En Raymond Jean Julien portava un parell d’anys vivint a Catalunya, a l’Alt Empordà, quan el gener del 2010 va rebre la pitjor de les notícies: un terratrèmol de magnitud set a l’escala Richter acabava de devastar el seu Haití natal, causant la mort de més de 220.000 persones, milers de ferits i danys materials d’abast incalculable. Les conseqüències de la catàstrofe es van amplificar exponencialment arran de la situació del país, amb prop del 80% de la població vivint per sota del llindar de la pobresa ja abans del sisme.

Esfereïts per les notícies que arribaven del seu país, en Raymond i un amic haitià, juntament amb persones i amics que coneixien a Catalunya, es van aplegar per posar-se en marxa i ajudar els seus compatriotes. “Ens va sorprendre la poca solidaritat que va despertar aquella tragèdia, ningú es va moure massa per donar suport a Haití, un fet que sí que havia passat amb altres països, potser perquè és un país pobre, perquè la gent no ho coneix, o perquè no hi ha una gran colònia d’haitians a Catalunya”, expressa a Xarxanet.

D’aquelles trobades va sorgir la idea de crear una associació per potenciar la solidaritat amb Haití, donar a conèixer el país i sensibilitzar sobre la situació que travessa. Així va néixer el Grupo de Apoyo a la Solidaridad de Haití (GRASH), tot i que no es va registrar formalment com a associació fins al cap d’uns anys.

Ben aviat, van trobar la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafant, un petit municipi de l’Alt Empordà que va ajudar el GRASH amb una donació de poc menys de mil euros. Aquesta quantitat es va destinar al que aleshores era la Fundació Tet Kole (cap junts, en haitià) i va servir per cobrir les necessitats bàsiques de prop d’un centenar d’infants i les seves famílies. Aquesta fundació tenia un centre, situat a la zona muntanyosa de Jacmel, al sud-est de l’illa, que acollia persones i famílies afectades pels estralls del terratrèmol.

Amb el temps, aquest espai es va convertir en el Centre Educatiu Integrat (CEI), un edifici que acull infants i joves orfes, en situació de carrer o d’extrema vulnerabilitat. Al llarg dels anys, la col·laboració de GRASH amb el CEI s’ha anat intensificant i l’entitat ha centrat bona part dels seus esforços a donar-li suport. “Malgrat que som una entitat petita que no disposa de molts recursos, fem tot el que podem per ajudar el centre i que els infants i joves tinguin un espai on sobreviure dignament”, explica en Raymond.

El CEI no és només un espai d’acollida, també és un centre educatiu amb aules per fer classe, on els joves es formen per guanyar-se un futur. Des de Catalunya, el GRASH ha col·laborat amb autoritats i líders comunitaris per potenciar-lo i convertir-lo en una referència per al jovent de l’àrea de Jacmel, una zona rural i muntanyosa de les més pobres de l’illa.

Allà, el grup hi ha dut a terme projectes que abasten diferents àmbits d’actuació, destacant especialment l’educatiu, però també el sanitari, alimentari i esportiu, entre altres. La missió principal del centre és treballar per la integració social del jovent i la seva reinserció, així com acompanyar-los en el procés de retorn amb les seves famílies i que no tornin a viure al carrer.

Segons explica el Raymond, avui el centre acull prop de dos-cents infants i joves, que es beneficien dels projectes i activitats que ha ajudat a implementar l’entitat catalana al llarg d’aquests anys. Per exemple, donar suport a tota l’activitat educativa, organitzar activitats extraescolars i esportives, campaments d’estiu o portar-hi animadors per fomentar hàbits saludables, entre altres. Tot plegat, sempre en col·laboració amb institucions, autoritats i entitats locals.

En aquests moments, el GRASH busca suports per finançar un parell de projectes que consisteixen a construir un parell d’aules més i un espai específic per al professorat i els professionals educadors, així com per adequar l’àrea del voltant del CEI perquè els menuts i menudes puguin gaudir del temps d’esbarjo practicant esport o altres activitats. “La nostra prioritat és que els infants hi estiguin a gust”, diu el president del grup.

Un país enfonsat en el caos

Més enllà dels infants i joves del CEI, la població d’Haití continua necessitant molt de suport per pal·liar una situació molt difícil, en un país en què s’han succeït les catàstrofes naturals –l’últim terratrèmol va sacsejar el país l’agost de l’any passat– i la inestabilitat política és una constant. Tot plegat, agreujat per una pobresa extrema: Haití ocupa el número 170 de 189 en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que Nacions Unides va presentar en el seu informe del 2020.

“La situació del país és un caos, a banda de les afectacions dels desastres naturals, hi ha un problema polític molt profund i el territori està controlat per bandes de carrer, que són qui posa ordre perquè el govern gairebé no existeix”, lamenta el Raymond, “ens sentim molt impotents i plorem molt pel nostre país”, afegeix.

Un dels problemes, explica, és que moltes persones es veuen obligades a travessar la frontera i emigrar a la República Dominicana per intentar guanyar-se la vida, però allà sovint són víctimes de maltractaments, molts moren o han de viure al carrer i passen moltes penalitats. “Al CEI tenim molts nens i nenes que no tenen família perquè els seus pares i mares han marxat del país; el que nosaltres volem és que aquests infants no segueixin aquest camí”, afirma.

Per això, una de les tasques més importants és seguir fent una feina de sensibilització per exposar la situació de l’illa i promoure la solidaritat amb Haití a través d’activitats, conferències, exposicions i la projecció i difusió de documentals que mostren aquesta realitat. És el cas, per exemple, de ‘Mal de caña’, una peça audiovisual que mostra les dures condicions de treball d’immigrants haitians a les plantacions de sucre de l’est de la República Dominicana.

Malauradament, en Raymond assegura que costa despertar la solidaritat amb Haití. “En general hi ha poc interès, i no només parlo de la gent, també de les institucions, que només actuen si hi ha un interès polític; ara Ucraïna està constantment als mitjans, però a la meva terra fa anys que la guerra entre bandes ha provocat milers de morts i gairebé no se’n parla”, expressa, i ho atribueix a què “Haití és un país molt pobre, que realment té poc a oferir”.

Per això, des del GRASH fan una crida a col·laborar amb la tasca que desenvolupen al país caribeny. Es pot fer de múltiples maneres, des d’aportacions econòmiques a contribuir amb la campanya de crowdfunding que tenen activa, fins a ajudar en la sensibilització i difusió de la situació del país o donar-los un cop de mà, per exemple, en millorar el disseny del seu web per arribar a més persones. “Els diners són importants, però no ho són tot, estem oberts a qualsevol forma de col·laboració, que serà molt benvinguda”, rebla.