Persona refugiada

Les paraules “immigrant” i “refugiat” no són sinònimes, malgrat els mitjans les emprin sense distinció. Tal com avisa l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), la confusió entre els dos termes comporta problemes tant per al col·lectiu immigrant com per al refugiat.

Una persona refugiada és aquella que, reconeguda per diverses lleis i protocols internacionals, ha abandonat la seva terra perquè la seva vida hi està en perill i ha estat acollida per un tercer país que vetllarà per protegir-la complint amb els drets bàsics que els Estats han de garantir a les persones refugiades.

Migrant

En canvi, les persones migrants escullen traslladar-se, no per una amenaça directa de persecució o mort, sinó per buscar una vida millor.

És a dir, els governs apliquen normes migratòries específiques a les persones refugiades amb l’objectiu de garantir-los protecció. “Mesclar els dos termes desvia l’atenció de les salvaguardes legals concretes que les persones refugiades requereixen. Pot perjudicar el suport públic cap al col·lectiu refugiat en el moment en què les persones refugiades necessiten més ajuda”, expliquen des d’ACNUR.

L’entitat recomana utilitzar la paraula “refugiat/da” quan faci referència a persones que fugen de la guerra o persecució i hagin creuat una frontera internacional, i “migrant” quan es parli de persones que es traslladen per raons no incloses en la definició legal de persona refugiada. En molts casos, s’haurà de parlar de persones refugiades i migrants alhora, pel fet que sovint es desplacen seguint les mateixes vies i compartint trajecte.

Hi ha migrants il·legals?

La persona que surt del seu país amb visat o permís de trànsit per entrar a un altre és una persona migrant regular.

Per oposició, la persona que emigra sense autorització del país de destinació hauria de considerar-se “irregular”, però en la majoria de mitjans de comunicació s’utilitzen altres adjectius, com “il·legal”, “sensepapers”, “clandestina”.

Les entitats eviten l’ús d’aquests paraules per la seva connotació despectiva, pel fet que vincula immigrant amb delinqüent, és a dir, criminalitza i deshumanitza les persones que s’han vist forçades a buscar una vida millor a un altre país i no han pogut complir amb la legislació migratòria de l’estat d’acollida.

Es considera que una persona, ja sigui major o menor d’edat, no pot ser il·legal, sinó que està en una situació d’irregularitat administrativa, “reconeguda per la Llei d’Estrangeria i que no té cabuda, ni hauria de tenir-la mai, al Codi Penal”, assegura l’advocat especialista en Estrangeria, Alejandro Peña, en l’informe “Inmigrantes ilegales: concepto infame. Responsables y deshonrados”.

Persona exiliada

De vegades es considera immigrant la persona subsahariana que arriba amb pastera a Europa, i exiliada la que marxa d’Espanya a buscar oportunitats laborals a Alemanya, quan realment en les dues situacions el motiu del desplaçament és la cerca d’unes condicions de vida millors.

La persona exiliada és la que ha de marxar perquè la fan fora, en el sentit que no li queda més remei que abandonar el seu país si vol conservar la seva integritat o llibertat. Normalment, els motius de l’exili són polítics, i la falta de feina es considera una conseqüència d’un sistema polític fallit.

Persona refugiada 'de facto'

Un refugiat/da de facto és aquella persona que està perseguida per motius no considerats per la Convenció de Ginebra de 1951, que només atorga la condició de persona refugiada a qui pateix persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació, sexual, nacionalitat, opinions polítiques i pertinença a un determinat grup social.

Les persones refugiades de facto no tenen l’estatus de persona refugiada perquè estan excloses de la definició de la Convenció de Ginebra i del Protocol de Nova York de 1967.

Persona refugiada en òrbita

Quan la persona que es desplaça d’un país a un altre perquè no troba cap estat disposat a acceptar la sol·licitud d’asil i acollir-la, estem parlant d'una persona refugiada en òrbita, segons la definició que en fa el diccionari en línia de terminologia sobre drets humans, impulsat per TERMCAT i posat en marxa a principis d’any.

Persona refugiada en trànsit

En el cas que s’admeti la sol·licitud d’asil, però només de manera temporal, sota la condició que es desplaçarà a un altre país, es parla de persones refugiades en trànsit.

Persona refugiada 'in situ'

Una persona migrant pot aconseguir l’estatus de refugiada –concretament, la de persona refugiada in situ– si un cop ja és al país d’acollida, circumstàncies ocorregudes després del desplaçament li impedeixen retornar al seu país amb garanties de seguretat. Aquesta condició es pot adquirir, per exemple, a causa d’un conflicte armat o d’un cop d’estat.

Persona desplaçada

D’altra banda, hi ha persones que fugen de conflictes sense creuar fronteres internacionals. Són les persones desplaçades, que gairebé superen en nombre les persones refugiades, segons dades d’ACNUR.

Persona retornada

És un terme que s’utilitza per denominar les persones refugiades que voluntàriament tornen al seu país d’origen.

Apàtrida

Les persones apàtrides no tenen nacionalitat i tenen el mateix dret al refugi i a sol·licitar asil que les persones amb nacionalitat.

Informacions relacionades:

Publicat el nou diccionari en línia sobre drets humans

Quins drets i deures tenen les persones refugiades a l'Estat espanyol?