Solidarios Sin Fronteras demana suport per continuar repartint esmorzars a les escoles del Iemen

Repartir prop de 40.000 esmorzars mensuals a més de mil sis-cents infants i joves d’entre sis i setze anys a les escoles del Iemen no és una tasca senzilla. De fet, res és senzill al Iemen, un país colpejat per un conflicte que s’allarga des de fa anys i que ha provocat la tragèdia humanitària més gran del planeta. Malgrat totes les dificultats amb què es topa cada dia per dur a terme la seva acció, l’ONG catalana Solidarios Sin Fronteras mai s’ha plantejat tirar la tovallola. 

Liderada per tres dones -L’Eva Erill, la Noèlia Díaz i la Faten T, que viu al Iemen–, aquesta associació, l’única de l’Estat que treballa al país de la península Aràbiga, ha ajudat desenes de milers de persones des que es va posar en marxa el 2015, poc després que esclatés la guerra i comencessin els bombardejos. En aquest temps, han tirat endavant tot un ventall de projectes que la Faten, amb el suport de l’equip, fa realitat sobre el terreny.

Un dels projectes més importants de l’entitat, en paraules de l’Eva Erill, el van batejar ‘Esmorzar per educar i protegir’. Es tracta d’una iniciativa que dona resposta a diverses problemàtiques que afecten els infants i joves del Iemen: la fam, l’educació, el matrimoni infantil o la qüestió dels infants soldat, entre altres. 

Mantenir aquest projecte implica mobilitzar molts recursos, i, tot i que l’entitat ha fet mans i mànigues per sostenir-lo, la davallada de donacions ha complicat molt les coses. Per això, demanen tot el suport possible per afrontar les despeses que comporta repartir més de 1.600 esmorzars cada dia. 

Molt més que esmorzars: àpats per educar i protegir

L’acció va començar el 2018 gràcies a la iniciativa d’una mestra d’una escola de nenes de Sanà, la capital del Iemen, que va comentar amb la Faten i li va plantejar que cada dia tenia menys alumnes a classe, que l’absentisme entre les nenes no parava de créixer. Des de l’inici de curs, més prop de dues-centes de les seves alumnes, d’un total de poc més de cinc-centes, havien abandonat l’escola.

“Ens va explicar que les famílies deixaven de portar-les perquè no les podien mantenir, tampoc les podien posar a demanar pel carrer ni deixar-les soles a les cases perquè el risc que abusessin d’elles o les violessin era molt gran; per tant, la solució que els quedava era donar-les en matrimoni. Ens deien: almenys així només abusarà d’elles un sol home”, explica a Xarxanet l’Eva Erill.

Aquesta és una problemàtica molt estesa al Iemen, on, segons les dades d’Unicef corresponents al 2018, el 72% de les noies es casa abans dels divuit anys i més del 44%, abans dels quinze. Molt sovint, les nenes són obligades a contraure matrimoni amb homes molt més grans que elles i passen a convertir-se en esclaves sexuals, patint tota mena de violències físiques i sexuals, embarassos prematurs i morts durant el part. 

Ben aviat, l’equip de l’ONG es va posar en marxa per plantejar una resposta a aquesta situació, i es va pensar a alimentar les nenes a la mateixa escola. Amb l’ajuda d’una nutricionista, es va idear un esmorzar complet diari, que consta de pa; llet; ou, formatge o tonyina; i una peça de fruita fresca. Un àpat que les aporta les vitamines i nutrients i proteïnes que necessiten. 

La idea va funcionar i al cap de poc més d’un mes, l’escola tornava a estar plena i aquelles nenes que havien marxat van tornar i en van arribar de noves. I no només això, afegeix l’Eva: “d’unes nenes que venien al centre en mal estat, desnodrides i sense esma, vam passar a unes nenes que jugaven al pati, saltaven, reien… no semblaven les mateixes”. 

