La Time Use Week reivindica el dret al temps per a tothom

“No em dona la vida”, “vaig tard a tot” o “no tinc temps per a mi” són expressions que, qui més qui menys, ha utilitzat o ha escoltat repetidament. Gairebé les podríem considerar frases fetes en una societat en què el malestar amb l’organització horària i l’esgotament creixen a passos de gegant. 

Enfront d’aquesta situació, reivindicar el dret al temps per millorar la salut, la sostenibilitat i l’equitat entre persones emergeix com una necessitat urgent a la qual cal donar resposta. Així doncs, el dret al temps s’evidencia cada cop més com un dret de la ciutadania per trobar un nou equilibri que resulti en una millor qualitat de vida i en una via per promoure la igualtat. 

Gaudir del dret al temps suposa recuperar el control sobre com gestionem el nostre temps, tant en l’àmbit individual com col·lectiu; i implica la capacitat d’autodeterminació sobre l’ús del propi temps, sense imposicions externes. 

Amb tot, avui aquest dret es distribueix de manera desigual entre la ciutadania i la pobresa del temps, en totes les seves formes, ha esdevingut una realitat arreu, però afecta més determinats col·lectius, com les persones més vulnerables o les dones. A més, informes com el de pobresa del Parlament Europeu afirmen que la pobresa del temps impacta sobre entre el 20 i el 30% de la població europea amb persones dependents a càrrec, un percentatge que s’eleva fins al 50% en el cas de Llatinoamèrica. 

En aquest context, que té implicacions directes en àmbits com la salut de les persones, la igualtat o la productivitat, convé treballar perquè el dret al temps sigui reconegut com un dret de la ciutadania. Amb el propòsit de garantir aquest dret, l’octubre del 2021 es va articular la Declaració de Barcelona, en què 75 institucions mundials de referència en polítiques del temps, incloent-ne quinze de catalanes, es van comprometre a acomplir un pla de treball per desenvolupar les polítiques del temps i el dret al temps en els àmbits urbà, regional i europeu. 

Tres anys després, és hora de fer balanç, i no hi ha millor escenari per fer-ho que la Time Use Week, l’esdeveniment més rellevant a escala global per a la promoció del coneixement i la divulgació de pràctiques sobre polítiques del temps. La desena edició se celebra entre el 21 i el 25 d’octubre, en format híbrid, a Barcelona i arreu de Catalunya. 

Sota el títol ‘Avancem en el dret al temps per a tothom’, la Time Use Week servirà per rendir comptes al voltant de la feina que s’ha acomplert fins al moment, actualitzar el compromís amb la Declaració de Barcelona –amb la incorporació de prop d’un centenar de noves organitzacions– i presentar un nou pla de treball 2024-2026 per continuar avançant en el reconeixement del dret al temps de totes les persones.

📣The #TimeUseWeek is around the corner!
From 21-25 Oct. in Barcelona and online #TUW2024 brings together local and regional leaders, academics, businesses and citizens to help advance the #righttotime for everyone!
🗓️Explore the schedule and register! 👉🏽 https://t.co/dQMy7gNY0f pic.twitter.com/Tkn9jUq3G2

— Time Use Initiative - TUI (@TimeUseInit) October 15, 2024

En aquesta desena edició de la Time Use Week hi participen més d’un miler de persones de tot el món, que podran gaudir, entre altres, d’unes quaranta ponències –en format presencial i en línia– i més d’una vintena de sessions especialitzades, tallers pràctics i debats, així com de la implementació de cinquanta iniciatives transformadores pel que fa als usos del temps que s’han dut a terme a Catalunya per part d’organitzacions del teixit social i productiu. 

Satisfacció per la feina feta 

Pel que fa a la feina feta, des de les impulsores de la Declaració de Barcelona s’ha expressat la seva satisfacció per les actuacions dutes a terme, en el marc del primer pla de treball que va sorgir de la Declaració de Barcelona per al 2022 i 2023.

Pel que fa als àmbits urbà i regional, destaca la creació del Concepte Capital Mundial de Polítiques del Temps, que va estrenar Barcelona el 2022, reforçant el seu paper capdavanter com a ciutat compromesa amb la defensa del dret al temps. A la capital catalana l’han seguit Bolzano, el 2023, i Estrasburg, el 2024. 

Entre les fites assolides també s’ha remarcat el desenvolupament d’una Agenda Urbana i Regional del Temps, des d’on s’han compartit exemples de bones pràctiques pel que fa a polítiques del temps en àmbits com la conciliació, la mobilitat o la governabilitat del temps nocturn, entre altres. 

