Reforma del reglament d’estrangeria: a qui ha beneficiat i qui n’ha quedat fora

Era una mesura molt esperada i exigida que, després de molts anys guardada en un calaix, finalment va arribar. El Govern espanyol va aprovar l’octubre de l’any passat la modificació del Reglament de la Llei d’Estrangeria, que cercava posar fi a l’escenari d’inseguretat jurídica i desprotecció en què es trobava el jovent migrat tutelat i extutelat al nostre país i fomentar així la seva autonomia i la igualtat d’oportunitats en els seus processos d’emancipació. 

La reforma, llargament reivindicada per les entitats que treballen amb aquest col·lectiu de persones joves, va entrar en vigor, a la fi, el 9 de novembre del 2021. Què ha passat d’aleshores ençà? Quin ha estat l’impacte real de la mesura? Qui n’ha quedat fora?

Des que es va fer efectiva la modificació, ja fa uns vuit mesos, el canvi pel que fa a la situació de les joves menors i extutelades ha estat molt rellevant. La Sara Agulló, advocada de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), explica a Xarxanet que la valoració de l’impacte de la mesura “ha estat molt positiu” de cara a aquest jovent, per a qui “s’ha obert un nou horitzó”. 

Hi coincideix plenament el Juantxo Gil, director de la Fundació Nazareth, una entitat catalana dedicada a l'acollida i formació cultural i humana d’infants i joves amb impossibilitat de convivència amb els seus familiars, qui assegura que amb aquest nou context “la vida d’aquest jovent ha fet un tomb i ara poden mirar el futur amb més esperança després de viure en una situació d’incertesa i de desesperació molt gran”. 

Una reforma que ha beneficiat més de nou mil joves

Entre els temors i les reserves que manifestaven les entitats quan es va aprovar la reforma, un dels més comuns era que els procediments per regularitzar la situació del jovent fossin prou àgils i promptes. Així ho requeria la situació crítica de milers de joves abocats a situacions d’exclusió i vulnerabilitat, que esperaven aquest canvi amb neguit i angoixa. “No vull que em donin diners, només vull tenir les mateixes oportunitats que els altres i que em deixin treballar”, recorda el Juantxo Gil que li deia un dels joves extutelats de la fundació.

Des de la FEPA i la Fundació Nazareth remarquen que, en aquests primers mesos, els procediments i les tramitacions, majoritàriament, han funcionat bé i de manera prou àgil. Tanmateix, explica la Sara Agulló, és cert que tot just aprovada la mesura es va crear un cert efecte embut per l’elevada quantitat de sol·licituds, però la realitat és que moltes d’aquestes joves han pogut accedir, recuperar o renovar els seus permisos de residència i han quedat habilitades per treballar.

Si donem un cop d’ull a les últimes dades facilitades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en els primers sis mesos d’ençà de la reforma, amb el nou marc jurídic s’han concedit d’autoritzacions a més de 9.300 persones, entre les quals hi ha unes 3.500 menors i prop de 5.800 joves extutelades. A més, en aquell moment hi havia uns 1.200 expedients pendents de tramitació. Això significa que, en aquest mig any de vigència, el canvi ha beneficiat al voltant del 60% de les 15.000 persones a qui es va preveure que afavoriria la norma. 

Són xifres homologables a les de l’informe elaborat per la FEPA i entitats especialitzades en l’atenció al jovent extutelat d’origen estranger quan es van complir quatre mesos de l’entrada en vigor de la reforma i que va analitzar prop de dos mil expedients de persones joves d’origen estranger extutelades. Segons l’estudi, que fa palès l’impacte positiu que ha tingut la reforma en el col·lectiu, entre el 9 de novembre del 2021 i l’1 de març del 2022, un 61% dels casos es va resoldre favorablement, el 28% es trobava en tràmit i només el 3% es van denegar. 

Amb tot, el document no vol passar per alt la diversitat de criteris existents entre les Oficines d’Estrangeria de les diferents províncies pel que fa a qüestions com les tramitacions d’ofici de cert tipus de sol·licituds, la interpretació del nou text legal i els terminis de resolució, vigència i tipus d’autorització concedida. En aquest sentit, per al Juantxo Gil urgeix “unificar i homogeneïtzar els criteris de les diferents oficines d’estrangeria territorials perquè tot quedi molt clar”. Igualment, s’han evidenciat una falta de comunicació entre el Ministeri i aquestes oficines.

Un nou marc per sortir del laberint burocràtic

En conseqüència, no hi ha dubte que la modificació del Reglament d'Estrangeria ha impactat molt positivament en el present i el futur de milers de joves tutelades i extutelades. Moltes d’elles havien perdut els seus permisos de residència per culpa d’uns requisits del tot inassumibles que imposava l’Administració. 