Comprovat l’èxit de la iniciativa, a proposta de la Faten, Solidarios Sin Fronteras va ampliar el projecte a una segona escola de Sanà, aquest cop mixta. Aquest cop, el rerefons de l’acció era lluitar contra una xacra que afecta molts nens al Iemen: el reclutament d’infants soldat. Segons explica l’Eva, molts nens que estan pidolant pel carrer són segrestats per les milícies per combatre en el conflicte que dessagna el país des de fa anys. 

En aquest cas, es tractava d’una escola molt més gran, amb prop d’un miler d’alumnes. I el resultat va ser el mateix. El projecte encara es va ampliar a una tercera escola mixta de la regió, amb prop de 300 infants i joves, fa un gairebé tres anys, poc abans que esclatés la pandèmia. Així, en total, l’ONG es fa càrrec d’uns 1.700 esmorzars diaris. Cadascun d’aquests àpats els costa uns seixanta cèntims d’euro, per tant, el projecte té un cost total de més de mil euros al dia i més de 22.000 euros al mes. 

Dificultats per sostenir el projecte davant la davallada de donacions i l’augment dels preus

És evident que el cost de mantenir la iniciativa és molt gran per a una entitat petita com Solidarios Sin Fronteras. Malgrat que es van plantejar renunciar a ampliar el projecte a una tercera escola, finalment ho van tirar endavant. “Realment, potser no ho hauríem d’haver ampliat perquè no tenim els recursos, però és molt difícil dir que no”, raona l’Eva. 

En aquest context, les dificultats de l’entitat per finançar el projecte s’han multiplicat des de l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per una banda, els preus al Iemen s’han disparat –han augmentat prop d’un 65%, assegura l’Eva– a conseqüència dels efectes del conflicte europeu. “El Iemen depenia del cereal d’Ucraïna i de la benzina i el gas russos, i s’ha produït una mena d’efecte dominó que ha encarit els preus de tot”, exposa. 

Per altra banda, la guerra d’Ucraïna també ha tingut un impacte directe en els comptes de l’entitat atès que ha minvat la seva capacitat per aplegar recursos. L’Eva explica que la davallada de donacions que reben ha estat enorme, en bona part perquè moltes s’han desviat per anar a pal·liar la situació de la població ucraïnesa. Mentre que les aportacions dels socis i col·laboradors més fidels s’han mantingut, les donacions puntuals i les ajudes que rebien d’altres entitats gairebé s’han reduït a zero perquè s’han destinat a Ucraïna.

“És legítim voler ajudar la població ucraïnesa i nosaltres hi estem a favor, però pensem que no tot ha d’anar al mateix lloc i, sobretot, que no té molt sentit si el que acaba provocant és que entitats més petites com la nostra quedin absolutament desproveïdes d’ajudes per continuar amb els seus projectes”, lamenta la presidenta de l’ONG.

Per això, Solidarios Sin Fronteras fa una crida a tothom que vulgui ajudar a col·laborar per les diverses vies obertes que l’entitat té per fer-ho. Des de fer donacions puntuals o periòdiques a aportar des de plataformes com Teaming i Migranodearena o comprar els regals solidaris que es venen al seu web. 

A banda, l’ONG demana suport per endur-se el premi que dona la plataforma Migranodearena al millor projecte en la categoria d’ONG més activa. L’objectiu és que el projecte ‘Esmorzars per educar i protegir’ pugui sumar com més vots millor per guanyar els mil euros que estan en joc, i que anirien molt bé per donar una empenta al finançament del projecte.

Fa ben poc que Solidarios Sin Fronteras ha complert set anys al Iemen. “No hi ha res a celebrar”, insisteixen des de l’entitat, que veu cada dia com la població iemenita, que ja patia els estralls d’un dels conflictes més silenciats del planeta, ha vist com la seva situació ha empitjorat molt pels efectes de la guerra d’Ucraïna, un conflicte que té lloc a milers de quilòmetres, però que ha tingut greus conseqüències en la vida diària de les iemenites i les poques entitats que els donen suport.