El passat mes d’abril, Nacions Unides va fixar l’any 2025 com a data límit per reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle i l’ús de combustibles fòssils si el món volia evitar “una catàstrofe climàtica” de conseqüències irreversibles. “És ara o mai”, van advertir en forma d’ultimàtum les persones expertes de l’ONU. No obstant això, i malgrat els reiterats avisos de la comunitat científica, governs i líders mundials continuen mirant cap a una altra banda i fent gala d’una inacció que irremeiablement aboca el planeta al desastre.

A fi i efecte de contribuir a un canvi de mentalitat global i plantar-se davant d’aquest immobilisme, la Fundación Vicente Ferrer (FVF) ha llançat la campanya ‘Emergència climàtica', que vol remoure consciències per activar una resposta efectiva i urgent que permeti assegurar el nostre futur, avui greument amenaçat. Per tot plegat, la fundació ha posat en marxa una recollida de signatures per exigir als dirigents mundials mesures urgents per frenar el canvi climàtic.

Un impacte local, un problema global

L’entitat, que treballa a l’Índia –especialment a la zona d’Anantapur, al sud del país– des de fa més de cinquanta anys per ajudar les persones a sortir del cercle de pobresa a través d’un projecte holístic, ha vist amb els seus propis ulls els estralls de l’emergència climàtica. Sense anar més lluny, el passat mes d’abril el país asiàtic va registrar la pitjor onada de calor en més d’un segle, amb temperatures extremes que s’han enfilat fins als cinquanta graus.

“Aquesta onada de calor tan greu, que no s’havia produït en cent vint-i-dos anys i sobretot ha colpejat el nord del país, ha dificultat encara més la vida de les persones a l’Índia, atès que ha provocat escassetat en el subministrament d’aigua, electricitat i carbó”, exposa a Xarxanet la Susana Hidalgo, responsable de comunicació de la FVF, qui explica que la campanya “sorgeix per un impacte climàtic local, però transcendeix a tota la societat perquè ja tenim moltes proves que el canvi climàtic és global”.

No hi ha dubte que és així. De fet, l’ONU calcula que el 2050, uns dos-cents milions de persones necessitaran ajuda humanitària a causa del clima extrem i els desplaçaments. Igualment, més de cinc-cents milions de persones viuen actualment en zones que pateixen desertificació i fenòmens extrems que generen cada cop més migracions climàtiques.

Una iniciativa per sacsejar consciències

Així, la campanya ‘Emergència climàtica’ persegueix dos objectius centrals. En primer lloc, conscienciar la societat sobre el canvi climàtic amb l’exemple del que està succeint a l’Índia i aconseguir que la ciutadania passi a l’acció i firmi la petició que promou la fundació per exigir canvis en les polítiques mediambientals que posin fre als impactes globals de la transformació climàtica.

“El nostre propòsit és entregar una primera part de la recollida de signatures a la pròxima conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP27), que se celebrarà el novembre d’aquest any a Egipte”, detalla Hidalgo.

Com a segon objectiu, l’entitat vol recaptar fons per enviar recursos econòmics a Anantapur, on la FVF treballa en diferents projectes per donar suport al desenvolupament sostenible de les zones rurals i les seves comunitats.

Entre aquests projectes, des de la fundació destaquen la construcció d’unes quatre-centes instal·lacions per recollir aigua de pluja que han servit per millorar els sistemes de reg de 1.400 camperoles; o una iniciativa de reforestació, que ha consistit a plantar més de 83.000 arbres d’espècies autòctones, així com distribuir 416.000 arbres fruiters entre famílies pageses.

Major impacte en la població més vulnerable

Amb aquesta campanya, la fundació actuar com a revulsiu per generar una consciència social i sensibilitzar sobre una problemàtica que, com passa amb la majoria, sempre impacta més en les persones més vulnerables. “Les més afectades per l’emergència climàtica a l’Índia són les dones i els infants”, apunta Hidalgo, que fa palesa la interacció entre els fenòmens climàtics extrems i la perpetuació del cercle de pobresa.

“Quan hi ha sequeres o pluges extremes, hi ha més pobresa, i això fa que les dones no puguin treballar i els infants abandonin l’escola; també que moltes famílies hagin de migrar del camp a les ciutats, fet que aprofundeix encara més en la precarietat i l’explotació”, assegura.

Malgrat tot, canviar aquesta situació està a les nostres mans, insisteixen des de la fundació, però cal actuar de manera urgent. “Encara no és un problema inabastable si cadascú de nosaltres passa a l’acció”, rebla la responsable de comunicació de la FVF.