Malauradament, la situació de les persones refugiades no millora, i el nombre de persones que, fugint de contextos de guerra i violència, arriben a Europa no para de créixer.

Segons l’Informe 2016: Les persones refugiades a Espanya i Europa, de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), publicat el 16 de juny, el nombre de persones sol·licitants d’asil a Europa es va duplicar al llarg de l’any 2015, i va arribar a 1.321.600 sol·licituds, de les quals només es van resoldre favorablement 300.000.

En el cas de l’Estat espanyol, segons dades d’aquest informe, l’any 2015 es van rebre 14.881 sol·licituds d’asil, tot i que només es van resoldre 3.200, de les quals es van acceptar el 31%.

En moltes ocasions, tot i conèixer la situació de les persones refugiades, no se sap quin és el seu estatut jurídic i, per tant, quins són els seus drets en els territoris d’acollida.

Per persona refugiada, tal i com està definit als diferents Convenis Internacionals, s'enten aquella persona que, per por fonamentada de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinènça a un determinat grup social o per ser afí a unes idees polítiques, es trobi fora del seu país d’origen i no pugui o no vulgui tornar a causa d’aquests temors.

També es considera refugiada a aquella persona que per no disposar de nacionalitat i estar fora del país on té la residencia habitual, no pugui o no vulgui tornar-hi per por a aquesta persecució.

Respecte als drets de les persones refugiades, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada el 10 de desembre de 1948, totes les persones refugiades tenen garantits els seus drets humans i, per tant, han de gaudir dels drets i llibertats fonamentals, que han de ser respectats sempre i en tots els territoris.

A més, la seva condició de refugiats també implica uns drets específics, els quals es troben recollits a l’Estatut dels Refugiats de Nacions Unides de 1951, tot i que cada estat pot afegir altres drets propis i específics.

Amb relació amb els deures de les persones refugiades respecte del país d’acollida, són els mateixos que els de la ciutadania del país d’acollida, és a dir, han de complir amb les lleis i reglaments de l’estat, i també respectar les mesures adoptades pel manteniment de l’ordre públic. A més, tenen l'obligació de pagar els mateixos impostos que els ciutadans i ciutadanes nacionals.

Els principals drets de les persones refugiades a l’Estat espanyol són els següents:

• Tots els estats, inclòs l’espanyol, han d’aplicar les disposicions de la Convenció sobre l’estatut del Refugiat, no poden aplicar cap discriminació per motiu de raça, religió o país d’origen.
• Se’ls atorgarà a les persones refugiades un document d’identitat que els permeti desplaçar-se per tot el territori.
• Sempre que els refugiats o refugiades no tinguin mitjans econòmics, tenen dret a una assistència que garanteixi la cobertura de les seves necessitats bàsiques (allotjament, manutenció, assistència social, atenció psicològica i acompanyament en la recerca de feina).
• Durant els sis primers mesos, les persones refugiades tenen dret a rebre formació de l’idioma del país d’acollida.
• Es reconeix el dret a treballar. En el cas de l’Estat espanyol, la persona refugiada té autorització per treballar a partir del sisè mes des que se formalitza la sol·licitud d’asil. També pot comptar amb l’acompanyament de les entitats socials i centres d’acollida.
• Les persones refugiades tenen dret a participar en formacions destinades a millorar les seves possibilitats d’accés al mercat laboral, així com a donar-se d’alta als serveis públics de treball i demanar l'homologació dels seus estudis.
• Respecte al treball per compte propi, el podran desenvolupar en els mateixos termes que a la ciutadania estrangera de l’estat. Quant a l’exercici de les professions liberals, si disposen de diplomes reconeguts, tindran el mateix tracte que la resta de persones estrangeres residents.
• Es reconeix el dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta i a accedir lliurement als Tribunals de Justícia.
• Existeix el dret a l'adquisició de bens mobles i immobles, sense que les persones refugiades puguin rebre un tracte menys favorable que l’atorgat a les persones estrangeres.
• Les persones refugiades tenen reconeguda la mateixa protecció respecte a la propietat intel·lectual i industrial que les persones nacionals dels països on resideixen.
• Es concedeix el mateix dret d’associació a entitats i sindicats que a la resta de persones estrangeres residents a l’estat.
• Les persones refugiades tindran el mateix tracte que les persones nacionals respecte a l’educació elemental.
• Les persones refugiades tenen dret a practicar la seva religió i a decidir sobre l’educació religiosa dels seus fills.

Respecte a les persones refugiats que es troben en situació irregular a l’estat, no se’ls pot imposar sancions penals, tot i que aquestes persones han de justificar la seva entrada o presència de forma irregular.

En principi, les persones refugiades no poden ésser expulsades, a menys que sigui per motius de seguretat nacional o per motius d’ordre públic.