara a l’any que ve, la idea és treballar amb més entitats senegaleses per intentar replicar el que hem fet a altres zones del país. Sabem que els contextos són diferents a cada lloc, però creiem que podem replicar aquesta experiència d’autoorganització, que és possible millorar l’atenció sanitària, l’educació i la vida de les persones sense grans inversions.

I també implicar més institucions d’aquí, fomentar la cooperació entre administracions i reforçar els vincles entre la gent d’aquí i d’allà. En definitiva, volem fer més xarxa.