Més de 20.000 persones han perdut la vida al Mediterrani des del 2014, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Durant el 2020, més de 108.000 persones han intentat creuar el Mediterrani, de les que gairebé 1.000 han mort.

En un moment de tensió migratòria com l’actual amb la recent arribada de persones refugiades a Canàries o amb el Pacte Europeu de Migració i Asil en l’agenda política, parlem amb el portaveu de Girona Acull, Karim Sabni.

Què és Girona Acull?

Girona Acull és una plataforma que aquest 2021 fa cinc anys de vida. Va néixer arran del boom de refugiades que havien de venir en algun moment dels ‘camps de concentració’, que diem nosaltres, des de Grècia. Ens vam organitzar com a part de la societat i vam crear l’assemblea oberta, on tothom pot accedir. Ens vam organitzar com a entitat i vam estar esperant que arribessin les persones refugiades. La majoria arribaven dins del circuit estatal i per les que no, fèiem accions concretes.

Com tots els moviments socials, ens vam organitzar per fer accions assistencialistes i vam replantejar l’entitat com a una plataforma d’acció de denúncia política. Vam començar a treballar en temes de refugiades entre nosaltres i en conjunt amb altres associacions d’arreu, tant de Catalunya com de Grècia.

Per tant, el vostre àmbit d’actuació no només és Girona.

Fem accions municipals, comarcals, a Catalunya, estatals i internacionals. Pel que fa a l’acció a Girona, estem molt a sobre de l’Ajuntament. I internacionalment, formem part de la Coordinadora Obrim Fronteres.

Aquí a Girona ens centrem en accions locals com la llei del padró, o ara amb la Covid-19, amb la regularització de les persones migrants, que s’ha endarrerit i les acompanyem. També vam fer un PNL que vam presentar al Congrés dels Diputats, però que van rebutjar.

Quines accions teniu en marxa des de l’associació?

Nosaltres vam començar fa dos anys amb els joves que migren sols, però ens vam trobar amb què molts joves estaven al carrer quan fan els divuit anys. Vam parlar amb les administracions, no ens van fer cas i ho vam denunciar públicament als mitjans de comunicació. Llavors sí que ens van fer cas i vam aconseguir l’allargament de mesures com que els joves no es quedessin al carrer als divuit sinó quan tinguessin feina o permisos de residència.

Algun exemple d’una acció concreta?

Sobretot fem accions locals, per exemple tenim la campanya de compres antiracistes. És una acció directa que hem iniciat ara amb la Covid-19 perquè els mal anomenats ‘sense papers’ amb la pandèmia no poden fer les seves feines i no tenen per menjar. Portem repartits uns 12.000 euros des de l’abril fins ara.

Aquests dies de Nadal també hem tingut la campanya de reis antiracista. Vam repartir els regals dels reis a la mainada. La campanya la vam engegar fa unes setmanes i hem empaquetat tots els regals i els hem donat a uns vint-i-cinc infants. Són regals nous perquè un dels nostres objectius és dignificar el suport i que la majoria no siguin joguines de segona mà.

Teniu una plataforma de donacions.

Pel que fa a nivell econòmic, rebem donacions i les enviem a entitats que treballen al territori (Catalunya) o a entitats internacionals que treballen a Grècia i a Bòsnia. Ajudem a pagar el lloguer o, per exemple, en lloc de fer l’enviament de roba o sabates a Grècia, enviem els diners directament a les entitats d'allà.

Més a nivell d’acció i de xarxa a Catalunya, treballem a Obrim fronteres, que va sorgir arran de Casa nostra, casa vostra. I a nivell estatal col·laborem amb la casa d'acollida des de fa tres anys. Tenim ulls i mans a tot arreu, així, per exemple, si algun refugiat de Canàries ha arribat a Girona, ens avisen i movem els nostres fils, tant per cobertura jurídica, econòmica o d’habitatge.

