El passat 25 de juny de 2021 va entrar en vigor la Llei de l’Eutanàsia en l'àmbit estatal. Des de llavors, s’ha aplicat a un total de 60 catalans i catalanes -de les 137 sol·licituds que ha rebut en aquest temps la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.

Tot i així, la valoració que s’ha fet tant des del Departament de Salut com des de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD-CAT) ha estat positiva. Josep Maria Argimon, el conseller de Salut, ha assenyalat en la roda de premsa que hi ha hagut “molt bona resposta” al desplegament per part del sistema.

Per la seva part, la presidenta de DMD-CAT Cristina Vallès, reconeix aquesta feina i recorda que “el Departament ja havia començat a treballar al 2017, quan es va presentar la primera moció en el Parlament per tal que es regulés l’eutanàsia”. Per aquest motiu, subratlla que s’han trobat amb què “ja hi havia certa experiència, fruit d’un treball previ amb el Comitè de Bioètica, amb nosaltres i amb el Gabinet Jurídic”.

Catalunya, pràcticament sense objecció de consciència

Actualment, encara hi ha pendents d’aprovar 78 sol·licituds per part de pacients que volen acollir-se a la Llei de l’Eutanàsia. 18 més es troben en curs; 8 s’han denegat; 5 s’han revocat perquè la persona ha volgut retirar la sol·licitud i un total de 28 no han arribat a produir-se per defunció del/la pacient abans de l’eutanàsia. De mitjana, les sol·licituds han tingut un temps de resolució de quaranta-set dies.

Vallès, però, defensa que s’han complert tots els terminis establerts: “No es pot reduir a menys de 45 dies, per llei, a menys que la persona estigui en perill d’entrar en demència”. En canvi, reivindica la necessitat de més ‘referents’, la figura del o la professional que ajuda a qui li arriba una primera sol·licitud.

Quant a l’objecció de consciència, la presidenta de l’entitat Dret a Morir Dignament apunta al baix percentatge a Catalunya: només un 0,15% dels i les professionals són objectors de consciència. A més a més, aquesta no ha estat entorpidora: “En altres comunitats ha representat un alentiment en els terminis, però aquí ha estat respectuosa, que és com ha de ser per llei”, considera.

Reptes futurs

No obstant això, sí que demanen a les administracions, d’una banda, que es reforci l’atenció primària. Aquesta ha estat la que més sol·licituds ha rebut, la qual cosa demostra que la llei funciona tal com estava plantejada. Segons Vallès, però, “hi ha d’haver una injecció de fons perquè deixi de baixar la quantitat de metges en aquest àmbit, que actualment es mereixen un aplaudiment per tot l’esforç que han fet”.

Gràcies a la llei, el final de vida ha començat a obtenir l’atenció especial que mereix. “Ara sí s’està posant el focus en aquest moment vital, un moment en què necessites que t’atengui algú de confiança i que els teus drets siguin respectats”.

L’altra petició és que el Departament faci campanyes per conscienciar la població de la necessitat de tenir els document de voluntats anticipades. Aquest document, que es pot demanar a partir dels 18 anys, serveix també per sol·licitar l’eutanàsia. “Està aprovat des del 2002, però només un 2% de la població el té fet”, comenta Vallès.

Tenir aquest document, d’una banda, ajudaria a la mateixa persona, al personal sanitari i als familiars. I, d’altra banda, “permetria a les persones joves tenir consciència de que no som immortals i de que la vida és important”, conclou la presidenta.