La violència amb què l’huracà Mitch va impactar a Centreamèrica l’octubre del 1998 va remoure consciències a tot el món. També a un petit grup de bombers catalans, que van viatjar al país per donar un cop de mà i van establir-hi uns lligams que es mantenen avui. Aquest grup va fundar Acció Solidària i Logística (ASL) per donar continuïtat a la tasca que van desenvolupar al país.

Més de dues dècades després, l’entitat, amb seu a Sant Just Desvern, ha crescut i ha ampliat el seu radi d’acció a molts altres països. Coneixem una mica més l’associació i la tasca que du a terme de la mà de la Bet Coll-Vinent, responsable de comunicació, i la Marta Ventura, tècnica de projectes de l’entitat.

Acció Solidària i Logística (ASL) sorgeix en resposta a una emergència.

Marta Ventura (M.V): L’associació va néixer el 1999, arran del pas de l'huracà Mitch per Hondures, per la inquietud d'un grup de bombers de Barcelona que es va organitzar per viatjar fins allà a donar un cop de mà. Van participar en tasques de rescat i suport logístic al cos de bombers del país.

Els lligams amb Hondures es van mantenir i ampliar.

M.V: Sí, a partir d’aquesta primera intervenció el grup es va plantejar crear una associació de forma legal, amb l’objectiu de seguir col·laborant amb Hondures. El vincle que van crear amb el cos de bombers d'allà va permetre seguir fent accions i col·laboracions, com enviaments puntuals de material de bombers i nous viatges cap allà. Aleshores, vam començar a identificar noves propostes a nivell educatiu i sanitari al país i ens vam posar a treballar. I un temps després, ja vam ampliar la nostra acció a altres països.

Així, ASL té un fort lligam amb el cos de bombers.

M.V: Efectivament, el mateix grup de bombers que va viatjar a Hondures per ajudar arran del pas del Mitch és qui va fundar l'ONG, i molts d’ells segueixen avui a la junta directiva. A banda, bona part dels nostres associats vénen de grups de bombers de diferents parts de Barcelona i de Catalunya.

Quina és la missió de l’associació?

Bet Coll-Vinent (B.C): El principal objectiu d'ASL és proporcionar suport tècnic i logístic a aquells països en vies de desenvolupament on identifiquem que hi ha una necessitat concreta. Vam començar a treballar a Hondures, però després vam diversificar les nostres línies d'actuació. Ara estem treballant també al Senegal i als Balcans, entre altres.

I les principals línies d’actuació de l’entitat?

B.C: Fem cooperació al desenvolupament i actuació en emergències, són les nostres dues principals línies d’actuació. Als Balcans, per exemple, ara estem en un projecte d’actuació en casos d'emergència i treballem amb una ONG que actua allà, que és No Name Kitchen. Hi col·laborem al màxim enviant diners, menjar, roba i tot el que necessitin perquè després ells puguin distribuir-ho a famílies i persones que estan campant com poden per intentar entrar en territori de la UE.

I pel que fa a la cooperació al desenvolupament?

B.C: En aquest sentit tenim, per exemple, els projectes d’Hondures i el Senegal. En el cas d’aquest últim tenim en marxa un projecte per empoderar les dones que treballen a les hortes perquè tinguin més recursos i més eines per poder emancipar-se econòmicament i laboralment.

Heu centrat molts esforços en la construcció d’infraestructures sanitàries i educatives.

M.V: Sobretot quan vam començar a Hondures ens vam centrar molt en el tema d’infraestructures en aquests dos àmbits, és a dir, ajudar a construir centres de salut i petites escoles. Allà, els governs locals estan una mica més consolidats que a altres països on hem treballat com el Senegal o el Nepal, per exemple. I és clar, poder comptar amb els governs locals, que també fan aportacions i es comprometen a fer el manteniment d'aquestes infraestructures, va fer que ens centréssim més en aquest tipus de projectes.

Però la tasca d’ASL va més enllà d'ajudar a construir una infraestructura.