Com és la relació amb l’ajuntament de Girona?

Nosaltres pensem que quant més dolentes són les relacions és que millor ha anat. És una relació d’estira-i-arronsa. És cordial, però al final és una administració que ha de fer la seva feina i nosaltres, com a entitat, hem de vigilar que la facin bé. Anualment fem una reunió per fer balanç i si no ho fan bé, després de parlar amb ells, ho denunciem i els hi posem els peus a terra.

La Covid-19 us ha afectat d’alguna manera com a entitat?

No gaire. Les reunions ara les fem telemàticament i aquest seria el gran canvi. A nivell d’incidència política ens ha anat bé perquè ens ha donat més temps per trobar-nos. Hem implicat a més gent, perquè tot i la distància, hem pogut coincidir més. I també s’ha consolidat la xarxa a Catalunya, hem fet més feina i s’ha consolidat la que ja s’estava fent.

Com es pot col·laborar amb Girona Acull?

Primer amb mans i caps pensats. És molt important perquè som una assemblea molt oberta, pot venir tothom que vulgui. Per les persones nouvingudes quedem abans i els expliquem què és Girona Acull, ara ho fem telemàticament.

I, després, la part econòmica sempre va bé. Som una entitat sense subvencions públiques, perquè això ens dona llibertat total per parlar i denunciar. Les donacions individuals que rebem, és l’assemblea qui decideix si van a projectes del territori que tracten amb persones migrades o si van a un camp de refugiats, per exemple. Ara, la majoria de diners van a les famílies vulnerables que ho necessiten.

Quina és la situació actual de les associacions per la defensa dels refugiats?

És bastant difícil. Ara els temes administratius s’han complicat per la Covid-19 perquè les cites s’han allargat encara més. La gent està molt més penjada i per les associacions significa molt més acompanyament. Si abans tardaves tres mesos ara és un any i tres mesos abans de tenir l’estatus de protecció internacional.

Passem ara a parlar de la situació actual de les persones refugiades. Amb Covid-19 i sense, les persones migrants viuen en una crisi constant. En quina situació es troben?

Perquè et considerin una persona refugiada se t’ha de donar aquest estatus de protecció internacional. Això significa uns tràmits, però mentrestant ets una persona en tràmit irregular. Aquestes persones necessiten un tracte especial per garantir la integritat física i això s’ho salten totalment mentre aquesta persona no tingui l'estatus de persona refugiada.

Com vau viure des de Girona Acull els incendis dels camps de Mòria o de Samos?

El que va passar és un reflex de les polítiques migratòries de la Unió Europea. Els camps de refugiats són camps de concentració, són molt indignes i portem anys així, des de la primera onada des de Síria. La situació d’ara amb el fred que estan passant és pitjor que els incendis. Fa molt fred i segueix morint gent, però això no surt a la premsa. És aquesta política de dretes en què s’inverteix molt en fronteres i en pagar a FRONTEX, i res en les persones.

I les últimes notícies de Canàries?

Les vies migratòries van canviant segons els interessos polítics. Si es tanquen unes s’obren altres i ara ha tocat passar per Canàries. Els tenen allà confinats no per pensar què fer, sinó per com es repatrien. L’estat espanyol ha pagat molts diners al Senegal perquè accepti a la gent als aeroports, i amb el Marroc igual. Anem incrementant el cementiri marítim cada vegada més. Cap via ni és segura ni és legal.

Com els està afectant a les persones refugiades la pandèmia?

Les persones que encara no tenen l’estatus de refugiades són les que mouen l’economia submergida, és a dir, els treballs precaris que ningú vol fer com les cures a persones grans o collir fruita. Ara, es troben amb que no poden accedir a aquesta feina i tenen molta por de moure’s i que els agafi la policia. Així que es queden al mateix lloc morint-se de gana.

Quines mancances té la legislació actual envers les persones refugiades?

