La crisi de la Covid-19 aguditza la vulnerabilitat de les persones refugiades i desplaçades

Més de vuitanta-dos milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament dels seus països per culpa de conflictes, violència i persecució l’any 2020, una xifra que supera la de l’any anterior i és la més elevada de la dècada.

Un període complicat mundialment a causa de la pandèmia de la Covid-19, per la qual un total de cent seixanta-quatre països es van veure obligats a tancar les seves fronteres a causa de la greu expansió vírica, dels quals noranta-nou ho van executar sense tenir en compte i sense excepcions per a les persones que sol·licitaven asil. Unes restriccions de mobilitat que van obligar reduir els fluxos internacionals de persones de manera abrupta.

Així ho fa palès l’Informe ‘Conflictes, Desplaçament i Covid-19’, elaborat per l’Escola de Cultura de Pau. Pamela Urrutia, investigadora del centre, afirma que “la pandèmia ha agreujat les vulnerabilitats de poblacions que ja es trobaven en situacions precàries”.

A nivell mundial, en finalitzar l'any 2020 hi havia més de trenta conflictes armats, dels quals un 47% han estat considerats casos d’alta intensitat -índex elevat de mortalitat i desplaçaments massius de població- amb greus impactes en la seguretat humana. Cal destacar, que el mateix any 2020 només van esclatar un nombre molt baix de nous conflictes bèl·lics, ja que la resta eren actius des de fa dècades.

Un canvi en la dinàmica dels processos migratoris

L’any 2020 hi va haver un 45% menys de sol·licituds d’asil cursades en comparació a l’any anterior i, segons dades d’ACNUR, també es van registrar un 42% menys de persones refugiades.

Cal destacar que aquestes xifres a la baixa no es tradueixen com una reducció automàtica dels desplaçaments, sinó com una transformació de les dinàmiques de migració davant un obstacle sanitari d’enorme impacte mundial. Aquest fet es deu a  la implementació de mesures extremes de reducció de l’expansió de la pandèmia, això és, regular el moviment de les persones.

Aquestes dades que semblen a la baixa s'expliquen perquè les estimacions d’ACNUR pel que fa al nombre de persones desplaçades l’any 2020 han resultat ser més baixes en comparació amb les dades que preveien, és per això que es considera aquest 42% menys de persones refugiades. Tot i això, el 2020 es va tornar a superar el rècord de persones desplaçades forçosament o refugiades, sent el nombre més elevat de la dècada.

La crisi del coronavirus i les seves repercussions en la mobilitat humana a escala mundial sembla que han alentit -encara que sense arribar a revertir- la tendència de creixement sostingut en el nombre de persones refugiades i desplaçades internes en l’última dècada, segons ens afirma Pamela Urrutia.

Una crisi que ha generat grans impactes

Les restriccions imposades per aturar la pandèmia han suposat una dificultat per a totes aquelles persones que fugien de situacions de conflicte i violència.

Des de l’Informe s’afirma que la pandèmia ha amplificat les vulnerabilitats de les poblacions refugiades o desplaçades en diferents dimensions, com són l’accés a la salut, la protecció o l’àmbit socioeconòmic, amb impactes múltiples i interconnectats. “Aquestes accions han repercutit directament en el funcionament dels sistemes d’asil i en l’accés a protecció internacional i a serveis essencials”, comenta Pamela Urrutia.

En l’àmbit dels mecanismes de protecció, per exemple, segons explica Urrutia, s’ha notat un increment d’accions que han vulnerat els drets humans. Davant el gran tancament de fronteres en l’àmbit mundial, hi ha hagut un increment de l’ús de rutes perilloses per arribar als països en qüestió, per exemple. També hi ha hagut una major exposició a xarxes de tràfic de persones, un nombre elevat de persones migrants s’han vist forçats a recórrer a aquestes xarxes per poder desplaçar-se.

A més, s’ha notat un increment de tot el que té a veure amb la violència de gènere. En el cas de l'Afganistan, per citar un exemple, un 94% de les dones refugiades afirma que ha augmentat la violència masclista en les seves parelles, segons Pamela Urrutia.

Una emergència sanitària que no ha aturat els conflictes bèl·lics

El context de pandèmia ha generat una crisi econòmica a escala global, però tot i el sever impacte en l’economia, no hi ha hagut una disminució en despesa militar a nivell mundial, sinó que va augmentar per cinquè any consecutiu, igual que el comerç d’armes.

Un seguit de països han implementat polítiques per dur a terme mesures i restriccions de control de la pandèmia facilitant el desplaçament de les persones, per complir el dret internacional humanitari, els drets humans i el dret d’asil. Un exemple és Uganda, que va acollir milers de persones refugiades aplicant controls de malaltia.

Un altre exemple el tenim a Portugal, que va estendre l’estatus de residència permanent a totes les persones estrangeres amb expedients pendents de resolució, per tal de permetre’ls l’accés a la salut i altres serveis públics durant la pandèmia.

Com a conclusió de l’Informe, es destaca la importància d’anar més enllà de solucions a curt termini. “La situació de pandèmia ens ha de convidar a fer una reflexió més profunda sobre la urgència de les vies legals i segures de migració”, afirma Pamela Urrutia. Cal posar al centre la seguretat humana i el respecte dels drets humans.