Són 175 els quilòmetres de frontera entre Hongria i Sèrbia, països que des del 2015 estan separats per una tanca doble que, segons el govern hongarès, serviria per “controlar el flux d’immigració il·legal cap a la Unió Europea”. Aquesta mesura fa que les persones migrants que arriben a Sèrbia hagin de passar primer per Romania per arribar a Hongria i, així, seguir amb el seu trajecte amb la intenció d’obtenir asil.

Aquesta ruta anomenada ‘el Triangle’ tampoc no assegura aconseguir-ho; moltes persones refugiades són retornades il·legalment -mitjançant les devolucions en calent- de nou cap a Sèrbia, quedant atrapades durant anys en aquesta ruta migratòria als Balcans. “Ho anomenem el Triangle; vas de Sèrbia a Romania, de Romania a Hongria i la policia t’agafa a Hongria i et retorna a Sèrbia”, expliquen algunes persones migrants a l’entitat No Name Kitchen (NNK).

“Com més tanquin una via migratòria, més vies alternatives sorgiran i més s’hauran de jugar la vida les persones migrants. Sigui una tanca, un dron, una càmera de fred i calor, un helicòpter de la UE de màxima visió, etc. tot ho complica”, relata la responsable de comunicació de No Name Kitchen, Bárbara Bécares.

Subotica i Majdan: el nord-est de Sèrbia

Subotica, ciutat al nord de Sèrbia i a deu quilòmetres d’Hongria, i Majdan tocant a Hongria pel sud i a Romania per l’oest i a escassos quilòmetres de la frontera en ambdós casos, s’han convertit en l’escenari principal d’acollida per a les persones migrants que arriben a Sèrbia.

NNK calcula que unes 3.000 persones es veuen obligades a travessar les fronteres arribant a aquesta ruta balcànica des de Síria, l'Iraq, l’Afganistan, el Pakistan o l’Índia per sol·licitar protecció internacional a la Unió Europea. L’entitat considera que aquesta xifra augmentarà durant l’estiu.

A causa de la falta de vies legals i segures per demanar asil, les persones migrants -en la seva majoria famílies amb infants-, acaben en camps per a persones refugiades o vivint en cases abandonades.

Quedar-se a Sèrbia tampoc no és una opció per a les persones migrants, ja que aquest país només accepta al voltant d'una vintena de sol·licituds d'asil l'any.

Les autoritats de la Unió Europea, al punt de mira

La violència contra les persones refugiades per part de les autoritats als passos fronterers és una denúncia constant de les entitats defensores dels drets humans. Des de No Name Kitchen alerten dels cops amb pals a les cames i dels atacs de gossos policia que pateixen quan intenten travessar la frontera.

“Si li fas cops a les cames, aquella persona que està intentant creuar, estarà uns dies sense poder tornar a saltar, i això és el que busquen”, ressalta Bécares. A més, en alguns casos, aquests atacs també es donen contra menors d’edat.

Romania, un dels països d'aquest triangle, compta amb una missió de Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes. Aquesta agència és normalment criticada per les associacions en defensa dels drets humans per les seves actuacions davant les persones migrants.

Després de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna dels últims mesos, Frontex va enviar 150 agents per ajudar a fugir de la guerra a la població ucraïnesa que arriba a la frontera amb Romania. La responsable de comunicació destaca la diferència en el tractament segons el país d’origen: “Els refugiats d’Ucraïna es poden moure lliurement, per tant, estan tractant totalment diferent a una persona d’aquest país que a una d’Afganistan”.