M.V: Exacte, a Hondures hem pogut treballar en el tema de les infraestructures per aquesta implicació dels governs locals. Si no és així, la sostenibilitat d’aquests projectes és complicada. Ara bé, en altres projectes on és la població local qui s'ocuparà de mantenir el que s’ha fet és imprescindible fer formació, tant pel que fa al manteniment com la gestió posterior de qualsevol equipament que estem reforçant.

Treballeu braç a braç amb organitzacions locals dels països on esteu presents.

M.V: Sí, és així. No obstant això, és cert que en alguns casos aquestes organitzacions són força dèbils, com al Nepal o al Senegal. No estem parlant d’organitzacions fortes, acostumades a treballar en cooperació. Per això ens ajuda molt tenir presència al terreny a través dels nostres tècnics.

En quins països teniu o heu tingut presència?

B.C: Actualment els països on tenim projectes actius són el Senegal, Hondures, el Nepal i també a la zona dels Balcans.

M.V: I com que tenim aquesta branca d’actuació en emergències hem treballat puntualment a molts altres països com Moçambic, quan van patir l’efecte dels huracans; a Haití, arran del terratrèmol que va sacsejar el país; o a Guatemala, amb l'erupció del volcà Fuego. Com que tenim un grup de voluntaris de l'àmbit dels bombers, hem enviat els nostres professionals a col·laborar a molts països quan hi ha hagut alguna emergència.

Com decidiu on intervenir i desenvolupar els vostres projectes?

M.V: Pel que fa a actuacions en emergències, en primer lloc ho decidim en funció del finançament del qual podem disposar. Quan ho hem de fer amb fons propis, estem molt limitats, però també ho hem fet, a Guatemala per exemple. En l’àmbit de les emergències el nostre soci principal acostuma a ser el Fons Català de Cooperació. Així, quan hi ha una emergència i valorem que hi podem personal de forma ràpida i eficient, contactem amb el Fons Català per si ens poden donar suport. Si no, valorem si ho podem fer pel nostre compte i ho decidim.

En aquests casos decidir ràpid és clau.

M.V: Sí, intentem ser tan ràpids com sigui possible perquè les emergències no poden esperar. Ara bé, també hi ha països que no accepten l'ajuda internacional o ja tenen personal i el que necessiten són més aviat diners o suport logístic. Aleshores fem enviaments de material, de roba, o el que calgui.

Un dels vostres projectes principals és el del Senegal, en què consisteix?

B.C: En primer lloc, abans d'iniciar el projecte vam identificar quines eren les necessitats i demandes de les comunitats locals d'allà. Sobre el terreny hi tenim l’Adama, un expatriat que és d'allà, però va estar vivint molts anys a Catalunya. És ell qui fa aquesta feina d’identificar les necessitats i fer seguiment del projecte.

Tenir una persona al país és una gran ajuda.

B.C: Sí, estem en contacte constant i directe i així és molt més fàcil actuar, sense haver d’estar pendents de si podem enviar-hi voluntaris o anar-hi nosaltres. El que estem duent a terme al Senegal és un projecte a les hortes comunitàries, que té com a objectiu dotar a les dones d'aquella zona de més independència econòmica i laboral. La idea és que elles, amb els seus cultius, puguin organitzar-se i estalviar diners per a la seva família i per a elles mateixes, per fer la seva vida.

A banda de la part pràctica, és a dir, de tot el que és cultivar i recollir els fruits, també tenim tota la línia de formacions, que és molt important per a la sostenibilitat del projecte.

Es tracta de donar eines a la població local.

M.V: Exacte, dotar d’eines i formar la població local és fonamental per sostenir projectes. Si aprenen noves tècniques de cultiu o saben com estalviar els ingressos que reben, entre altres, després quan nosaltres acabem l'actuació elles podran seguir fent la seva tasca i ja no ens necessitaran. Però és cert que és un procés molt llarg. Ara comencem el nostre quart any i esperem donar-los el relleu definitiu.

Els resultats han estat bons?

M.V: N’estem molt satisfetes perquè ara aquestes dones estan organitzades: saben quan és el millor moment per regar, saben quins cultius són més eficients per fer-los tots a la vegada, recollir, adobar, deixar el camp reposar a la vegada. Les millores s’han notat molt: en aquest sentit, la seva productivitat ha augmentat un 500%.

