Aquesta entitat catalana va organitzar aquest mes de maig una xerrada virtual sota l'epígraf "El dret a viure i morir dignament", amb la participació de Cristina Vallès, membre de la Junta directiva de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD-CAT) i Josep Maria Boquet, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya.

Prèviament a la intervenció dels dos experts, Maria Ramos, gerent de l'entitat organitzadora, va recordar que trenta anys enrere va llegir el llibre 'Una mort molt dolça' de l'escriptora francesa, Simone de Beauvoir, "sobre el procés de malaltia i mort de la seva mare" que la va colpir i fer interessar-se per aquesta part final de la vida.

De fet, Asem va voler dedicar una píndola informativa virtual a aquest tema, ja que algunes de les malalties neuromusculars en les seves versions més rigoroses suposen una mort prematura de la persona afectada. Sobre la posada en marxa d'aquesta nova Llei orgànica d'eutanàsia ( o com es va citar durant la xerrada 'Llei de final de vida'), Cristina Vallès i Josep Maria Boquet van coincidir en definir-la de "garantista" i, potser, d’excessivament "burocratitzada".

En aquest sentit, Vallès va recordar alguns aspectes importants de la Llei, com que "ningú pot demanar una eutanàsia per a una altra persona" o que s'ha de patir "una malaltia greu i incurable". Així, va precisar que tot el procés consta de "vuit passos" i es pot estendre "entre 30 i 45 dies", sempre amb la possibilitat durant tot aquest període de fer-se enrere.

Tanmateix, va recordar que s'han de fer dues sol·licituds separades per 15 dies l'una de l'altra, que s'ha de ser major d'edat i ser resident o estar empadronat a l'estat des de fa un any, entre altres requisits. També, que es tracta d'un servei "equitatiu, que pot sol·licitar qualsevol persona" i que ha de ser "una decisió informada: els metges han d'informar de totes les mesures terapèutiques existents al voltant de la malaltia" que pateix la persona.

En un altre sentit, va precisar que els professionals sanitaris es poden fer "objectors", però que "es tracta d'un dret individual, que una entitat no pot reclamar". Així, referint-se a una enquesta del Servei de Salut a Catalunya, va remarcar que "el 90% dels professionals estan a favor d'aquesta Llei".

Sèneca i "viure tant com es degui"

Josep Maria Boquet, al seu torn, va iniciar la seva intervenció amb una frase de Sèneca, que deia que "el savi ha de viure tant com degui i no tant com pugui". Boquet va tocar el tema de la dignitat, que va reconèixer que és "subjectiva" però que s'ha de vincular a "la capacitat d'una persona per a poder prendre les seves pròpies decisions". Així, va assenyalar que "hi ha persones que opten per la mort perquè la medicina té les seves limitacions i/o perquè no poden viure en unes condicions que per a elles no són acceptables".

Sobre la Llei, aquest membre del Comitè de Bioètica de Catalunya va assegurar que hauria de funcionar com ja ho fa a Oregon, als Estats Units, és a dir, "per a deixar tranquil·les a les persones", sabent que poden evitar viure en unes determinades circumstàncies. Això no obstant, va subratllar, no significa que "després es faci o no ús d'aquest dret". Va lamentar, en qualsevol cas, que el redactat, "està excessivament detallat, amb massa tràmits", i que probablement "no s'aplicarà de la mateixa forma en cada territori de l'estat".

Sobre la seva naturalesa, va voler precisar que en realitat "no és una prestació sinó que es tracta d'un servei assistencial, que s'ha d'inscriure en les bones pràctiques dels professionals".

En el torn de preguntes es va voler aclarir la relació entre vida i mort. Cristina Vallès va assenyalar que "s'ha de naturalitzar la mort, també com una etapa de la vida" mentre Josep Maria Boquet va matisar que "a vegades només la vida biològica no és vida" i que "s'ha de poder viure i morir dignament".