Una via alternativa a les armes: experiències de resistència no-violenta a Ucraïna

Hi ha altres maneres d’actuar en una guerra que no sigui empunyant les armes. Malauradament, massa sovint aquestes iniciatives queden soterrades enmig de la fragor dels combats i la violència indiscriminada que es desferma en un conflicte bèl·lic. La guerra d’Ucraïna n’és l’últim exemple. En un escenari de xoc armat, una part de la ciutadania organitzada ha optat per la resistència civil no-violenta com a resposta a la guerra i l’ocupació russa. 

Per conèixer de primera mà i donar visibilitat a aquestes iniciatives ciutadanes, NOVACT i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) han dut a terme una missió conjunta a Ucraïna, on han pogut copsar sobre el terreny aquesta via alternativa de compromís amb la pau basada en els drets humans i la resistència civil no-violenta. 

El passat mes d’abril, durant dues setmanes, l’investigador Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena van viatjar al conflicte i es van entrevistar amb una cinquantena d’agents no-violents a fi i efecte de documentar experiències i iniciatives de resistència. 

“Bàsicament, el que ens hem trobat a Ucraïna és una organització espectacular de la societat civil, una solidaritat entre organitzacions, activistes i agents polítics i civils de tot el país, que s’ha expressat de diverses maneres: des de l’establiment de sistemes de protecció, evacuació i reubicació a accions de monitoratge de crims de guerra o de suport psicosocial a les afectades per la guerra, entre altres”, relata Felip Daza a Xarxanet. 

A partir d’aquest viatge, l’ICIP i Novact han produït una sèrie de vídeos que aborden qüestions com la investigació de crims de guerra, l’organització comunitària o el rol dels moviments feministes a Ucraïna. Aquestes peces audiovisuals serviran per donar a conèixer iniciatives més enllà de les armes. Igualment, s’elaborarà un informe que recollirà les diferents iniciatives i un document amb recomanacions que es presentarà al Parlament Europeu.

Un projecte per visibilitzar experiències de resistència no-violenta

La missió de les dues entitats catalanes a Ucraïna es va plantejar amb objectius concrets. El primer: visibilitzar la resistència civil no-violenta com una alternativa possible i efectiva en situacions de l’envergadura d’una guerra armada. 

“L’experiència està demostrant que és possible una gestió civil de crisi, hem vist una organització popular molt sofisticada i efectiva en termes de mantenir la moral i la resiliència comunitària, però també per minar i debilitar els plans militars de l’ocupació russa”, convé Daza, que xifra en prop d’un centenar les iniciatives i accions no-violentes que han pogut identificar des de l’inici de la guerra.

Entre aquestes, l’investigador destaca el que va passar a Slavútitx, per exemple, on l’expressió de la manifestació popular davant dels tancs russos va forçar un procés de negociació que va culminar amb la retirada de les tropes invasores.

N’hi ha d’altres, com accions de canvi dels senyals de trànsit per desorientar l’ocupant, la creació de sistemes d’informació per identificar vies i camins per permetre l’entrada d’ajuda humanitària o el bastiment d’estructures de protecció per a l’evacuació d’activistes amenaçades per la repressió, entre moltes altres.

Un altre objectiu de la missió va ser identificar vies de suport a aquestes iniciatives que es puguin dur a terme des del moviment pacifista, la societat civil i les administracions catalanes, espanyoles i europees. “Creiem que és necessari donar tot el suport possible a aquestes accions civils de resposta a l’ocupació, deixant de banda l'acció militar”, explica Daza.

En aquest sentit, NOVACT ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per oferir suport financer a diverses organitzacions, entre les quals destaca la Coalició 5AM, que formen setze organitzacions de drets humans que recullen proves i documenten crims de guerra i contra la humanitat perpetrats per l’exèrcit rus i altres agents armats del conflicte.

Uns crims de guerra que han pogut comprovar de primera mà en aquesta missió. “Hem vist de forma directa aquestes vulneracions; a Sumi, per exemple, es van produir atacs i bombardejos a una zona residencial, on no hi havia cap objectiu estratègic, en què van morir assassinades una vintena de persones”, expressa l’investigador de NOVACT, que subratlla la brutal repressió d’activistes a les zones ocupades i destaca la tasca en l’àmbit de denúncia d’organitzacions com la Coalició 5AM, Tribunal for Putin o Opora.

