L’any 2022 destaca per la sacsejada que ha provocat a Europa la invasió de Rússia a Ucraïna. Una confrontació que se suma als més de cinquanta conflictes bèl·lics actius que pateix el món, i que ha derivat en una greu crisi socioeconòmica i de subministraments que fa trontollar la societat europea i, de retruc, la mundial. Entitats defensores de la pau, com la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), treballen per formar, ensenyar i cultivar una cultura de pau.

A través de diferents activitats i accions per a tots els públics, des d’infants i joves fins a adults, Unipau fa trenta-vuit anys que treballa en l’educació per la pau i en la cooperació internacional. La lluita contra la despesa abusiva de la indústria armamentística i les polítiques d’acollida de persones refugiades són algunes situacions marcades en vermell a la seva agenda. Hem parlat amb la Neus Sotomayor, presidenta de l’entitat, per conèixer més a fons la tasca d’Unipau i fer una radiografia de l’actualitat.

Avui, vivim una situació d’augment de conflictes bèl·lics. El més recent entre Rússia i Ucraïna ha sacsejat Europa. Des d’Unipau, com esteu vivint aquest any 2022?

L’estem vivint com tots, crec, amb preocupació, d’una manera compartida amb la majoria del moviment per la pau. Al mes de juny, en el moment de la cimera de l’OTAN a Madrid, vam elaborar un comunicat, conjuntament amb altres entitats de pau, on plasmàvem deu punts imprescindibles a treballar.

El que ens preocupa és el canvi de paradigma, de discurs. Es justifica la presència de la guerra, es fomenta la política de blocs enfrontats i, sobretot, la situació ens està portant a una carrera armamentística. No tenim una concepció del món humanista i pacifista amb les persones, sinó que parlem d’un planeta on l’enriquiment a costa, sobretot, de la venda d’armes, és el que prima.

Per què és important continuar exposant, ara més que mai, el discurs pacifista?

És important mantenir el discurs pacifista perquè, com deia el filòsof Vicent Martínez Guzman, un pacifista que per a tots nosaltres és un referent, “els pacifistes són els realistes”. Al final, tots sabem que l’única manera de resoldre els conflictes és a través d’una solució pactada, una solució raonada amb l’anàlisi de les causes i de les conseqüències que deriven d’un enfrontament bèl·lic, i arribant a un acord.

Les batalles i la violència només ens portaran més dolor, més morts, més ferits i, al final, tot s’haurà de resoldre per la via pacífica. Per tant, la realitat és aquesta: per resoldre un conflicte és imprescindible analitzar les causes, les conseqüències, veure què està passant, qui està patint i quins són els fets amb els quals podem arribar a entendre’ns.

Seguint aquesta línia, és imprescindible fomentar una educació basada en la no-violència i la cultura de pau?

Això és fonamental i és el que cada vegada hem de combatre més, per dissoldre aquest discurs bel·licista, de blocs i d’enemics. Hem de treballar per educar i educar-nos, cuidar-nos els uns als altres. Torno a fer referència a Vicent Martínez Guzmán, que sempre deia que les persones tenim la capacitat de fer el mal, però també tenim, i ho demostrem en el dia a dia, la capacitat de fer el bé.

Cuidem els nostres pares, germans, amics, família… ens cuidem constantment. Tots tenim aquesta capacitat. Per tant, es tracta de desconstruir la capacitat de fer-nos el mal, per construir, educar i ensenyar la capacitat de fer-nos el bé, que és la que ha de primar a la societat i a la nostra vida.

Quins factors destacaries com a essencials per aprendre i formar part del canvi?

N’hi ha de diferents que hem de tenir en compte en aquest procés de formació: la tolerància al diferent, la no-discriminació, la capacitat de desmuntar estereotips, fomentar la convivència… hi ha múltiples variants que faran que treballem per una cultura de pau i per cuidar les persones.

Parlem d’actualitat. Els pressupostos militars són una despesa pública que cada país dedica a la indústria armamentística. Quina és la situació actual?

Espanya ha pactat aquest any augmentar la despesa militar en un 2%, això suposa duplicar-la. A l’Índex de Pau Global es constata que el PIB mundial augmentarà la despesa militar un 10%, una xifra que suposa un 12,4% més que l’any anterior. És molt el que s’està augmentant en despesa militar. Sembla que tot va cap aquí, tot s’enfoca cap a un creixement de la despesa militar i el que suposa d’enriquiment. En canvi, les polítiques que Espanya dedica a la cooperació no arriben al 0,25%.

