Les armes i la força no ho són tot. En algunes ocasions, el coratge i la valentia pot moure muntanyes. Des de Xarxanet, ja avançàvem que, fins al moment, la resistència civil no-violenta a la guerra d'Ucraïna havia tingut un paper molt destacat davant el component militar i destructiu desplegat per l'exèrcit rus.

Gràcies a l'informe 'La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra', impulsat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i l'Institut Internacional per a l'Acció Noviolenta (NOVACT), i que ha comptat amb la col·laboració de les entitats internacionals Corridors i Freidrich-Schiller-University Jena, ara tenim la certesa que és una alternativa efectiva a la violència armamentística.

L’informe, amb autoria del professor Felip Daza, es va publicar a finals d'octubre de 2022, moment en què es va donar a conèixer que, durant el període de temps analitzat -del 24 de febrer de 2022, mes en el qual s'inicia el conflicte, fins al 30 de juny- han tingut lloc fins a dos-cents trenta-cinc casos d'accions de resistència civil no-violentes per part de la societat ucraïnesa. La xifra, però, no sorprèn tenint en compte que, tal com va comentar Daza a Xarxanet, el que van trobar-se en arribar al conflicte va ser "una organització espectacular de la societat civil".

Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena van ser les persones encarregades de recórrer el país en flames per poder trobar, tractar i difondre casos de lluita civil. Allà van tenir l'oportunitat de parlar amb més de cinquanta-cinc agents no-violents, tant polítics com socials, amb “l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit”.

Tot i que la història ens ajuda a comprendre els errors que cometem com a societat per no tornar a entrebancar-nos amb ells, en aquest cas els hauríem de tenir presents per actuar amb la força de la població ucraïnesa, destacant-ne la resistència, perquè no caigui en l'oblit i serveixi com a exemple per a altres conflictes.

Una anàlisi de totes les accions de resistència ucraïneses

A l'informe s'han diferenciat fins a tres tipologies d'acció: de protesta i dissuasió, amb 148 casos; de no-cooperació, amb 51, i d'intervenció no-violenta, els 36 restants. La gran majoria han tingut lloc a les províncies de Kherson i Zaporíjia. Amb les dades, Daza ha elaborat una taula on s'explica cada un dels moviments, aportant-ne la descripció, l'acció específica, la regió, la data i inclús la prova material.

Pel que fa al primer grup, s'inclouen "accions simbòliques que pretenen persuadir l'oponent o terceres parts per canviar les seves polítiques o expressar el rebuig o la dissidència a aquestes polítiques", com manifestacions, concentracions, actes o assemblees públiques, entre d'altres. Els responsables del projecte destaquen que aquests actes s'han registrat "sobretot al sud del país, en les zones d'ocupació russa i durant les primeres setmanes de la invasió".

De totes maneres, quan la repressió russa va prendre un tarannà més agressiu, destaquen que aquests tipus d'accions van reduir-se considerablement i van passar a un terreny més clandestí.

En aquest punt, van començar les accions d'intervenció no-violenta com les obstruccions basades "en la retirada de suport o d'obediència a les pràctiques de l'oponent en l'àmbit polític, social i econòmic", com la creació de sistemes de comunicació alternatius i interjeccions. Indiquen que també es van fer fortes a l'inici del conflicte i "van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia" en el moment que es van bloquejar tancs i es van construir barricades.

El mateix efecte van generar les accions de no-cooperació, on "el grup no-violent adopta un rol de més proactivitat amb accions d'interposició per evitar que l'oponent aconsegueixi els seus objectius", on trobem boicots, desobediència i retirades de senyals i rètols. Les dades numèriques s'han recollit a un mapa interactiu que permet veure la zona i el moment en què es va produir l'acte, un material que es converteix en un reflex de l'avançament de la guerra al país.

A banda de les dades, les observacions i el mapa interactiu, també s'ha inclòs un decàleg de recomanacions a institucions en l'àmbit internacional i local, a governs, organismes i societat civil d'Ucraïna. Entre els punts, es destaca donar més suport material i financer a les accions de resistència perquè aquestes puguin ser més i majors, i crear programes de protecció per a activistes, sobretot tenint en compte els segrestos i detencions que han patit molts d'ells o investigar els crims de guerra.

Les connotacions dels actes de resistència no-violenta a escala social

Tot i que els resultats es basen únicament en aquest conflicte històric, tal com afirma Daza en els papers, Ucraïna ha demostrat que la nació fa ús de la resistència civil no-violenta des de fa més de cent anys amb múltiples exemples de mecanismes que han tingut lloc al llarg del temps. Per tant, això permet constatar al professor que "el teixit associatiu i social ucraïnès ha desenvolupat àmplies capacitats en la transformació de conflictes, defensa dels drets humans i acció no-violenta que explicarien la resposta civil davant de la invasió d'Ucraïna".

La principal conclusió a la qual s'ha arribat és que alguns actes del moviment no-violent han xafat els plans als russos i els han obligat a canviar d'estratègia, alhora que han frenat la invasió o altres atacs. Però, més enllà d'allò que és visible, les afectacions socials i emocionals que això ha tingut seran molt importants per la nació a partir d'ara.

En les pàgines destaquen que "la no-violència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocada per la invasió". Així doncs, la lluita conjunta ha unit el poble i l'ha fet més fort. De retruc, han reforçat la governança local, sobretot pel pas endavant que han fet actors socials i autoritats locals a l'hora de defensar.

La part més fosca del conflicte també s'ha vist beneficiada, perquè la societat, junta, ordenada i amb una causa compartida molt clara, ha contribuït a crear un "ampli sistema pel desenvolupament de tasques d'evacuació, transports i reubicació de persones afectades per la violència" i pel que fa als crims de guerra, ha deixat que no caiguin en l'oblit i es parli de drets humans, animant a les comunitats a denunciar tota mena d'abusos.

Per tant, tot i les connotacions pròpies d’una guerra, l’autor de l’informe té clar que aquesta resposta civil ha marcat un abans i un després arreu, “és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.