Resistències locals i comunitàries per fer front a l’ocupació

Durant les prop de dues setmanes que van estar a Ucraïna, la missió de l’ICIP i NOVACT ha pogut entendre una mica millor com s’organitza i s’expressa la resistència civil enfront de la invasió. “La història del poble ucraïnès ens demostra que sap com resistir, si bé és cert que en aquest cas la resistència no s’ha articulat a escala nacional, sinó més aviat en accions enfocades a nivell local i territorial, i moltes sorgeixen de forma espontània, però això no obsta perquè siguin efectives”, assenyala Daza. 

Aquests focus de resistència local s’han alçat a moltes zones del país, com Kherson, Melitópol, Odessa o Txerníhiv, entre moltes altres. A les zones ocupades, per exemple, la no-cooperació amb l’ocupant ha tingut un paper clau per dificultar l’establiment d’una administració prorussa. A més, Daza manifesta que, en aquestes àrees, la resistència ha passat de ser pública a ser més invisible per tal d’evitar la ferotge repressió contra els activistes no-violentes.

Dins d’aquests moviments de resistència, les dones hi tenen un rol destacat. Pel que fa a la tasca de cures, per exemple, amb entitats com el Center for Women’s Perspective, que fa un treball molt important i ha creat una xarxa de suport psicosocial a dones víctimes de violència sexual. També pel que fa a tasques d’evacuació, que han liderat entitats com la International Women’s League for Peace and Freedom, presents a les zones més calentes del conflicte.

Sense anar més lluny, la protagonista d’un dels vídeos en què ha fructificat el projecte és una dona que està coordinant tot el treball humanitari que s’ha dut a terme durant les setmanes d’assetjament a Sumi. “Vam ser testimonis de com es posava en contacte i intercanviava informació amb altres dones de Kherson i Melitópol per saber com s’estava organitzant la resistència a l’ocupació allà i preparar-se en cas que les tropes russes ocupessin Sumi”, descriu l’investigador de NOVACT. 

Una alternativa més efectiva que la via militar

Davant de tot plegat, un interrogant: és il·lús plantejar accions pacifistes i no-violentes en un context de crims indiscriminats, èxodes massius i màxima violència com el que es viu a Ucraïna? L’experiència d’Ucraïna demostra que, enfront del suport militar i l’enviament d’armament pel qual s’ha optat des d’Occident, la resistència no-violenta per confrontar l’ocupació s’ha erigit en una alternativa efectiva. 

No és la primera vegada que passa. Daza recorda que hi ha molts informes i estudis que demostren que l’acció no-violenta i la desobediència civil són efectives per a la transformació de conflictes o per la lluita contra règims autoritaris.

No obstant això, adverteix l’investigador, la indústria militar és molt poderosa i compta amb sistemes d’informació i altaveus molt potents que volen demostrar que en una situació de guerra l’única opció passa per lluitar amb les armes. “Qui desacredita la lluita no-violenta és perquè té interessos a l’altra banda”, sentencia.

Ara bé, si donem un cop d’ull al que passa a Ucraïna, Daza ho té clar: “El que estem veient és que l’acció no-violenta és més efectiva que la via militar per protegir la població i lluitar contra la invasió, i també per crear espais de diàleg i d’interpel·lació amb l’adversari”, apunta, i rebla: “aquests moviments estan sent capaços de plantar cara al tercer exèrcit més poderós del món, i pensem que tot això no s’està explicant prou”.

En aquest sentit, creu que des dels moviments pacifistes i des d’Europa no s’ha conreat prou el terreny per construir la pau i s’han perdut oportunitats per prevenir el conflicte, per exemple, donant suport als moviments de drets humans i de pau dins de Rússia.  

Per això, un dels propòsits del projecte també és capitalitzar l’experiència d’Ucraïna per tal que serveixi per a altres lluites. “Necessitem acumular més experiències d’acció no-violenta en contextos de guerra armada, però el cas d’Ucraïna ens demostra que no només és possible una via alternativa a les armes, sinó que pot arribar a ser més efectiva que la militar”, conclou Felip Daza.