En l’exposició de motius del Reial Decret 10/2010, de 16 de juny, el Govern argumenta que el Decret-Llei ha seguit el procediment d’elaboració habitual de les reformes laborals.

• Que s’ha buscat el més ampli diàleg social entre els agents implicats, organitzacions sindicals i empresarials.
• Que s’ha prorrogat l’aprovació fins intentar l’acord de les parts implicades.
• Que finalment s’ha optat per l’aprovació atesa la difícil situació econòmica i social actual que impedia prorrogar la norma per més temps i la necessitat d’adoptar mesures urgents.
• Que tot i així, es parteix del fet que, en tot el temps de debat de la norma, s’ha pogut conèixer en profunditat el sentir dels agents socials.

La motivació de la reforma laboral radica en la necessitat de recuperar la via de la creació d’ocupació i de reducció de l’atur: ha estat la difícil situació econòmica existent la que ha posat de relleu les deficiències del mercat laboral espanyol, fet que ha motivat la seva urgent reforma.

Les modificacions legals que s’han abordat quedarien dintre d’un marc de reformes més ampli, impulsat pel propi Govern, integrades en la denominada Estratègia d’Economia Sostenible.

La reforma establerta en el Reial Decret 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, planteja tres objectius fonamentals:

Primer.- Reduir la dualitat del mercat laboral amb la creació de més ocupació estable i de qualitat. Aquestes mesures queden regulades en el Capítol I, mesures tendents per una banda a limitar l’ús injustificat de la contractació temporal i per l’altra a afavorir la contractació indefinida.

El límit a la contractació temporal queda reflectit en:

• l’establiment d’un límit màxim per a contractes d’obra i servei que hauran de passar a indefinits un cop les tasques contractades passin a esdevenir permanents.
• Increment de fins a 12 dies de la indemnització de contractes temporals (aquest increment es farà de manera gradual i objectiva).

De les mesures per afavorir la contractació indefinida cal destacar:

• Protecció dels col•lectius amb més dificultats, per tal de facilitar l’accés d’aquestes persones a la contractació indefinida.
• Reducció de les quanties indemnitzatòries que ha d’abonar l’empresa en cas d’extinció de contracte. Dintre d’aquestes serà el “Fondo de Garantia Salarial” (FOGASA) l’organisme encarregat d’assumir 8 dies de la indemnització sempre i quan es tracti de veritables acomiadaments per causes econòmiques, siguin individuals o col•lectius. Queden, doncs, exclosos els acomiadaments disciplinaris.
• Nova redacció de l’acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, amb el qual es vol aconseguir major claredat en la seva definició. L’objectiu és evitar situacions que s’han produït en els darrers anys en què acomiadaments per causes econòmiques amb indemnitzacions de 20 dies per any treballat acabaven essent computats com a acomiadaments disciplinaris improcedents amb la seva corresponent indemnització de 45 dies per any treballat.
• S’estableix, doncs, que es podrà acordar un acomiadament per causes econòmiques quan, dels resultats d’una empresa, se’n derivi una situació econòmica negativa, situació que, d’altra banda, l’empresa haurà de demostrar davant d’un jutge. Finalment, en relació amb els acomiadaments disciplinaris improcedents es fixa una rebaixa de la indemnització que queda en 33 dies per any treballat.

Segon.- Reforç dels instruments de flexibilitat interna en el desenvolupament de les relacions laborals i, en concret, amb mesures de reducció temporal de la jornada com a mecanisme alternatiu en èpoques de crisi a l’extinció de contractes, i més adient que la contractació temporal existent. Aquest fet afavorirà segons exposa l’executiu, l’adaptabilitat de les empreses a les diferents situacions de mercat que es puguin donar. Aquestes mesures es troben regulades en el Capítol II.

Tercer.- Augmentar les oportunitats de les persones en atur, amb especial incidència en els joves i les persones aturades, amb una nova definició de la política de bonificacions a la contractació indefinida per tal de fer-la més eficaç, millorant la intermediació laboral i els contractes formatius tant per a treballadors com per a empreses. La seva regulació es troba en el Capítol III.

Finalment, és en el Capítol IV on queden regulats els mecanismes d’intermediació laboral, que inclouen mesures i oportunitats per afavorir l’accés a un lloc de treball de persones aturades. Es considera prioritària la col•laboració pública-privada en la matèria i, d’una banda, s’opta per la regulació de l’activitat de les agències privades de col•laboració amb ànim de lucre, i, de l’altra, el Decret-Llei introdueix modificacions en la legislació relativa al treball temporal incorporant les novetats legislatives europees establertes en la Directiva 2008/104/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de novembre de 2008.

Per a més informació, s’adjunta un resum de les mesures adoptades en cadascun dels tres grans blocs d’actuació normativa, així com un quadre comparatiu de com resta la situació actual i quina era la que fins ara s’aplicava.