La legislació que regula les persones refugiades i, en concret, la llei d’estrangeria demanem que es modifiqui o s’elimini. Ja una llei que parla de nosaltres i dels altres vulnera els drets humans. La llei d’estrangeria és la llei més classista i racista que existeix actualment, s’ha de modificar a millor i no a pitjor, però això els fa por.

El Congrés dels Diputats no ens van acceptar el PNL perquè Europa, quan parla de regular, vol dir parlar de fronteres i soldats i no de polítiques socials, d’integració i cooperació.

Els governs recorren a l’externalització de fronteres, per exemple amb l’acord amb Turquia per impedir l’arribada de refugiats. Què implica l’externalització de fronteres?

L’externalització de fronteres és una rentada de cara. És dir que nosaltres no ho fem perquè respectem els drets humans, però paguem a altres països perquè ho facin. Queda molt bé dir que a Ceuta i Melilla es trauran les concertines, però no tan bé que es posaran al Marroc. És protegir-se i enganyar a tothom.

Aquests acords vulneren els Drets Humans, la Convenció de Ginebra o la Directiva de Procediment per a la concessió de protecció internacional. Com és possible que es permetin?

Perquè aquestes persones no es consideren persones. Es pensa que són monstres que vénen a envair-nos. Després diuen que necessiten immigrants per mantenir l’euro, per la natalitat, etc, que es necessita molta mà d’obra, i llavors es fa aquesta utilització de les persones.

El fons del problema és el capitalisme ferotge que s’aprofita de l’Àfrica i de Sud-amèrica. Europa ha arrasat els espais marítims del Senegal i els pescadors han anat a buscar-se la vida a un altre lloc. Si aquestes persones no troben pa per menjar al seu país, hauran de marxar. És aquest discurs racista modern que ha superat el discurs clàssic de raça superior i inferior, però que ara parla de què l’homogeneïtat europea no s’ha de barrejar amb altres cultures perquè ens volen canviar. És el discurs de l’extrema dreta.

Parlem ara del Pacte Europeu de Migració i Asil d’aquest 2020. Com el valoreu?

Vam fer una manifestació pel 12-D perquè el pacte és una farsa i és de ser molt cínic. No es pot parlar de drets humans i de donar més pistoles a FRONTEX. Tot s’entén si mirem qui governa a Europa: la dreta o extrema dreta. I l’esquerra és bastant covard i no confronta aquest discurs defensant els drets humans.

Les devolucions ràpides que planteja el pacte estarien en contra del Conveni Europeu de Drets Humans per accelerar les sol·licituds de protecció sense totes les garanties jurídiques.

Les devolucions en calent és una tàctica molt habitual en fronteres sud. La policia t’agafa entrant al país i et retorna sense saber la teva situació. La possibilitat de demanar protecció internacional passa per parlar amb ells i no ho fan. Si una persona del Senegal entra per Ceuta, no la puc deixar al Marroc perquè no sé quina situació tindrà en aquest país de destí. Amb el pacte el que han fet és normalitzar-ho; si abans era més vergonyós, ara serà més fàcil.

Els països escolliran si acullen a les persones o paguen per no fer-ho. Si es necessita mà d’obra, acceptaran aquestes persones i si no, no. És la utilització de les persones.

En els pròxims mesos, Espanya s’ha de posicionar en aquest pacte. Què creus que farà?

Jo crec que Espanya anirà al son del que marca Europa. Si Europa marca que anirà així, es farà així. Cap país en solitari acabarà decidint què es fa.

Per on passa la solució a la crisi migratòria?

Passa per la Unió Europea (UE) i després pels països de la UE en concret. Passa perquè Europa apliqui polítiques reals a les persones que ho necessitin, i els països han de tenir aquesta autonomia de dir que si han signat un acord per protegir aquestes persones, no aniran en contra. Passa per polítiques europees de respecte que inverteixin en les persones i no en fronteres.