Pol Ferrús: "Estem intervenint on veiem que no hi arriba ningú"

A quines necessitats vau donar resposta després del terratrèmol?

Vam crear l’associació per retornar l’ajuda que vam rebre per part de les persones nepaleses, que ens van cuidar durant una setmana mentre estàvem aïllats en diferents punts de la muntanya, fins que ens van rescatar i vam poder tornar vius aquí, a diferència de molta altra gent que no ho va poder aconseguir. Teníem clar que havíem de tornar al Nepal i començar a treballar. És molt complex arribar a un lloc i reconstruir habitatges particulars, per això vam decidir centrar-nos amb les estructures comunitàries; les escoles. Fins al moment hem aconseguit aixecar 3 escoles, hem distribuït material de construcció i hem organitzat nombrosos camps socioeducatius. Amb l’arribada del monzó vam tornar a Europa per seguir buscant finançament i persones que es sumin al projecte. Al novembre retornem al Nepal a seguir amb tots els projectes.

Vam crear l’associació per retornar l’ajuda que vam rebre per part de les persones nepaleses.

Per què vau decidir actuar dins del districte de Rasuwa?

El Parc Nacional del Langtang està dins del districte de Rasuwa, on ens va sorprendre el terratrèmol, i va ser un dels indrets més afectats on no hi quedava pràcticament res. Avui en dia, als pobles on estem treballant no hi ha cases, està tot a terra encara, i això que ha passat molt de temps. La gent s’ha fet refugis amb xapes d’alumini i pedra reciclada, però les condicions són molt lamentables. Per això vam decidir començar per aquest indret, un petit districte de 43.000 habitants a uns 160 km al nord de Katmandú. Estem intervenint on veiem que no hi arriba ningú. Volem treballar-hi i quedar-nos-hi, per això tenim el plantejament de fer intervencions a llarg termini.

Fins al moment hem aconseguit aixecar 3 escoles, hem distribuït material de construcció i hem organitzat nombrosos camps socioeducatius.

Quina és la situació actual al cap de més d’un any del terratrèmol?

És horrible. A més, la situació política del país ha estat molt inestable, amb un govern format recentment, una constitució nova, el bloqueig de la frontera amb la Índia durant mesos... Ofereix realment un panorama desolador.

Ho perdem de vista quan l’atenció mediàtica no hi focalitza.

Sí, a Haití ha passat el mateix i amb les persones refugiades també passarà. Ha deixat de ser el centre d’atenció, però nosaltres continuem amb la nostra lluita personal, que és d’on ha sorgit el projecte. Estem treballant de manera directa amb la gent per a què els infants puguin gaudir de l’oportunitat de tenir un espai on aprendre, on compartir, on estar... Un espai segur, que no es troba en la majoria de districtes afectats.  

Quina és la vostra manera de treballar sobre el terreny?

Nosaltres arribem als diferents pobles on treballem i ens reunim amb la comunitat local. Fem una valoració de les necessitats, normalment treballem refent l’escola i ens organitzem per distribuir el material que creiem que és necessari. Posteriorment organitzem els camps socioeducatius amb els infants, que és la manera d'aproximar-nos a totes les famílies i conèixer la realitat social del poble.  

Així doncs, us centreu en desenvolupar projectes per a infants i en arreglar estructures comunitàries.

Sí, considerem que és la millor manera d’ajudar a la comunitat: els nens són el futur del país. Ara estem treballant a un poble que es diu Manigaon, just a la zona limítrofa del Parc Nacional del Langtang, hi vam construir l’escola de preescolars i ara hi tornem al novembre a fer l’escola primària.

Organitzem els camps socioeducatius amb els infants, que és la manera d'aproximar-nos a totes les famílies i conèixer la realitat social del poble.

Quins projectes teniu en marxa i quins heu plantejat de cara el futur?

A l’agost hem desenvolupat un programa de musicoteràpia, ioga i activitats esportives a dues escoles de la zona. El nostre programa per l’hivern, primavera i principis d’estiu fins que arribi el monzó és continuar amb el projecte socioeducatiu, que ha tingut molt bona rebuda. Amb activitats de psicomotricitat, intel·ligència emocional, esport i jocs intentem interactuar amb els nens, moltes vegades amb missatges no verbals, basant-nos amb l’aprenentatge a través de l’experimentació.

Qui s’encarrega de mantenir els projectes que s’han engegat?

Procurem contractar sempre a gent local sota el sou estàndard de la zona, a part de comptar amb l'equip de voluntaris. Els voluntaris som nosaltres, ells necessiten  treballar.

De quines maneres es pot col·laborar amb el projecte?

Venir al Nepal, fer difusió i col·laborar econòmicament. Hem organitzat esdeveniments de sensibilització i a partir d’això la gent ens coneix i ens arriben donacions. Ara tenim un objectiu bastant gran, que és construir l’escola primària a Manigaon, per tant, necessitem recursos per fer-la realitat.