A Hondures és on porteu més temps treballant.

M.V: Sí, hi hem dut a terme diferents projectes. Actualment, per exemple, hi tenim un projecte d’infraestructura que consisteix a millorar un centre d'atenció a infants amb discapacitat al municipi de Potrerillos, que és l’únic centre d’aquest tipus que hi ha a la zona. També estem treballant per rehabilitar escoles i centres sanitaris que van quedar malmesos arran del pas dels huracans Eta i Iota.

Hi ha alguna intervenció que us hagi marcat especialment com a entitat?

M.V: Els projectes que hem pogut dur a terme en el marc de la crisi dels refugiats a Grècia han estat molt importants per a l’entitat. El tema va esclatar a nivell mediàtic el 2016, que va ser un any difícil per a nosaltres, però també reconfortant per la feina feta. Vam estar treballant un any i mig a la zona, fins que les autoritats ens van deixar.

Per a ASL va suposar un augment molt gran de socis --vam passar de 150 a uns 300-- i va haver-hi un increment de gent que volia col·laborar i fer de voluntaris. Sens dubte ha estat l’emergència que més impacte ha tingut a l’associació.

La resposta d’ONG petites en emergències és efectiva, malgrat les limitacions?

B.C: En una situació d’emergència qualsevol mena de resposta sempre és positiva. En el nostre cas, som una entitat petita, i és cert que depenem molt del finançament, però podem actuar amb rapidesa i agilitat en situacions d’aquest tipus. Tenim facilitat per conèixer de primera mà les necessitats i reaccionar amb celeritat si se’n generen de noves i reenfocar els projectes si cal.

Quina importància tenen els voluntaris a l’associació?

M.V: Són la nostra primera font de treball. Arran del creixement que vam experimentar el 2016 vam poder contractar una persona tècnica, però fins aleshores havíem funcionat 100% amb voluntariat, tant per la feina administrativa com per la feina en terreny. La llàstima és que ara no podem viatjar per la Covid, però ja tenim molta gent disposada a fer-ho, el nostre voluntariat és molt actiu.

A banda de les limitacions ja conegudes, heu tret algun aprenentatge de la pandèmia?

M.V: Ens ha limitat, més que qualsevol altra cosa. Nosaltres principalment treballem fora de Catalunya, però aquí també fem activitats com exposicions, xerrades a escoles, tallers, participem a fires, etc. Això ens permet estar en contacte amb la població d'aquí, sensibilitzar, fer xarxa i fomentar l'esperit crític. Tot plegat ha quedat aturat i costa més arribar a la gent, falta aquest contacte.

L’afectació als països on teniu gent sobre el terreny ha estat molt gran?

M.V: Sí, vam haver d’aturar els projectes que teníem en execució normal perquè allà, tant al Senegal com a Hondures, també es va confinar la població. Aleshores vam iniciar una línia d'assistència bàsica pel que fa al tema de mascaretes, productes d’higiene, repartiment d'aliments a zones aïllades i actuacions d'emergència, sobretot enfocades a la situació derivada de la Covid.

Com podem col·laborar amb ASL?

B.C: De moltes maneres, des de fer-se soci a col·laborar puntualment amb aportacions econòmiques, per exemple. També fent difusió de l’associació per ajudar-nos a aconseguir més visibilitat i facilitar així l’accés a finançament, la posada en marxa de nous projectes i ampliar els voluntaris. Nosaltres tenim la seu a Sant Just i estarem encantats de rebre qualsevol persona que vulgui col·laborar o ser voluntari.

Quins són els reptes de futur d’ASL?

B.C: Ara mateix al Senegal estem identificant noves propostes, a Hondures seguirem treballant en el mateix sentit, sempre pendents que no hi hagi una nova emergència. Ens conformem amb seguir treballant a poc a poc, com sempre hem fet. Òbviament, també ens agradaria seguir creixent en socis i reprendre les accions aquí a Catalunya, entre altres. I poder celebrar el nostre 20è aniversari, que va ser l'any passat i no ho vam poder commemorar com cal.