Renato Sousa: “Vaig entendre que la festa major de Gràcia va de connectar amb els veïns”

El Renato és un enginyer industrial brasiler que fa quasi deu anys que viu a Barcelona, en concret al barri de Gràcia. La fi del contracte de lloguer l’ha empès a traslladar-se a Can Baró. Mentre va ser al carrer Perill, el Renato va fer de patró del carrer de la festa major de Gràcia, i ara segueix fent-ho a mitges des del barri del costat.

Com vas arribar a Perill 44?

Érem tres amics que estudiàvem un màster d’art sonor al 2001,dos xilens i jo. Volíem obrir una associació cultural d’art sonor. Vam començar a buscar naus a Poblenou, a tot arreu, però no trobàvem res. Un altre amic just vivia al carrer Perill i se n’anava, i ens va proposar que ens quedéssim al lloc. El maig del 2012 vam entrar tres músics i vam crear l’associació d’art sonor per viure, crear i assajar allà. Vam estar tot l’any fent obres calia refer tota la casa i ho vam fer nosaltres. A l’octubre ja vam engegar l’associació cultural, i aquell any va ser el primer que vam viure la festa Major de Gràcia. Vam veure el que eren les festes des de dins i vam decidir que l’any següent faríem concerts a la casa del carrer Perill que compartíem.  Del 15 al 21 d’agost del 2013 vam obrir les portes de casa cada dia de les 16h a les 3h de la matinada.

No vau tenir problemes amb els veïns del carrer?

No hi havia associació de veïns: al carrer Perill per festa major no s’hi feia res des dels anys 50. La gent passava i veia que tenim tots els instruments i artistes tocant, però no es decidien a entrar prou, i de cara al 2014 ens vam proposar organitzar els concerts al carrer. El 2014 jo vaig escriure un projecte i el vaig enviar a la Fundació de la Festa Major. Em van dir que no, perquè muntar decorat era un requisit i nosaltres volíem organitzar un festival de música. Llavors vaig portar el mateix projecte a l’Ajuntament, els vaig dir que volia tancar el carrer per festes i l’Ajuntament ens va deixar fer a l’aire lliure els concerts que els 2013 havíem fet dins la casa. Quan vam fer concerts al carrer els veïns van sumar-se a la festa. Després de les festes jo estava a casa i els veïns venien a dir-me que s’ho havien passat molt bé i que estaria bé tornar a fer decorats.

I què vau fer?

Vam penjar una pancarta al carrer dient que volíem fer una associació del carrer Perill. Ens vam reunir i vam oficialitzar-ho a finals de 2014.

El 2015 vam demanar el permís de la Fundació i aquesta vegada ens van dir que sí, perquè proposàvem fer decorat i perquè en aquell moment jo tenia una parella catalana que vivia al mateix edifici i que em va ajudar: va posar-se a parlar en català i de seguida em van posar en contacte amb el president. Jo havia intentat parlar amb la fundació de la festa major moltes altres vegades i no passava de la recepció. Al principi vaig notar certa resistència: soc l’únic dels vint i tants patrons de la Fundació de la Festa Major que acudeix a les assemblees i no parla català. No sé per què, però vaig caure molt bé Al veïnat de Perill i em van nomenar patró del carrer.

Et va apreciar molt, el veïnat.

Sí. De fet jo no era l’únic que organitzava concerts, també hi havia els meus dos amics xilens. Passa que ells anaven i venien molt de la casa i buscaven una altra cosa, ells volien guanyar-se la vida amb la música i jo això no ho he volgut mai perquè sempre he tingut una altra feina. De seguida vaig entendre que la festa major de Gràcia va de connectar amb els veïns, i quedar.

Eres l’únic migrant del carrer Perill?

No. Hi ha una veneçolana casada amb un català, els dos xilens, un brasiler i jo. Però ni els xilens ni els brasiler hi són.

Has hagut de marxar del carrer. Per què?

L’any 2016 em vaig quedar sol en l’associació musical que havíem iniciat els meus amics i jo al principi, perquè els xilens van marxar definitivament. Jo vaig organitzar tots els concerts amb tot el veïnat però ja sense l’associació darrere. L’any passat també ho vam fer, però com que hi va haver els atemptats del 17 d’agost la festa va quedar molt reduïda i no va portar gaire feina. Jo segueixo fent de patró però estic molt cansat. La festa és fantàstica, però quan t’hi impliques deixes de tenir vida a partir del mes de març: no tens cap de setmana. Jo l’any passat vaig deixar part de la meva feina d’enginyer freelance per decorar el carrer. Aquest any me n’he desmarcat més, perquè ara els veïns fan el decorat i tota la resta pel seu compte. Van més lents, troben a faltar el rol de figura central que jo feia. Ara un amic meu colombià s’hi ha ficat. Jo sento que ja he fet la meva part.