"Els mercats municipals veuen els mercats de pagès com una amenaça quan els primers haurien d'estar passant a formar part dels mercats municipals com està passant a altres llocs", diu Rosa Batalla, del Menjador Ca la Rosa. "Els recursos funcionen en paral·lel perquè uns pertanyen a la cartera de comerç i els altres a l'economia solidària", continua.

És un debat obert fa temps i eixamplat ara per la consulta pública prèvia sobre el projecte d’ordenança municipal reguladora de la venda de mercaderies i la prestació de serveis de manera no sedentària a Barcelona, que convida qui vulgui a proposar una nova regulació per a aquests mercats ja que, per ara, es regeixen per la normativa de mercats ambulants.

Singularitzar el tractament dels mercats de pagès

Els mercats de pagès volen una normativa, però volen que sigui específica i adequada a les seves necessitats. És per això que la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona formada pel Mercat de Tres xemeneies, la Xarxa de Consum Responsable i el Mercat de Vallcarca, de la qual en forma part aquesta cooperativa, conjuntament amb el Comisionat d'Economia Social i Política Alimentari, s'han assegut en una taula per redactar una proposta de normativa que reconegui les entitats.

"Sempre hem tingut claríssim que a Barcelona, més enllà del suport municipal, els mercats de pagès que funcionen ho fan perquè hi ha unes entitats i unes persones al darrere que, motivats per la transformació del sistema alimentari de la ciutat i l'enfortiment comunitari dels barris, han treballat moltíssim per fer-ho possible", comenta Álvaro Porro, comissionat responsable d'aquesta proposta de normativa específica per als mercats de pagès.

Des de la taula, el Comisionat i la Coordinadora de Mercats de Pagès han analitzat realitats de dins i fora de Catalunya per estudiar altres experiències i explorar les possibilitats del marc legal català i estatal per adaptar-lo a la realitat barcelonina. Han aprofundit en deu ordenances, i han contactat amb persones expertes, i altres organitzacions i administracions com ara Unió de Pagesos, la Diputació de Barcelona, el departament d'Agricultura i Alimentació de la Generalitat, el Parc Agrari del Baix Llobregat i la Red de Ciudades por la Agroecologia.

"La Coordinadora i el Comisionat treballem poder singularitzar el tractament dels mercats de pagès, tant com el marc legal ens ho permeti i adaptar-nos al màxim a la realitat dels mercats de pagès de Barcelona", conclou.

Han vist necessari aportar la redacció de la normativa perquè han vist dificultats en aquesta plataforma participativa, tot i que valoren positivament que l'Ajuntament de Barcelona l'hagi obert a totes les persones. "La proposta de l'administració és que la ciutadania entri i faci aportacions, però són molt difícils de fer. Has de fer una instància genèrica. Has d'estar organitzat. Per això, hem recollit signatures de suport i aportacions de les veïnes i ho entregarem les mateixes entitats de la Coordinadora", explica Batalla.

Més enllà de l'ordenança que establirà el marc de gestió legal, tant les entitats dinamitzadores com l'administració, fa temps treballen per generar una bona entesa entre el comerç de proximitat i els mercats a Barcelona perquè s'aliïn en un mateix procés de transformació del sistema alimentari.

Protecció per a les productores i les dinamitzadores

En el seu text, proposen que es contemplin les especificitats, que es protegeixin les productores, però també les dinamitzadores, ja que subratllen la importància de la sensibilització per defensar la sobirania alimentària i l'alimentació conscient i sostenible: "No és només que la persona que consumeix ho trobi més car o més barat, més bo o més dolent, és d'on ve i com es produeix".

Considera que gràcies a això anar al mercat de pagès és "un acte polític" cada vegada més estès entre la ciutadania: "Alcarràs ens ha ajudat molt. Qualsevol acció forma part d’aquesta sensibilització". Des de Ca la Rosa, promouen en positiu les virtuts del mercat de pagès com a línia estratègica mitjançant la plataforma Àgora Pagesa.