A tall d’exemple, per renovar l’autorització s’exigia acreditar uns recursos propis mensuals de 2.151 euros, l’equivalent al 400% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), mentre que actualment es demana una quantitat corresponent a l’Ingrés Mínim Vital (IMV), és a dir, 469,93 euros.

Aquestes traves abocaven les joves a un atzucac burocràtic, amb la incertesa, la desesperació i el dany a la salut mental que això comporta. “Bona part d’aquest jovent ja venia de situacions de molta vulnerabilitat als seus països d’origen i arriba aquí amb una sèrie d’idees preconcebudes que després no són reals, com que podrà treballar ràpidament i enviar diners a la seva família, i aquesta frustració acaba derivant en una angoixa i una por difícils de gestionar”, expressa Gil en conversa amb Xarxanet.

En aquest sentit, la reforma també ha tingut un cert efecte alliberador per a les entitats i professionals que treballen amb aquest col·lectiu, a qui les barreres burocràtiques amb què es topaven les joves sovint conduïen a “una frustració, un esgotament emocional i una tristesa molt gran pels nanos”, diu la Sara Agulló. “Treballem amb joves que s’esforcen molt, que piquen molta pedra, i els educadors anàvem angoixats perquè els veiem molt angoixats i no els podíem donar una resposta”, suma el director de la Fundació Nazareth. 

L’empenta que suposa la possibilitat de regularitzar la seva situació ha fet recuperar el somriure a les joves que ja se n’han pogut beneficiar. Felicitat, i fins i tot incredulitat en moltes d’elles, que no s’ho acabaven de creure: “de veritat podré treballar?”, conta que li deien la Sara Agulló.   

No tothom s’ha pogut acollir a la reforma: els que n’han quedat fora

Malgrat que les expectatives de futur de milers de joves han canviat des que es va establir la mesura, les entitats recorden que n’hi ha moltes altres que no s’han pogut beneficiar de la reforma i que cal continuar fent camí per abastar el màxim de persones possibles. 

Per una banda, hi ha aquelles joves que no estan vinculades a cap programa d’emancipació, que no tenen cap entitat ni institució al darrere, i no poden complir els requisits exigits. “Encara hi ha moltes persones que no es poden acollir a la reforma, per això cal posar atenció a les seves situacions, facilitar el seu accés a la documentació i buscar solucions”, expressa Gil, que posa l’accent en les situacions d’exclusió i sensellarisme que afecten moltes d’aquestes joves: “no ens ho podem permetre com a societat”, rebla.

Tampoc se’n poden beneficiar aquelles persones amb antecedents penals o policials. De fet,  l’informe de la FEPA i entitats especialitzades en l’atenció al col·lectiu s’indica que entre el 3% de sol·licituds d’autorització denegades, el 42% correspon a persones amb algun antecedent. L’advocada de la federació detalla que qualsevol informe policial desfavorable implica la denegació automàtica en el cas d’una nova autorització, mentre que per a una renovació pot haver-hi una certa flexibilitat.  

Altrament, estan les joves que tenen més de vint-i-tres anys. La disposició transitòria del decret aprovat limita la franja d’edat a una forquilla d’entre divuit i vint-i-tres anys, i per tant en deixa fora als majors de vint-i-tres. En aquests casos, l’única manera per regularitzar la seva situació seria a través de l’arrelament, com passa amb la majoria de persones en situació irregular, precisa Agulló.  En tots els casos, les entitats demanen prestar especial atenció i buscar solucions per als col·lectius que han quedat al marge de la reforma. 

Acompanyament i suport per bastir un projecte vital 

Tanmateix, el camí per fer reeixits els processos d’emancipació d’aquesta joventut encara és llarg i demana més esforços, especialment de l’Administració. “D’alguna manera aquest jovent és fill de la societat, i per tant és responsabilitat de tots que puguin tirar endavant i tinguin la possibilitat de construir un projecte vital a casa nostra”, assegura el Juantxo Gil.

Acompanyar-les i donar-les suport en diversos àmbits, no només pel que fa a la documentació, sinó també en l’emocional, en la formació i els estudis, en la cerca d’habitatge i en la seva inserció laboral, entre altres, són reptes que cal abordar per afavorir i fer realitat els seus projectes d’emancipació. “És una qüestió d’igualtat d’oportunitats, amb la llei no n’hi ha prou”, resumeixen des de les entitats. 

Mirant una mica més enllà, l’elefant a l’habitació de l’Estat és la regularització massiva de les prop de mig milió de persones que viuen a l’Estat en situació irregular. És que el que reclamen més de 1.500 entitats dels moviments antiracistes que, agrupats en la plataforma Esenciales, té en marxa una recollida de signatures per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que forci el Govern espanyol a una regularització “urgent, àmplia i sense condicions” per a totes les persones migrades que no tenen reconeguts els seus drets més bàsics.