Els estralls de la repressió que viu el país arran de la presa del control per part dels talibans, la fam extrema present en múltiples regions i, com a conseqüència, un fort augment de malalties i una necessitat d'assistència mèdica urgent; fenòmens meteorològics provocats pel canvi climàtic com greus sequeres o inclús el terratrèmol del passat juny que va deixar al voltant de mil persones mortes, ens deixen una imatge desoladora de l'Afganistan.

Les males condicions de vida han provocat que, segons Acnur, al voltant de 2,6 milions d'afganesos i afganeses s'hagin vist obligats a fugir de la seva terra natal els últims dos anys, com és el cas del Nàsser. Ell és una de les persones nouvingudes a les quals acompanya la Fundació Bayt Al-Thaqafa des que va arribar a Catalunya, un jove afganès que viu lluny de la seva família des de fa gairebé un any i mig, situació que busca ajudar a pal·liar l'entitat reunint-los a través d'una recollida de fons.

El principal problema és la manca de recursos, ja que els cinc bitllets tenen un cost inassumible tant pel Nàsser com pels seus. Per això, des de la fundació s'ha posat en marxa una campanya per costejar el total del transport, una quantitat que s'alça fins als 3.000 euros. Avui dia ja s'han aconseguit 1,241 euros, gairebé la meitat del total a falta de poc més de dos mesos i que pot marcar el final feliç d’una història molt dura.

Un retrobament a contrarellotge per una vida digna

El que va dur al Nàsser a convertir-se en refugiat va ser la crisi política que va esclatar i les males condicions de vida que això comportava. Va arribar a l'Estat espanyol amb el seu germà l’agost del 2021 i amb molts altres afganesos i afganeses que fugien també de la presa de poder talibà. Ambdós van col·laborar amb l’exèrcit espanyol, però va ser el seu germà qui va poder inscriure’l en les llistes dels vols d’evacuació per poder volar de Kabul a Espanya.

La idea, però, era marxar a la península amb la seva dona i els quatre fills menors. La família no vivia a Kabul, sinó a un poble del nord i abans d’arribar a aquest punt, la primera idea del jove va ser comprovar si el viatge cap a la capital era segur. Després giraria cua i tornaria a buscar-los. Una vegada a la ciutat, va comprovar que el conflicte s’havia avançat i no va trobar una altra alternativa que pujar a l’avió i ajudar-los des d’Espanya tan bon punt hi arribés.

La sort del Nàsser va ser anar a parar a Bayt Al-Thaqafa. Gràcies a l’entitat, el jove manté l’esperança en què el retrobament es produeixi aviat. “Totes les persones que han arribat a través dels vols d’evacuació han estat dirigides a les places d’acollida que hi havia dins el sistema”, destaca Daniela Días, una de les tècniques de l’entitat.

Des de la fundació sense ànim de lucre gestionen trenta-una places d’acollida que corresponen a perfils generals, “famílies, dones i homes sols”, a banda de gestionar-ne trenta més per a persones amb trastorns de salut mental. En aquests programes ajuden els refugiats i les refugiades a integrar-se a la societat, ensenyant la llengua i acompanyant-los a fer els tràmits, inclús a buscar feina.

Una campanya solidària com a última solució

La recollida de fons per ajudar al Nàsser i la seva família va iniciar-se al desembre, però l’entitat va començar a actuar molt abans tenint en compte que la situació cada vegada era més dura i estacions com l’hivern l’empitjoren. Els diners que guanya amb les poques feines que aconsegueix els utilitza per menjar i una part sempre l'envia a la família perquè pugui anar subsistint. De totes maneres, no era ni és una quantitat suficient per poder-los portar cap aquí.

L’única via que s’obria camí era la d’extensió familiar, “quan a les persones que són acollides se’ls dona l’estatut de refugiada, poden reagrupar a la seva família”, constata Días. El Nàsser va obtenir l’estatut el gener de 2022 i, tan bon punt el va tenir, va fer la sol·licitud de reagrupament al Ministeri d’Interior, però un any després la resposta encara no ha arribat. “Gràcies a diverses fonts com Acnur hem conegut que l’aprovació es pot allargar fins a tres anys”, afirma la tècnica.

Davant la incògnita, l’entitat va tenir clar que aquesta via tampoc seria la més ràpida. En aquest punt van conèixer la situació d’altres persones que havien assolit l’objectiu que tenia el jove: “van anar a les ambaixades espanyoles a l’Iran i el Pakistan per demanar el visat humanitari i poder sol·licitar la protecció internacional a Espanya”, una possibilitat que des de l’entitat van veure molt factible gràcies a la cooperació del jove amb l’exercit.

Tot i que així es pot aconseguir el fi, la mancança econòmica encara hi serà. “El problema és que no són vols pagats per l’Estat, han d'assumir ells totes les despeses”, diu Días. A més, un altre factor que ho condiciona és el passaport. Tot i que els infants ja els tenen, la dona encara està en procés d'aconseguir-lo. “A la ciutat del nord no li estan donant perquè saben que el seu marit està a Espanya i sospiten que fugirà”, per això s'ha desplaçat fins a Kabul, ciutat on creuen que ho tindrà més fàcil, sobretot en passar més desapercebuda.

En aconseguir-ho, viatjarà probablement a l’Iran i a l’ambaixada espanyola sol·licitarà el visat humanitari temporal. Per desgràcia es tracta d'un procés amb els dies comptats, ja que el visat només serà vàlid durant tres mesos i és precisament abans del venciment del permís quan han d'obtenir els bitllets d'avió perquè la família pugui volar. Per tant, l’entitat està preparant el recurs econòmic per poder utilitzar-lo immediatament després de la paperassa.

L’estat emocional durant el procés i després de la migració

“Ho estan passant molt malament, estan amagats perquè no els preguntin per ell pel carrer”, afegeix Días. De fet, les menors fa un any i mig que no van a l’escola per por a parlar sense voler-ho del seu pare. “Ella surt un dia a la setmana a comprar al mercat amb burca, intentant passar tan desapercebuda com sigui possible”. Això ve pel fet que el règim talibà es mostra contrari a la família, assenyalant-la de "traïdora” per la col·laboració del Nàsser amb les tropes espanyoles. Quan no tenen diners les dificultats s’agreugen, com ara. “Necessiten llenya per poder escalfar-se, l’hivern allà és molt dur”, diu la Daniela.

Des de la fundació constaten que la situació anímica del jove afgà és molt delicada, ell pateix diàriament per la seva família i el seu estat. “Li està costant molt aprendre l’idioma perquè té un bloqueig psicològic que li està dificultant molt l’evolució i, per conseqüència, la inserció laboral”, explica la tècnica.

A més, afegeix que “durant aquest temps han arribat moltes informacions de vols d’evacuació en els quals ell tenia molta fe, perquè no es necessita comptar amb un passaport, però al final o no s’han fet o no hem pogut accedir als llistats”. Quan l’entitat va comunicar-li el llançament de la campanya, el Nàsser es va emocionar i va agrair infinitament l’acció, ja que ell viu amoïnat perquè sap que la falta de diners i de feina són sinònims de no poder pagar els bitllets.

A Bayt Al-Thaqafa agraeixen les mostres de solidaritat i ajudes, i la Daniela, emocionada, afirma que és un cas que els ha afectat molt. Per això, aprofiten la causa per fer una crida a totes aquelles persones que creguin que poden oferir una feina remunerada al Nàsser, un jove amb experiència al sector de la construcció i la ramaderia i que té moltes ganes de treballar perquè, per sobre de tot, vol tornar a abraçar la seva família.