Al final, la despesa militar no ens portarà a solucionar res. Només aporta creixement a la indústria armamentística. Sabem que tenim molts fronts pels quals cal actuar, començant per l’emergència climàtica, la crisi socioeconòmica, les polítiques de seguretat col·lectiva, de drets humans i de desenvolupament social. Hi ha molts altres elements als quals es podrien destinar aquests diners i que són absolutament més necessaris per al benestar de les persones.

"Espanya augmentarà la despesa militar en un 2%. Les polítiques que dedica a la cooperació no arriben al 0,25%"

Europa s’ha mobilitzat per acollir un gran nombre de persones refugiades d’Ucraïna. Com creus que s’han gestionat les polítiques d’acollida?

La veritat és que les polítiques organitzades pels ucraïnesos han estat totalment diferents de les utilitzades amb persones refugiades d’altres ètnies. Europa ha tingut una actitud de portes obertes, de facilitar documentació i escolarització… i ens sembla molt bé, ens sembla fantàstic. Això demostra que es pot fer i que és la manera de cuidar-nos als uns als altres, de tractar les persones que fugen del seu país.

Fins ara, semblava que era impossible acollir persones i ara, amb la guerra d’Ucraïna, s’ha demostrat que no. Tenim els mitjans possibles per dur a terme aquests processos, gràcies a les polítiques d’acollida i acompanyament de les refugiades, no només per les d’Ucraïna. Ens sembla molt bé que tothom s’hi hagi bolcat.

Realment, quin és el paper d’institucions com l’ONU?

Jo crec que no tenen el paper tan important que haurien de tenir. Jo seria molt partidària que l’ONU tingués un paper molt més rellevant. Entre aquesta i l’OTAN, al final, qui hauria d’estar agafant un paper mediador en el conflicte entre Rússia i Ucraïna és l’ONU.

Fa uns anys, recordo quan hi havia una campanya anomenada ‘ONU 20-21’, pensada en una reforma de la institució que li donés més poder, precisament, de cara als anys 2020 i 2021. Estem al 2022, tot això ja ha passat i l’ONU continua igual o pitjor, en comptes d’agafar, cada vegada més, un paper més important, més diplomàtic, d’intervenció. Jo l’he trobat a faltar en tot el desenvolupament d’aquest conflicte i m’agradaria que el tingués.

En un context mundial afectat per les guerres, iniciades per culpa de les violències estructurals, de quina manera veieu el futur? Hi ha esperança de millora?

A mi m’agradaria dir-te que sí, però ara mateix no soc molt optimista. El canvi cap a la justícia global és molt important, i és un progrés que comprèn grans temes com, per exemple, la lluita contra el discurs militarista, és a dir, contra la militarització de la societat. Cal combatre l’emergència climàtica, una crisi que s’agreujarà encara més i que és fonamental per entendre-ho tot.

A més, actualment ja vivim una crisi de subministraments. La falta d’accés a les energies repercutirà, com sempre, en els més necessitats.

"Qui hauria d'estar agafant un paper mediador en el conflicte de Rússia i Ucraïna, és l'ONU"

Actualment, en quin punt es troba Unipau? En quines accions o projectes esteu treballant o col·laborant?

Tenim una sèrie de projectes a què donem continuïtat des de fa molts anys. El nostre eix principal és l’educació per una cultura de pau, en persones adultes, joves i infants. Duem a terme diferents activitats, com són el Curs d’Estiu, el que va ser el naixement de la nostra entitat; el Seminari d’Hivern; espais de reflexió com les Nits Temàtiques… Organitzem, a més, activitats de sensibilització, com el dia de la No-violència.

Al marge de les activitats per a adults, tenim un programa molt ampli d’educació per a joves, amb dues branques: una per a l'alumnat de primària i un programa per a secundària, que treballem a diferents poblacions de Catalunya. Les educadores d’Unipau ho organitzen conjuntament amb els professors d’instituts. Col·laborem també amb la Federació d’ONG, el Consell de Foment de la Pau, la Xarxa Solidària de Sant Cugat, entre moltes altres.