A escala europea, s’ha actuat en diversos fronts i el 2022 es va presentar una proposta a la Comissió Europea per abolir el canvi d’hora estacional, amb base científica i elaborada per persones expertes, i establir un horari natural a Europa que tindria efectes beneficiosos en la salut de les persones, l’estalvi energètic i l’economia, entre altres. També s’ha elaborat un document de posició política per caminar cap a una organització equilibrada del temps de treball a nivell global.

Alhora, s’han exposat els avenços en el reconeixement del dret al temps, especialment en l’àmbit de la igualtat, fixant la problemàtica de la pobresa del temps i presentant els beneficis que implicaria per a la ciutadania una millora en aquest sentit. 

“Fa tres anys sembla impossible aconseguir el que hem aconseguit i estem molt contentes que cada vegada se sumin més organitzacions”, ha declarat la Marta Junqué, directora de l’entitat Time Use Initiative, qui ha volgut posar en valor la incorporació d’un centenar d’organitzacions en el compromís per garantir el dret al temps a la ciutadania.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Marta Junqué (@martajunque)

Entre aquestes incorporacions hi ha, per exemple, l'Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals Units –que treballa per implantar la jornada laboral de quatre dies–, així com noves organitzacions, regions i ciutats disposades a remar a favor del reconeixement del dret al temps.

Precisament, l’Alba Barnusell, presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, ha destacat que “els municipis són agents claus en aquest repte i per això, enguany hem volgut presentar la Guia de plans locals d’organització del temps en el marc, un recurs que ens ha de permetre reconèixer, promoure, facilitar i fer possibles polítiques del temps planificades, coordinades i efectives als municipis de la província de Barcelona”.

Un nou i ambiciós pla de treball que suma més compromisos

Una de les principals comeses d’aquesta desena edició de la Time Use Week ha estat exposar el nou pla de treball 2024-2026, que s’ha fixat objectius en quatre grans àrees de treball. 

Així, es pretén fer efectiu el dret al temps des dels ens locals i regionals com a via per millorar la igualtat i el benestar, tant individual com col·lectiu. Aquesta perspectiva posa èmfasi en la necessitat de garantir que tothom pugui disposar de temps de qualitat, no només com un dret bàsic, sinó també com una eina per promoure la justícia social. 

A més, es vol fomentar una col·laboració més estreta entre el món acadèmic, especialment les investigacions sobre els usos del temps, i les polítiques públiques que aborden aquesta qüestió. L'actual disponibilitat de dades de les noves enquestes d'usos del temps brinda una oportunitat valuosa per desenvolupar estratègies informades i efectives.

D'altra banda, es proposa implementar accions concretes que permetin aconseguir una organització equilibrada del temps dedicat a la feina, la vida personal i la família. Aquestes mesures són essencials per garantir que les persones puguin gaudir d'un repartiment equitatiu de les seves responsabilitats i activitats. 

Finalment, es vol avançar en el reconeixement del dret al temps com una dimensió clau de la igualtat, promovent-ne una aplicació més àmplia i efectiva en tots els àmbits de la societat. Perquè, com ha fet palès reiteradament la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE), la pobresa de temps afecta de manera significativa les dones, arran de la seva major dedicació al treball no remunerat, com les tasques de cures i de la llar.

En aquest sentit, l’Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i una de les ponents de l’acte, ha assenyalat que “independentment del temps disponible, les dones dediquen més del doble del temps al treball no remunerat que els homes; per això, des del Departament d’Igualtat i Feminisme apostem per polítiques que ens permetin assolir la corresponsabilitat en el treball no remunerat com les cures i les tasques de la llar”.

En la mateixa línia, la Gemma Badia, consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha assegurat que “en aquesta nova etapa de desplegament de la Declaració de Barcelona, centrarem els nostres esforços en la promoció de la igualtat efectiva en la distribució del temps entre homes i dones involucrant activament ajuntaments i el sector empresarial i productiu de la nostra metròpolis dins el marc del Pacte Metropolità pel Dret al Temps.”

Sigui com sigui, des de la Time Use Week volen remarcar una evidència: els usos del temps actuals són poc saludables, agreugen les desigualtats existents i no ajuden ni a augmentar la productivitat empresarial ni a la sostenibilitat del planeta. Capgirar aquesta situació i avançar en el reconeixement del dret al temps és una tasca transversal que reclama canvis estructurals i la implicació activa de molts sectors i agents socials i econòmics.