Una campanya busca suport per portar aigua potable a la comunitat rural de Tiquirpaya, a Bolívia

LaviniaNext
Autor/a: 
Dani Sorolla
 Font: Sendera
La Isabel és una dona de la comunitat de Rodeo, propera a Tiquirpaya, on Sendera ha ajudat a dur aigua potable. Font: Sendera.
 Font: Sendera
L'accés a l'aigua potable és un dret humà reconegut per l'ONU i un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Font: Sendera.
 Font: Sendera
Les malalties transmissibles per la falta d’aigua neta i higiene impacten especialment en col·lectius més vulnerables com els infants. Font: Sendera.

Una campanya busca suport per portar aigua potable a la comunitat rural de Tiquirpaya, a Bolívia

Autor/a: 
Dani Sorolla
LaviniaNext

Resum: 

‘Fem que corri l’aigua’ és una iniciativa de l’ONG Sendera per recaptar fons i destinar-los a subministrar aigua neta a cinquanta-quatre famílies d’aquesta zona rural del departament de Cochabamba.

L’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret humà reconegut per Nacions Unides que continua seriosament compromès a molts indrets del món. Malgrat que per a la majoria dels països del Nord Global sembla una carència que ens queda lluny, només cal ampliar el focus i donar un cop d’ull a les dades per prendre consciència de la magnitud del problema.

Avui, més de 2.000 milions de persones al planeta –una de cada quatre– encara no tenen accés a aigua potable i prop del 60% no disposa d’instal·lacions de sanejament, segons fa palès l’Informe de la Unesco ‘El valor de l’aigua’. Essencial per a la vida i per a la salut, l’aigua és el moll de l’os del desenvolupament sostenible i té un paper clau per al creixement socioeconòmic, l’energia, la producció d’aliments i la protecció dels ecosistemes, entre altres.

Sendera és una ONG que compta entre els seus projectes facilitar l’accés a l’aigua potable a les zones rurals dels països on té presència. Com a Bolívia, on, segons expliquen des de l’entitat, el 33% de les llars rurals no té accés a l’aigua potable i moltes altres la reben de fonts incontrolades i de manera discontínua.

És el cas de la zona d’Independència, al departament de Cochabamba, situat al centre del país. Allà, Sendera té en marxa diversos projectes que busquen millorar la vida de la població treballant per l’enfortiment de la capacitat de la població rural i l’accés a l’aigua potable, així com la formació i l’empoderament de les dones mitjançant cooperatives tèxtils, entre altres. Una de les comunitats de la zona que necessita ajuda és la de Tiquirpaya, on cinquanta-quatre famílies encara no tenen garantit l’accés a aigua potable.

Col·laboració ciutadana perquè corri l’aigua a Tiquirpaya

Per capgirar aquesta situació, i coincidint amb el període nadalenc, l’entitat ha engegat la campanya ‘Fem que corri l’aigua’, en què demana suport per recaptar 30.000 euros que serviran per subministrar aigua neta a més de 470 persones de la comunitat de Tiquirpaya i a l’escola local, que acull prop de dos-cents alumnes.

L’objectiu és construir un sistema que permeti portar l'aigua de les fonts de les muntanyes fins a la comunitat i acabar amb aquesta carència. És el mateix propòsit que Sendera ja ha ajudat a fer realitat a altres comunitats properes, com la de Rodeo, per exemple, on prop de 300 persones ja disposen d’aigua potable i tenen garantit aquest dret humà.

“A partir de la tasca que hem desenvolupat en aquestes zones hem creat un vincle molt fort amb les comunitats i gairebé ens en considerem part, i una de les qüestions més importants i que sempre ens ha preocupat més és la de l’accés a l’aigua i al sanejament”, exposa a Xarxanet la Sílvia Garriga, directora de Sendera, qui detalla que la zona és rica en aigües subterrànies, però compta amb una infraestructura de distribució d’aigua molt deteriorada que, amb el pas del temps, s’ha anat contaminant, fet que posa en risc la salut de les persones.

Una de les dificultats per dur l’aigua a tota la població de la zona és la gran dispersió que hi ha entre les comunitats. “El que fem és bastir un sistema de canonades aptes per canalitzar l’aigua de consum humà i així portar un punt d’aigua als patis de les cases, d’aquesta manera les persones que hi viuen no hagin de caminar quilòmetres, cosa que gairebé sempre fan les dones, per tenir-ne a l’abast”, suma Garriga.

Sense aigua no hi ha salut ni desenvolupament

Així, la iniciativa serveix no només per millorar la hidratació i nutrició de la població, atès que comptarà amb més aigua per a la cura dels seus horts i animals; sinó que reverteix en múltiples beneficis com prevenir malalties transmissibles per la falta d’aigua neta i higiene, que impacten especialment en col·lectius més vulnerables com els infants; incidir en la formació sobre higiene i salut; invertir en activitats productives gràcies al guany de temps i recursos; i enfortir l’organització comunitària, entre altres.

L’aigua com a font de salut és un dels temes vitals que cerca millorar el projecte. “Ens trobem que hi ha un problema d’higiene i de malalties transmissibles, com ara les diarrees i malalties de la pell, moltes d’elles causades per les aigües contaminades”, diu Garriga. En aquest punt, i un cop l’aigua ja ha arribat a la comunitat, es duu a terme la segona part del projecte, que s’enfoca en la millora dels sistemes de sanejament a través de la construcció de banys dignes, amb lavabo i dutxa, a cadascuna de les llars.

Tot plegat té un efecte molt positiu en la salut i el benestar de les persones, així com per pal·liar xacres com la mortalitat infantil, que es pot reduir fins a un 30% gràcies a un sistema de sanejament arranjat. “El que fem amb aquestes accions és tallar el cercle de l’aigua contaminada, perquè les aigües fecals van a parar a un dipòsit estanc i no es contamina la resta”, afegeix la directora de Sendera.

Organització comunitària per gestionar i preservar un bé molt preuat

Més enllà de la dimensió sanitària, el projecte promou la corresponsabilitat i enforteix l’organització comunitària pel que fa a la gestió de l’aigua. Això s’aconsegueix a través dels anomenats Comitès d’Aigua, que vetllen per un ús responsable del recurs i pel manteniment de les instal·lacions construïdes. Així, cada mes les famílies destinen una quantitat variable de diners –normalment d’entre 60 cèntims i 1,30 euros, però que mai pot superar el topall del 5% dels ingressos familiars– a aquest comitè perquè compleixi la seva funció.

“Al cap i a la fi, és una manera d’implicar les persones perquè hi hagi una corresponsabilitat i que allò que s’ha fet pugui perdurar”, assegura Garriga, qui, per altra banda, lamenta que aquests comitès estiguin integrats molt majoritàriament pels homes de la comunitat: “ho hem intentat de moltes maneres i és un tema que continuem treballant, però resulta difícil que les dones participin d’aquests òrgans de gestió”.

Igualment, el projecte preveu proporcionar formació a la comunitat per afavorir l’educació sanitària i ambiental a través de xerrades sobre higiene i salut, impartides per personal local. També s’inclouen tallers de capacitació per al manteniment de les instal·lacions i activitats pràctiques, com la rentada de mans, entre altres.

Fer possible que l’aigua arribi a les més de cinquanta famílies de la comunitat de Tiquirpaya és essencial, no només per garantir l'accés a l'aigua, sinó també per promoure el desenvolupament humà i econòmic de la comunitat. Tothom que vulgui col·laborar amb el projecte pot fer-ho a través del web de Sendera. Perquè fer que corri l’aigua és una qüestió de drets humans.

Afegeix un comentari nou