La Caravana Obrim Fronteres viatja a les Canàries per denunciar la ruta migratòria més letal d’Europa

LaviniaNext
Autor/a: 
Dani Sorolla
 Font: Pixabay (Llicència CC)
Font: Pixabay (Llicència CC)
 Font: Twitter Caravana Obrim Fronteres
Una seixantena de persones de Catalunya se sumaran a la caravana. Font: Caravana Obrim Fronteres.
 Font: Twitter Caravana Obrim Fronteres
La Caravana Obrim Fronteres estarà a les Canàries entre el 17 i el 24 de juliol. Font: Caravana Obrim Fronteres.

La Caravana Obrim Fronteres viatja a les Canàries per denunciar la ruta migratòria més letal d’Europa

Autor/a: 
Dani Sorolla
LaviniaNext

Resum: 

El moviment fa via cap a les illes per protestar contra la vulneració de drets humans a les fronteres i exigir un canvi en les polítiques migratòries.

Grècia, Melilla, Itàlia, el sud d’Espanya, i ara, les Canàries. La Caravana Obrim Fronteres es torna a posar en marxa aquest estiu i farà via cap a les illes Canàries, on s’hi estarà entre el 17 i el 24 de juliol. Després del parèntesi obligat de l’any passat, en què va haver de canviar de plans arran de la pandèmia, el moviment torna a marxar d’expedició per denunciar les vulneracions de drets a les fronteres i exigir un canvi en les polítiques migratòries.

Enguany, la 6a edició de la Caravana Obrim Fronteres s’embarca cap a la ruta canària, la més letal d’Europa i una de les més mortíferes del món per a les persones migrants, reactivada arran del tancament de fronteres. Només en la primera meitat d’aquest any, 1.922 persones s’han deixat la vida intentant creuar-la per arribar a Europa -més que en tot el 2020-, segons les dades de l’ONG Caminando Fronteras.

A la caravana hi participaran unes 350 persones de tot l’Estat Espanyol, 60 procedents de Catalunya, que viatjaran a l'arxipèlag i durant 8 dies prendran part en accions de denúncia, taules d’intercanvi d’experiències i debats, que s’abordaran “des d’una perspectiva decolonial, feminista i anticapitalista”, expliquen.

Un any més, la iniciativa vol posar el focus en les “polítiques de mort” de la Unió Europea i denunciar la manca de vies legals i segures, la creixent externalització i securització de les fronteres, les pèssimes condicions d’acollida de les persones migrants i la constant vulneració de drets bàsics com la lliure circulació, l’accés a assessorament jurídic i a la protecció internacional, entre altres, que pateixen les persones que intenten arribar al continent.

Tanmateix, la Caravana Obrim Fronteres no es vol quedar en la denúncia i pretén aprofundir en les causes dels desplaçaments forçosos, que són moltes i diverses, i van “des de l’impacte de la pandèmia en l’economia d’alguns països africans, fins als acords extractivistes que espolien recursos bàsics com el peix o els minerals per a ser exportats i consumits al nord global, passant per la violència masclista i els conflictes armats, en els quals els governs i les empreses europees i espanyoles hi tenen una responsabilitat i un paper actiu”, asseguren des del moviment.

Les Canàries s’han convertit en un forat negre per a les persones migrants. Sota el lema ‘Canàries, ni tomba ni presó’, els organitzadors de la caravana volen fer palès que les illes, sotmeses a una forta militarització, “han servit de laboratori social per assajar el Pacte Europeu de Migracions i Asil”, en un territori durament colpejat per la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia i l’aturada del turisme. Tot plegat, apunten des del moviment, “ha propiciat l’acceptació i la proliferació de discursos d’odi i la discriminació” a les illes.

La lluita de la Caravana Obrim Fronteres és compartida amb altres organitzacions d’àmbit internacional, com la Carovane Migranti, que s’uniran a les entitats i col·lectius socials de les Canàries que batallen sobre el terreny contra un model migratori depredador. L’objectiu -ho és des de la creació del moviment- és seguir construint i ampliant una xarxa de resistència europea per la llibertat de moviment.

No podem mirar cap a una altra banda en la major crisi humanitària de la història, en què la inevitabilitat dels desplaçaments forçats està destrossant la vida de milers de persones”, reblen des del moviment.

Afegeix un comentari nou