La Delegació catalana a Colòmbia, impulsada per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i formada per parlamentàries, institucions i entitats socials, ha publicat l'informe 'La violència de la Força Pública vulnera els drets fonamentals en les protestes del Paro Nacional', després de la seva visita al país a finals del mes de juny. La voluntat de la Delegació era comprovar les denúncies realitzades per organitzacions i moviments socials davant la repressió de les manifestacions pacífiques del Paro Nacional.

El Paro Nacional fa referència a una sèrie de protestes iniciades l'abril d'aquest any en diverses localitats de Colòmbia, amb l'objectiu de denunciar la pujada d'impostos i la reforma sanitària proposada pel govern d'Iván Duque.

Accentuades per l'ús desproporcionat de la força per part de la Policia Nacional, les mobilitzacions van aconseguir tombar el projecte de reforma tributària, que pretenia incrementar l'IVA en aliments bàsics, i enretirar el projecte de reforma de prestació de serveis de salut, que tendia a la privatització i assegurava l'entrada d'empreses transnacionals.

Però, en un context on les desigualtats estructurals i històriques persisteixen, agreujades per l'impacte de la pandèmia i per les violacions de l'Acord de Pau, la població colombiana segueix als carrers reivindicant els seus drets. La situació és crítica: segons la Confederació Intersindical, des de les firmes de l'Acord de Pau entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el Govern l'any 2016, nou-cents líders defensors de drets humans i tres-cents exguerrillers que havien deixat les armes han estat assassinats.

L'informe de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia constata que el país viu un règim autoritari disfressat de democràcia amb uns nivells de violència per part de l'estat colombià que gaudeixen d’una impunitat absoluta. A més de denunciar que no es garanteix el dret a la vida, la integritat, la llibertat d'expressió o la reunió i manifestació pública, la Delegació fa una aproximació acurada de la repressió de les protestes, denunciant les desaparicions forçades, el paramilitarisme urbà i la violència sexual contra les manifestants.

"El document també recull una falta de garanties de participació política i democràtica, a més d'un tractament de guerra de les protestes", sosté Jordi Campabadal, integrant de la Delegació i membre de la Intersindical-CSC, entitat que forma part de la Taula. En definitiva, la Delegació destaca la necessitat d'assegurar el dret a la protesta pacífica com un dels pilars de la democràcia, de trobar una solució negociada al conflicte basada en el diàleg i d'implementar l'Acord de Pau.

La resposta i responsabilitat internacional

Conscient de la responsabilitat internacional en el conflicte colombià, la Delegació considera necessari incidir en quins passos poden donar-se des de Catalunya, l'Estat espanyol i la Unió Europea per revertir la situació. És imprescindible posar el focus en el context colombià, però també s'ha de responsabilitzar les institucions i administracions en la perpetuació del conflicte violent al país.

Per començar, l'Estat espanyol és considerat un destacat proveïdor d'armes i material antidisturbis per a Colòmbia, i organitzacions com Amnistia Internacional o Oxfam Intermón exigeixen que suspengui la seva comercialització. A més, el president Iván Duque ha estat condecorat a Espanya i ha firmat tractats de col·laboració empresarial per beneficiar la inversió recíproca, on moltes d'aquestes multinacionals espanyoles estan relacionades amb violacions de drets sindicals, laborals i mediambientals a Colòmbia.

Davant d'aquest context, l'informe insisteix a dirigir-se especialment a les institucions perquè revisin les seves relacions amb el Govern. "No entenem què més ha d'arribar a passar al país perquè el context internacional prengui mesures", declara Campabadal.

És cert que a escala mundial s'impulsen projectes de cooperació, intervencions i programes d'acollida en solidaritat amb la població colombiana, però aquests esforços queden anul·lats. "No serveix de res donar suport al procés de pau i a les organitzacions de drets humans, sí per una altra banda es contribueix a perpetuar el conflicte", afegeix l'integrant de la Confederació Sindical Catalana.